Resultats de la cerca

Estudià a Alger i exercí com a periodista El 1947 fundà el diari “Forge”, que intentà l’acostament entre les cultures francesa i nord-africana De la seva obra cal destacar L’action 1938, Travail d’homme 1943, Les hauteurs de la ville 1948, premi Femina, Cela s’appelle l’aurore 1952, portada al cinema per LBuñuel, Saison violente 1974, L’arbre invisible 1979 i Venise en hiver 1981 Fou membre de l’Académie Goncourt 1973

Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major , treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent

Estudià música amb el seu pare, un director de bandes i professor de ball El 1819 conegué el compositor J Zapiola, que el feu decantar-se professionalment per la música El 1819 compongué el primer himne nacional xilè, amb lletra de Bernardo de Vera, que estrenà el 1820, obra que, si bé fou substituïda el 1828 per l’himne de R Carnicer, continuà tenint popularitat Marxà a l’Argentina el 1824 i un any més tard retornà a Santiago de Xile Juntament amb la compositora I Zegers, el violoncellista C Dretwetcke i altres, fou un gran dinamitzador de la vida musical xilena Tots ells contribuïren a la…

Fou alumna del Conservatori de Madrid, on es diplomà el 1953 Un any després participà en un concert de l’Orquestra Nacional d’Espanya El 1958 començà a impartir classes al Conservatori de Madrid, però aviat es traslladà a Londres, on fixà la seva residència i on debutà en un concert l’any 1963 Des del 1973 és professora de la Royal Academy of Music La seva carrera de solista internacional l’ha portat a fer nombroses actuacions a Europa, Amèrica, Austràlia i el Japó, sovint acompanyada per algunes de les millors orquestres del món No menys important ha estat la seva trajectòria discogràfica…

Doctor en història per la Universitat de Montreal i en filosofia per la Universitat de València És catedràtic de filosofia de la Universitat de Salamanca És autor de nombrosos articles i llibres, bona part dels quals centrats en temes històrics del País Valencià Escritores dominicos de la Corona de Aragón siglos XIII-XV 1972, Estudios de Valencia historia de la Universidad hasta 1616 1976, La Universidad de Valencia 1977, Las academias de Valencia 1979, Vicente Boix historiador y académico 1981 i Estudiantes dominicos de la provincia de Aragón en los “studia generalia” europeos siglos XIII-…

Membre del Club Natació Banyoles, l’any 2000 fou reconeguda com a esportista d’alt nivell Guanyà diverses medalles als Campionats d’Espanya de salvament aquàtic, especialment en la prova de 200 m supersocorrista Es proclamà campiona d’Europa 2003 i del món 2004 en llançament de corda, prova en què també assolí la medalla de bronze continental 2005 i mundial 2006 Participà en els Mundials 2005 i en el Campionat del Món de clubs 2006, en què guanyà un bronze en 200 m supersocorrista Formà part de la selecció catalana en diverses edicions del Campionat d’Espanya per autonomies, i en el cinquè…

Installat a Barcelona a quaranta-vuit anys, hi introduí les bitlles lleoneses, com feu en altres ciutats Formà part del club Dama de Arintero i fou clau en l’organització del XXI Campionat d’Espanya 1995 disputat a Barcelona És autor del llibre Juego de Bolos Leoneses 1993, on dedica un capítol a la introducció de les bitlles lleoneses a Catalunya Com a jugador de primera categoria, obtingué nombrosos èxits esportius Fou campió de Catalunya i subcampió de la Lliga espanyola per equips 1995 Vestí la samarreta de la selecció catalana dotze vegades, en competicions estatals

Vida i obra El 1952 ingressà a l’orde de Predicadors a València i l’any 1959 fou ordenat de sacerdot Es traslladà a Roma per estudiar a l’Institut Pontifici Sant Tomàs de Aquino Angelicum , on obtingué el lectorat i la llicenciatura en teologia el 1960, es diplomà en paleografia el 1961 i en arxivística, i obtingué el grau de doctor en teologia l’any 1963 El 1964 fou nomenat cronista i arxiver de la província dominicana de l’antiga Corona d’Aragó, càrrecs en els quals treballà fins a la seva mort Fou prior del convent de Predicadors de València 1973-76, 1976-79 i 1994-97 professor de…

Professor d’arts plàstiques a l’Acadèmia de Sant Carles de València El 1868 s’allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s’enfrontà a l’exèrcit de Martínez de Campos, que dominà València i dissolgué la junta

Vida Ingressà a l’edat de nou anys al Conservatori de Madrid, on estudià piano amb José Miró, i harmonia amb Antonio Aguado, a més dels cursos de solfeig Tothom parlava de la gran facilitat de Chueca per a la composició, una naturalitat que en bona mesura el feu despreocupar d’adquirir grans coneixements tècnics, ja que la desimboltura per a trobar melodies populars i gracioses li ho suplia Com d’altres músics de l’època, realitzà altres estudis Chueca inicià la carrera de medicina, impulsat per la família, sense cap mena de vocació, i es passava més temps als billars que a les aules Durant…