Resultats de la cerca

El 1623, per encàrrec dels jurats de la universitat, pintà els retrats imaginaris de Jaume I, Jaume II, Sanç I i Jaume III galeria de l’ajuntament de Palma i altres

Des d’abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques a la cort de Castella 1286 per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó, a Roma a la cort papal, acompanyant Gilabert de Cruïlles 1286, per calmar les tibantors amb el papa, i a Bardens, davant Eduard d’Anglaterra, que feia de moderador entre catalans, augerins, francesos i pontificis 1257 El 1288 anà també amb Cruïlles a la Provença per tractar una treva amb els francesos

Vida i obra Com el seu pare, Guillem Roca i Seguí , fou doctor en dret civil i canònic i pertanyé al Collegi d’Advocats de Palma i a la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País De tendència liberal, per bé que titllat d’haver estat reialista, fou nomenat fiscal del partit d’Inca el 1820 Home d’idees liberals, adreçà la seva sàtira contra el sector absolutista del país Poeta satíric, fou especialment popular a Palma, on alguna sàtira seva ha arribat a formar part de la literatura popular Duu la sàtira a un punt de burla, d’acusació i d’insult més extremat que el seu pare i substitueix…

Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13 Posteriorment fou senador, i s’apropà al reformisme de Melquíades |lvarez El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del juny del 1931 i les complementàries d’octubre del mateix any

Collaborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz Progressista, prengué part activa en la política del seu partit 1843-56 i fou diputat a corts Fou un dels fundadors de la Revista de legislación y jurisprudencia i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica 1856 i altres estudis jurídics Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret

Fou ordenat de prevere el 1957, rector de Sant Francesc de Paula, a Palma, durant el període 1961-82 i rector de Campos des del 1989 S’ha dedicat a la història parroquial de Campos i ha realitzat diversos estudis biogràfics A més, és autor del procés històric de canonització de sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús Entre les seves obres destaquen Historia de la Yglesia rural de Sant Blay de Campos 1984, L’obra de tot un poble l’Església de Sant Julià de Campos 1986, Sor Maria Rafaela del Sagrat Cor de Jesús i el seu entorn 1988, Visita a la parròquia de Sant Julià 1993, Collegi Fra Joan…

Vida i obra Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca  1820-22, Es Prat i sa Bufera  1822, que substituí l’anterior i, probablement, Es Deixondidor  1822 Al Setmanari  publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió,…

Impulsà l’agricultura i la lluita contra els pirates algerians Presidí la junta de construcció de camins de l’illa Molt influent en política prop del rei i del comte de Floridablanca Creat marquès de Solleric 1770, li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària 1783 pel fet d’haver facilitat la represa de l’illa de Menorca i els honors de ministre de finances

El 1980 fundà el seu propi equip de motociclisme de velocitat i resistència, el Team Folch Endurance Conegut com el Mag de Reus , aconseguí deu Campionats d’Espanya de resistència, quatre de supersport, dos de superbikes i onze victòries i 9 segones posicions a les 24 Hores de Montmeló Fou tercer al Mundial de resistència de l’any 2008 Fou propietari de concessionaris de motos a Reus i a Tarragona

Format al Reus Deportiu, amb el qual debutà a primera divisió, el 1952 guanyà el Campionat d’Espanya, el primer títol de la història de l’entitat roig-i-negra Destacà per la facilitat golejadora i la temporada 1954-55 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després milità al Club Llista Blava de Lleida 1955-58 i tornà a l’equip reusenc, en el qual es retirà el 1960 Disputà 19 partits amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual guanyà el Campionat del Món i d’Europa que es jugà a Barcelona el 1954