Resultats de la cerca

Davanter, a Catalunya començà jugant amb el FC Internacional 1905-06 i el Català SC 1906-07 La temporada 1907-08 ingressà al FC Barcelona, del qual esdevingué capità Al final del 1911 abandonà el club blaugrana, juntament amb els germans Comamala, Quirante, Bru i d’altres, i fundaren el Casual SC, club que no entrà en competició fins a la temporada 1912-13 Per aquest motiu jugà amb el RCD Espanyol la temporada 1911-12, i la 1912-13 passà al Casual, que es dissolgué al final d’aquella temporada Aleshores retornà al Barcelona, amb el qual romangué fins a la temporada…

Practicant, tant de caça menor com de caça major, ha format part de diferents societats de caçadors és president de la Societat de Caçadors Algas, pertany a la SC el Ciervo de Cervelló i és el soci més antic de la centenària SC La Torcaz L’any 1984 fou escollit president de la territorial de Barcelona i el 1989 de la Federació Catalana de Caça FCC, càrrec que ocupà fins el 2002, quan dimití per problemes de salut Entre el 1988 i el 2000 també fou vicepresident de la federació espanyola Durant el seu mandat a la FCC els caçadors aconseguiren representació en…

Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2001-03 procedent del SC Internacional de Porto Alegre Disputà 69 partits amb el Barça, fou cedit a l’Sporting de Lisboa 2003-05 i traspassat després al Middlesbrough anglès Ha estat internacional brasiler en set ocasions

Jugà al CE Europa 1921-25, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i subcampió de la Copa d’Espanya de l’edició 1922-23 En deixar l’equip gracienc jugà sis temporades amb l’Iberia SC de Saragossa 1925-31, les tres darreres a segona divisió Defensà la porteria de la selecció catalana en una ocasió

Compaginà la caça menor i la major, i fou gosser i el cap de colla del senglar Presidí les societats de caçadors de l’Estany i Montfalcó, i fou secretari de la SC La Torcaz Ha estat vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Caça i patró de la Fundació FEDENCA Presideix la Federació Catalana de Caça des del 2009, any en què fou nomenat vicepresident de Mutuasport

Jutge del pariatge a Mallorca És autor d’una biografia de Julià Font i Roig 1702, d’un tractat sobre el Periage ilustrado y su jurisdicción que se halla en el reino de Mallorca entre la SC y R Majestad y el Ilmo Sr obispo de Barcelona , conservat en còpia en la miscellània de Lluís de Vilafranca, i d’altres escrits en defensa de l’hospital general de Mallorca, dels privilegis de l’estament eclesiàstic, etc

Guanyà els 50 km de l’Sport Ciclista Català 1915, la Copa Banús 1917, el Campionat de Sants de 100 km 1919 i els Sis Dies de Sants 1920 El 1918 fou nomenat secretari de l’Agrupació Catalana de Ciclistes i després d’abandonar la competició l’any 1920, s’incorporà a la junta directiva de l’SC Català Presidí la Comissió Esportiva del Comitè Regional de la Unió Velocipèdica Espanyola 1935 i fou el representant espanyol al Critèrium Internacional de ciclocròs

S’inicià com a defensa al CH Badia, amb el qual guanyà les dues primeres edicions de la Lliga Catalana 1990, 1991 Marxà a Alemanya, on jugà al SC Calenberg Eldagsen, amb el qual guanyà tres lligues 1993, 1994, 1995, i en l’IG Reimscheid, amb el qual fou dues vegades subcampiona d’aquesta competició 1996, 1997 Formà part de la primera selecció espanyola, que assolí la medalla de bronze al Campionat d’Europa 1991 i es proclamà campiona del món 1994 i d’Europa 1995

En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva 1921-25 i Mundo Deportivo 1929-39 Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge El 1919 fou escollit president del Collegi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya 1918 Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador Al final del 1936 fou seleccionador català

Arribà a Barcelona l’any 1910 i fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugava el seu germà Charles Davanter, el 1911 deixà el club blaugrana per fundar el Casual SC Sempre al costat del seu germà, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1911-12 i amb el Casual la temporada 1912-13 Tot seguit retornà al Barça 1913-15 amb el qual, sumant els dos períodes, disputà 66 partits i marcà 63 gols Acabà jugant de nou amb l’Espanyol 1915-16 Guanyà un Campionat d’Espanya 1910, quatre Campionats de Catalunya 1909-12 i dues Copes Pirineus 1910, 1911