Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Josep Prades
Música
Músic.
Fou infant de cor de la catedral de València, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells El 1712 fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial d’Algemesí, i més tard de Santa Maria de Castelló de la Plana 1717-28 Aquest darrer any li fou concedit el càrrec de mestre de la capella de la catedral de València, pel seu mèrit extraordinari La seva extensa producció comprèn unes quatre-centes obres misses a vuit, deu i dotze veus amb acompanyament instrumental, una Missa de Rèquiem 1744, vint-i-quatre misereres, una vintena de motets i salms, etc És autor de més de dos-cents villancicos , l’…
Eduard Prades Reverter

Eduard Prades Reverter
Arxiu E. Prades
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Competí en categoria sub-23 amb el FC Barcelona i posteriorment a l’ECP-Spiuk, amb el qual guanyà la general de joves de la Volta Portugal del Futur 2007 El 2008 s’imposà a la Clàssica de la Costa Càlida El 2009 debutà com a professional dins de l’Andorra Grandvalira, però un any després tornà a la categoria elit amb l’Azysa, on triomfà en el Gran Premi Macario i en el Trofeu de Castellolí En 2011 fitxà per l’Ajuntament de Tarragona-Mopesa i guanyà etapes al Cinturó de l’Empordà, la Vuelta a Salamanca i el Gran Premi Vilareal, a més de les clàssiques d’Aitzondo i Santa Creu La següent…
Francisco Colomar Prades

Francisco Colomar Prades
Museu Colet
Atletisme
Atleta i dirigent.
S’inicià al Club Gimnàstic de Tarragona El 1941 fou subcampió de Catalunya en llargada i triple salt A partir del 1942 passà al Club Natació Reus Ploms, amb el qual competí fins el 1955, bàsicament en els llançaments També jugà a bàsquet amb el SEU, l’Escola de Treball i el Nàstic El 1956 tornà al Nàstic i en reorganitzà la secció d’atletisme Participà en les proves de veterans, i assolí diversos títols catalans i estatals El 1967 fou nomenat president de la Federació d’Atletisme de Tarragona, càrrec que implicava ser vicepresident de la federació catalana El 1981 es retirà i fou nomenat…
Martí Prades Ponsirenas

Martí Prades Ponsirenas
CBE SUPERLINE
Ball esportiu
Entrenador i directiu de ball esportiu.
Fou pioner en l’estil Country Western a Espanya i, amb Fina Comas, integrà la primera i única parella d’aquest estil a l’Estat espanyol El 2005 fou campió d’Europa i quart al Mundial de Nashville EUA Divisió II Fou el primer president del Club Superline de Manresa És seleccionador de l’equip català de country director de l’Associació Americana de Professors de Ball Country NTA-USA per Espanya i Andorra i membre del seu comitè tècnic formador i examinador d’instructors de ball country català Line Dance Recreatiu per l’NTA-USA jutge internacional coreògraf de balls de competició Line Dance i…
Margarida de Prades
Història
Reina de Catalunya-Aragó, segona muller del rei Martí I.
Filla de Pere de Prades i de Joana de Cabrera, era rebesneta del rei Jaume II S'educà a la cort de la reina Maria de Luna, on residí almenys des del 1399 En plantejar-se el problema de la successió, Martí l’Humà la preferí a Cecília d’Aragó, germana del comte Jaume II d’Urgell, i s’hi casà, el 17 de setembre de 1409, amb la benedicció del papa Benet XIII Restà vídua pocs mesos després, sense haver aconseguit la desitjada descendència El 1415 contragué un nou matrimoni canònic, però secret, per tal de no perdre la dignitat de reina i les rendes corresponents, amb Joan de Vilaragut…
Elionor de Prades
Història
Reina de Xipre.
Filla de l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix El 1353 es casà amb Pere de Lusignan, comte de Trípoli, després 1360 rei de Xipre Pere I Dona de caràcter violent i apassionat, durant una de les absències del marit 1368 perseguí cruelment dues preteses amigues d’aquest, crueltat que encara és recordada avui en la poesia popular de Xipre La tornada del rei fou seguida de noves violències empresonaments, morts, deshonres contra els qui acusaven la reina d’adulteri, violències que acabaren amb la mort del rei per part dels barons 1369 Les discòrdies no…
Alba Prades Dòria
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
S’inicià amb l’ATT Premià Fou campiona d’Espanya infantil i juvenil i participà en dos Campionats d’Europa infantils 1994, 1996 i en tres de juvenils 1997, 1998, 1999 També jugà al Ripollet, el Mataró, el Bagà i el Vic, entre d’altres Fou campiona d’Espanya individual 2001 i de dobles 2001, 2004 Participà en quatre Campionats del Món 1999, 2001, 2003, 2004 i tres d’Europa 2002, 2003, 2005
Josep Prades i Gallén
Música
Mestre de capella i compositor valencià.
Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700 Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 Es conserven unes 400 obres d’aquest compositor una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç Prades contribuí a la consolidació del Barroc musical a València, amb els trets típics del final d’aquest…
Jean-Martin de Prades
Literatura francesa
Escriptor i polemista occità en llengua francesa.
Ordenat de sacerdot, la seva tesi doctoral, influïda per l’enciclopedisme, suscità escàndol a la Sorbona Les seves proposicions sobre l’essència de l’ànima, la revelació i els miracles són a la base de la seva polèmica amb l’Església i foren censurades pel Parlament L’article Certitude de l’Enciclopèdia li valgué l’exili a Holanda Escriví una Apologie ajudat per Diderot Es retractà públicament 1754 i morí essent ardiaca del capítol de Głogów
Juli Vila i Prades
Pintura
Pintor.
Deixeble de l’Escola de Sant Carles i de Joaquim Sorolla A París assistí a l’acadèmia Julian Expositor del Salon des Artistes Français, hi obtingué una menció honorífica el 1909 Conreà escenes de gènere a l’estil del seu mestre, retrats, cartells i pintures d’història, especialment de temes llatinoamericans —motiu pel qual fou molt famós a les repúbliques de l’Amèrica del Sud— i també de la Primera Guerra Mundial Féu grans murals al nou Kursaal de Sant Sebastià
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina