Resultats de la cerca

Protegit pels papes Urbà VIII i Alexandre VII, dugué a terme una gran tasca artística a Roma, en ple fervor de l’art tipificat per la Contrareforma Destacat escultor, en les seves dues primeres obres, David 1619 i el grup Apollo i Dafne 1621-22, hi ha tots els elements que caracteritzen l’art barroc moviment molt accentuat i textura pictòrica En l’esmentat grup, per exemple, ultra la sensació d’un moviment en diagonal, assenyalat per la línia sinuosa de les extremitats de les figures, el gra de la pell de l’home i el de la dona són presentats amb textures diferents Les mateixes…

D’estil ràpid en l’execució i de tècnica molt acurada, utilitzà quatre colors en les seves obres Pintà el Rapte de Prosèrpina, Níke amb quadriga, Apollo i Àrtemis , mènades, sàtirs, etc

Fou director de la decoració escultòrica de Versalles després de la mort de C Le Brun Entre les seves obres a Versalles hi ha La saviesa, L’hivern, La font de la piràmide, El rapte de Prosèrpina i Apollo i les nimfes

Alumne del seu germà, Bernardo Schiaffino Gènova 1678 — 1723, estudià també a Roma, amb CRusconi De tornada a Gènova 1724, hi treballà molt activament Rapte de Prosèrpina Palazzo Reale, Santa Anna i la Mare de Déu església de Sant'Anna, etc Treballà en diverses localitats de la Ligúria i també a Portugal

Fill primogènit de Pieter Bruegel el Vell sobrenomenat Bruegel dels inferns per la seva preferència per les escenes d’incendis Fou deixeble de G van Coninxloo El seu catàleg és dubtós, a causa de les còpies que féu d’obres del seu pare Se li atribueix El rapte de Prosèrpina Museo del Prado, Madrid i L’incendi de Troia Besançon

Conegut amb el pseudònim El Lunarejo , fou un gran orador i figura destacada del culteranisme hispanoamericà Sacerdot, fou professor d’art i teologia al seminari de Cusco La seva obra més important és Apologético en favor de don Luis Góngora, príncipe de los poetas líricos españoles 1662 escriví una obra de teatre, en quítxua, sobre el rapte de Prosèrpina i uns comentaris a Os Lusiadas

Esdevingué poeta oficial de l’Imperi, del qual ha estat considerat la darrera gran figura Autor dels poemes Gigantomaquia ‘Lluita de gegants’ i De raptu Proserpinae ‘El rapte de Proserpina’, incomplets, excellí sobretot en tractar la realitat immediata — De bello gotico ‘La guerra dels gots’, De consulato Stiliconis ‘El consolat d’Estilicó—, on expressa l’admiració del seu temps per l’antiga grandesa de Roma

Mestre de capella a la cort de Gustau III, fou enviat a Itàlia, París, Londres i Viena a fi d’ampliar coneixements Escriví òperes teatrals — Prosèrpina , 1781, Enees a Cartago — on és palesa la influència de Gluck Són importants, també, dins la seva producció, diversos quartets de corda i les sonates per a piano i violí Al final de la seva vida adoptà un estil proper al del primer Romanticisme, evident en la Simfonia Fúnebre 1792

Format als conservatoris de Buenos Aires i París, a partir del 1929 fou director del Teatro Colón de Buenos Aires Aquest càrrec li permeté dirigir orquestres d’indrets d’arreu del món, com ara l’Uruguai, Cuba o Austràlia Com a compositor també obtingué diversos èxits La seva òpera Proserpina y el extranjero 1951, per exemple, li valgué el Premi Verdi del Teatro alla Scala de Milà 1952, prestigiós escenari on pogué representar l’obra Una altra de les creacions importants de Castro fou també una òpera, Bodas de sangre , basada en l’obra homònima de F García Lorca, que s’estrenà a Buenos Aires…

Ocupà diferents càrrecs en l’administració pública, del 1948 al 1952 fou director general de la UNESCO i fou membre numerari de l’Academia Mexicana de la Lengua A partir dels postulats modernistes inicià una etapa de recerca d’una sensibilitat nova per camins més avantguardistes De la seva obra poètica cal destacar Fervor 1918, El corazón delirante 1922, Biombo 1925, Poesías 1926 i Sin tregua 1957, i dels seus assaigs cal esmentar Contemporáneos 1928 i El escritor en su libertad 1953 També publicà novelles, com Margarita de Niebla 1927 i Proserpina rescatada 1931, i el recull de narracions…