Resultats de la cerca

Llicenciada a l’Institut del Teatre de Barcelona 1989, fundà la companyia Pretèrit Perfecte i participà en collaboracions amb altres companyies, com la turca Sandimay L’any 1998 creà la seva pròpia companyia, amb una clara intenció de fer teatre de pallassos pensat per a un públic adult, i és així com estrenà a la Fira de Tàrrega l’espectacle De Pe a Pa , guardonat amb el premi Aplaudiment FAD 1999 L’any 2000 presentà l’espectacle Giulietta  al IX Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat En el tercer espectacle, Hatzàrdia , estrenat el 2004, jugà per primer cop amb un codi…

Especialitzada en etnologia i membre de la comissió de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya des del 2008, ha investigat la cultura popular i és autora de recerques sobre els jocs populars i tradicionals a la Terra Alta i al Maresme

Ha conreat principalment la literatura adreçada al públic infantil, amb obres com El llop i la cogullada 1988, Contes de Riu-rau 1988, L’engruna de cristall 1992, premi Carmesina 1991, El talismà del temps 1994, premi Samaruc 1995, Collidors de neu 1995, premi Mediterráneo 1994, Tres titelles embruixades 2000, Els ulls de la Nereida 2000, Una llar en el món 2001 i La llegenda de les aus daurades 2001, entre d’altres Ha participat en diverses publicacions periòdiques i publicà una narració en el volum collectiu Nou narradors de la Marina Alta 1990

Companya del poeta i dramaturg Joan Brossa des del 1972, tingué un paper clau en la seva vida Treballà al Departament d’Oncologia de l’Hospital de Sant Pau, i des de l’any 2000 presidí la Fundació Brossa i treballà per promoure i conservar el llegat del poeta

Filla d’un industrial tèxtil de Sabadell, és considerada la primera dona que obtingué el títol de pilot gener del 1931 a Catalunya i i la tercera de tot l’estat Des del 1932 participà en diversos concursos amateurs i realitzà bateigs d’aire a l’Aeròdrom Canudas Al juliol del 1935 la Direcció Estatal d’Aviació Civil li concedí el títol de professora de pilotatge i es convertí en la primera professora de vol de Catalunya El mateix any fou una de les fundadores de la Cooperativa de Treball Aeri i de la seva escola de vol, anomenada Escola Catalana d’Aviació en honor de l’antiga escola de l’…

Es donà a conèixer en el cinema el 1960 amb Un rayo de luz , de Lluís Lúcia, pellícula musical per la qual rebé el premi a la millor interpretació infantil al Festival de Venècia Amb el mateix director protagonitzà quatre títols més, entre d’altres  Ha llegado un ángel 1961 i Tómbola 1962 Posteriorment rodà també per a Fernando Palacios Marisol rumbo a Río , 1963 Búsqueme a esa chica , 1964, i també actuà en els films  Cabriola 1965, de Mel Ferrer  Carola de día, Carola de noche 1969, de Jaime de Armiñán  La corrupción de Chris Miller 1973, de Juan Antonio Bardem, i  Los días del pasado 1977…

Fill del periodista Ignacio Luca de Tena, conreà també el reportatge periodístic, la novella La mujer del otro , 1961, Premi Planeta La brújula loca , 1965 Pepa Niebla , 1970, el teatre Hay una luz sobre la cama , 1970 El triunfador , 1971, l’assaig, etc Publicà també una trilogia de memòries polítiques i periodístiques Papeles para la pequeña y gran historia 1991, Franco, sí, pero premi Espejo de España 1999 i Mercedes, Mercedes 1999 Moltes obres seves han estat traduïdes a diversos idiomes Fou membre de la Real Academia Española

Fill del polític Lluís Lúcia i Lúcia Doctor en dret, des del 1939 fou assessor jurídic de l’empresa cinematogràfica CIFESA, fet que el decantà cap al cinema Guionista i director de producció d' El hombre que se quiso matar 1941, començà a dirigir films el 1943, sovint de tema folklòric Currito de la Cruz , 1948, pseudohistòric Jeromín , 1953, etc També intentà un cinema catòlic amb Cerca de la ciudad 1952 i Molokai 1959, i caigué sovint en la vulgaritat, com en El príncipe encadenado 1960, sobre La vida es sueño, de Calderón assolí èxits comercials, com La muralla 1958 i Pepa…

Formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona 1923 L’any següent ingressà a la primera emissora dels Països Catalans, Ràdio Barcelona, on treballà fins el 1971 Fou també collaborador de La Vanguardia Recopilà dades sobre les poblacions del món que duen el nom de Barcelona o un dels seus derivats, fet pel qual el govern francès li atorgà el títol de Chevalier des Arts et des Lettres També fou premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión 1970 Compongué sardanes de gran èxit popular, com La pepa maca 1959 i…

Amb el seu marit, Domènec Vilarrasa, formà companyia i actuà per tot Catalunya Obtingué un gran èxit amb La dama enamorada , de Puig i Ferreter 1964, La Pepa maca 1959 i Princesa de Barcelona 1960, de CA Màntua Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, L’hort dels cirerers 1991, de Čekhov,  Revisió anual mai no és tard 2000 de M Cornet,  El maniquí 2005 de M Rodoreda i El jardí abandonat 2007 de S Rusiñol Ha treballat en més de 100 obres de teatre i ha rebut nombrosos premis com la creu de Sant Jordi 1996, el premi Margarita Xirgu 1986 i la medalla centenària de la Generalitat