Resultats de la cerca

Classificà, ordenà i restaurà els documents històrics de l’arxiu municipal de Sóller Com a investigador, centrà la seva tasca en la història local de Sóller Collaborà en diferents revistes, com ara el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana , Lluc i Sóller Entre la seva bibliografia destaquen les obres següents El catastro y el amillaramiento en las villas de Sóller 1942, “La germanía en Sóller”, BSAL 1972, Notes històriques Aportació a la història de Sóller 1974 i Les Germanies i Sóller 1976

Vida i obra Fou eclesiàstic i mestre d’escola L’any 1855 fou ordenat de prevere Cursà estudis de magisteri i fou director de l’escola d’Establiments 1860-87 i cofundador de la publicació El Magisterio Balear El 1885 s’encarregà d’organitzar l’ajuda a les persones afectades per una greu inundació a l’Horta Sóller El 1887 tornà a Sóller, on fou un dels impulsors del Banc de Sóller 1890 i un dels fundadors i el primer president de l’empresa El Gas, SA 1892 també fundà el Sindicat Agrícola Solleric Collaborà tant en la premsa mallorquina com en les…

Fou teixidor a Sóller i, després, marxant de roba per tota l’illa Bé que no freqüentà els combats de glosadors, feu molt popular, sota el nom de Sebastià de Sa Portella , un extens repertori de poesia humorística, religiosa i seriosa, recollit en bona part per Josep Rullan a Literatura popular mallorquina 1900

El 1895 ingressà a l’orde augustinià i fou ordenat de prevere el 1902 El 1904 passà a Colòmbia, on fou catedràtic de moral a la Universitat de Bogotà 1909 Secretari particular de monsenyor Ragonesi des del 1913, el 1921 fou bisbe auxiliar de Toledo i el 1922 titular d’Osca Des de l’adveniment de la República es retirà a Sóller Soci corresponent de l’Acadèmia d’Història de Bogotà, de l’Acadèmia de Ciències de Cadis i de l’Acadèmia de Belles Arts de Saragossa, és autor de nombrosos estudis religiosos

A partir del 1910 aplegà entorn seu les millors figures de l’Escola Mallorquina, a través de la secció literària De l’agre de la terra

La seva figura ha esdevingut popular i representa, ensems amb ses Valentes Dones de can Tamany, un paper notable en el simulacre anual de Moros i cristians que se celebra pel “firó”, és a dir, el dilluns següent al segon diumenge de maig

Format a les acadèmies de Roma, on visqué molt temps Fou un típic exponent d’un sòlid academicisme, patent en els seus retrats, figures i composicions, mentre que com a paisatgista fou ja influït pel pleinairisme, especialment des que conegué l’obra de Rusiñol i de Mir

Conegut com a Cerol Jornaler de professió i sense estudis, improvisà gloses de temàtica molt diferent religiosa, satírica, amorosa i gaudí d’una gran popularitat, sobretot arran dels duels poètics amb altres glosadors mallorquins, especialment amb el seu amic Andreu Coll i Bernat, Tambor Josep Rullan recollí una petita part de la seva producció a Literatura popular mallorquina 1900

Fou conegut com a Tambor Pagès sense estudis, no arribà mai a saber escriure, però sí a llegir Compongué moltíssimes gloses de tot tipus i mantingué nombrosos duels poètics amb altres glosadors mallorquins, sobretot amb el seu amic Pau Noguera Ripoll, Cerol Josep Rullan recollí una petita part de la seva producció a Literatura popular mallorquina 1900

Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs