Resultats de la cerca

Probablement deixeble del P Cererols a l’Escolania de Montserrat els anys 1665-71, el 17 de setembre d’aquest darrer any ingressà com a monjo al monestir Arpista molt destre, fou també mestre de l’Escolania 1705-15, compartint el càrrec amb el P Vicenç Pressiac i en substitució del P M López mentre aquest exercí d’organista a Valladolid Davant les pressions centralitzadores de la Congregació de Valladolid, a la qual pertanyia el monestir de Montserrat, defensà amb fermesa els drets tant dels monjos antics escolans com dels mateixos escolans que pertanyien a la Corona de Catalunya-Aragó,…

Com a patró dels pagesos és molt venerat a tota la península Ibèrica és el sant patró de Madrid i també a Catalunya, com ho demostra la toponímia Fou canonitzat per Gregori XV el 1622 La seva festa se celebra el 15 de maig

Succeí Benet Buscarons com a mestre de capella de la catedral de Tarragona el 6 d’octubre de 1672 El 1686 era mestre de capella de la collegiata de Xàtiva Diverses vegades feu oposicions, sense èxit, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Documentat com a mestre de capella de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant el 1690, hi ha notícies que l’any següent era novament a la seu tarragonina El 1696 tornà a la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant, i hi ocupà el càrrec de mestre de capella fins a la seva jubilació, el 1716 Hi ha hagut…

Fou jugador de la Unió Esportiva Santboiana en la dècada de 1940, i posteriorment, als anys cinquanta, fou el president de l’entitat

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador de la cultura Joaquim Molas És especialista en partits polítics dels segles XIX i XX i politòleg  Es llicencià en dret a Barcelona 1963, i treballà a l’editorial Planeta-Larousse Inicià la seva trajectòria docent a la càtedra de dret polític amb Manuel Jiménez de Parga, on defensà la tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista de Catalunya, obra que fou el punt d’arrencada de la incipient ciència política catalana Quan es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels impulsors de la Facultat de Dret, des de la Facultat de Ciències…

Estudià amb Lluís Millet, Enric Morera i Jaume Pahissa i amplià els seus estudis amb Paul Dukas, a París Es dedicà a l’ensenyament de piano, violí, harmonia, composició i instrumentació Fou director d’orquestra de l’Associació Catalana d’Artistes —de la qual fou fundador 1920— i de l’orfeó Schola Cantorum, de Gràcia Dirigí l’Agrupació Coral de Música Antiga Durant la República fou president de la Federació de Sindicats de Músics de Catalunya Entre les obres que escriví destaca un Trio en sol menor per a corda, la Sonata en re menor per a violí i piano, un Scherzo simfònic, la peça Carnet de…

Doctor en ciències econòmiques, és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i de la Reial Acadèmia de Doctors Titulat per la Universitat de Harvard, té una intensa trajectòria professional dins de la gestió d’entitats financeres El 1964 fou director d’inversions del Banc Atlàntic Cinc anys més tard, fou nomenat director general del Banco Asunción, al Paraguai En 1973-74 ocupà respectivament els càrrecs de conseller i director general a la Banca Jover i l’any 1978 fou nomenat director d’ Unió Industrial Bancària En 1991-99 fou director general adjunt executiu de…

Llicenciat en filosofia i lletres 1901 i dret 1903, s’establí a Calaf, on exercí d’advocat i de secretari de diversos ajuntaments de la zona El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d’Horaci És autor també de versions catalanes d’Horaci Obres de Q Horaci  i l’ Epístola als Pisons , totes dues del 1922 Deixà, inèdites, moltes poesies

Llicenciat en teologia i filosofia i lletres, fou professor de l’Institut i de la Normal de Barcelona, director del Collegi de Sant Ignasi, de Manresa 1868, i sotsdirector del Collegi Terrassenc 1873 Fundador del setmanari El Faro Manresano 1869-70, és autor de nombroses obres hagiogràfiques en català i castellà i de manuals escolars sobre diverses matèries