Resultats de la cerca

Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan Publicà una gran quantitat de treballs professionals Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié

Ha publicat un Essai de bibliographie roussillonnaise de 1960-80 1983, de 1940-60 1969, de 1906-40 1973 i dels orígens al 1905 1976, així com diversos estudis a CERCA, en particular Les origines du papier en Espagne et son évolution en Roussillon 1962 i L’histoire des spectacles cinématographiques à Perpignan 1896-1914 1970

Cofundador de l’Institut d’Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels Cahiers du Sud , dedicat a Le génie d’oc et l’homme méditerranéen 1943, on hom troba les tres direccions de la seva obra edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Valéry— i tasca crítica Fragment d’une métaphysique d’oc Els seus reculls poètics Arma de vertat 1962, Vespèr o la luna dels fraisses 1962 i Obra poètica completa 1981, d’escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels càtars i dels trobadors…

Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a Montpeller, i es dedicà professionalment a l’ensenyament del castellà i del català Exercí als liceus Aragó de Perpinyà, Déodat de Séverac i Joan Amade de Ceret Fou membre de la Societat dels professors de català i dirigí l’escola de català de Ceret i el grup teatral Font-Freda Interessat per la lexicografia catalana del Rosselló, el 1997 publicà un Vocabulari rossellonès que recollia mots i expressions populars i tradicionals del país, acompanyats de la traducció francesa, llibre al qual seguí un recull de Proverbis 1998 amb la mateixa fórmula Posteriorment…

Fundà la revista Art et Action , collaborà en diverses revistes, entre les quals Pantagruel  París, i publicà el recull Pourpres et ors Perpinyà 1919 És germà de l’escriptor  Carles Grandó

Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó , neboda del duc de Bar que el nomenà hereu el 1419 Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut 1431 i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya Confirmat en el títol per l’emperador Segimon 1434 fou novament empresonat pel duc El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II morta el 1435, però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar empresonat,…

Fou president de la Unió Francesa per a l’Esperanto i membre de l’Estudiantina de Perpinyà succeïda més tard per la Companyia dels Gais Trobadors, de l’Associació Politècnica i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans 1960-67 També fou un dels fundadors del club El Cenacle 1921, de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans i membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana per la Catalunya del Nord Escriví els llibrets Cours d’initiation à la langue catalane 1967 i Initiation à la littérature catalane 1977 El 1994 rebé el premi Joan Blanca de l’Ajuntament de Perpinyà, i el 2002…

Probablement féu un viatge a Itàlia 1461, on pintà el tríptic de la Resurrecció de Llàtzer Galleria degli Uffizi, Florència A Avinyó dirigí la decoració del palau del rei Renat I de Nàpols i pintà el tríptic de l' Esbarzer incandescent 1475-76, catedral de Sant Salvador d’Ais de Provença, la seva obra més important A les ales del tríptic hi ha els retrats dels donants, el rei Renat I i la reina Joana de Laval Hom li atribueix el Díptic de Matheron ~ 1475, Musée du Louvre Fou un pintor eclèctic influït per tots els estils dominants a la seva època

Relacionat amb Carles d’Orleans, Renat d’Anjou i Alain Chartier, que l’influí Autor dels poemes Mon temps perdu, Mon temps recouvré i Cornerie des anges , poema burlesc sobre el Judici Final

Fill i successor de Felip el Bo, el qual, el 1465, el constituí lloctinent general seu i li abandonà el govern Participà en la Lliga del Bé Públic contra Lluís XI de França, i, pel tractat de Conflans 1465, aconseguí la restitució de les viles de Somme cedides temporalment al seu pare pel tractat d’Arràs i el protectorat borgonyó sobre Lieja Derrotà definitivament els liegesos ajudats per Lluís XI a Brusthem 1467 pel tractat de Péronne 1468, el rei es comprometé a collaborar en la repressió de Lieja i eximí Flandes de la jurisdicció del parlament de París La rivalitat amb Lluís prosseguí amb…