Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Barbet Schroeder
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Educat a París, el 1964 fundà una productora, amb la qual dirigí More 1969, La vallée 1971, el documental General Idi Amin Dada 1974 i Tricheurs 1983 Installat als EUA, ha dirigit Barfly 1987, Single White Female 1992, Desperate Mesures 1998, Our Lady of the Assassins 2001, Murder by Numbers 2002 i Inju, la bête dans l’ombre 2008, a més dels documentals Koko, le gorille qui parle 1978, The Charles Bukowski Tapes 1985 i L’Avocat de la terreur 2007
Juan Germán Schroeder Bilhère
Cinematografia
Cineasta amateur, dramaturg i director d’escena.
Vida Estudià medicina i dret, carreres que abandonà Es dedicà a escriure i a dirigir teatre al mateix temps que s’interessà pel cinema a través dels cineclubs, la crítica i l’amateurisme AFC, UCA A partir de la dècada del 1960, rodà un seguit de cintes sobre el barri de la Barceloneta, el món dels toros i reportatges de viatges turisticoculturals Debutà amb el documental Muelle del Rebaix 1967, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1969 i obtingué diversos guardons Després destacà amb els curts documentals La ciudad muerta 1968 i Trapo rojo 1968-69, que aconseguiren alguns…
Juan Germán Schroeder Bilhère
Teatre
Autor i director teatral navarrès.
Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona Els anys seixanta i setanta representà sobretot teatre clàssic espanyol Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida 1955, La esfinge furiosa 1955, La trompeta y los niños 1961, La ira del humo 1963 i Summa , estrenat a París el 1981 Destacà com a director en El pleito matrimonial , de Calderón, les òperes Tiefland ‘Terra baixa’, d’Ed’Albert, Amunt , d’Altisent, etc
Néstor Almendros i Cuyàs
Cinematografia
Operador i realitzador cinematogràfic.
El 1948 emigrà a l’illa de Cuba, on la seva família s’havia establert en acabar la Guerra Civil A l’Havana es doctorà en filosofia i lletres 1955, amb la tesi Fonética del español hablado en Cuba Treballà a l’ICAIC Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos, on fou director de fotografia i realitzador de documentals pel cinema i la televisió cubans A més de crític cinematogràfic, fou cofundador del primer cineclub del país, l’any 1951, i posteriorment de la Cinemateca de Cuba Estudià cinema al City College de Nova York 1955-1956 amb Hans Richter i al Centro Sperimentale di…
Enric Pous
Teatre
Actor.
Debutà el 1965 al teatre Poliorama amb La zapatera prodigiosa dirigida per E Polls Interpretà obres de M Aurèlia Capmany Un lloc entre els morts , J M de Sagarra El cafè de la Marina o La Trinca Mort de gana show Treballà amb directors com Josep Montanyès, Joan German Schroeder o Ariel García Valdès El 1992 féu Timó d’Atenes i Lo desengany , i el 1997, El florido pensil Es popularitzà en programes televisius com Ahí te quiero ver o Una nit amb Vittorio Gassman , conduïts per Rosa M Sardà Es caracteritzà per la seva verbositat i un humor que s’esforçava a posar en relleu els absurds…
José de la Vega Pozo
Dansa i ball
Ballarí flamenc, coreògraf, pedagog i estudiós.
Arribà a Barcelona l’any 1953, i Juan Germán Schroeder li presentà Emma Maleras, a la companyia de la qual debutà El 1955, el balletòman Alfons Puig li féu d’enllaç amb la companyia de Pilar López El 1957 fundà la seva pròpia companyia i el 1958 el crític Sebastià Gasch el situà en l’òrbita de Vicente Escudero, de qui ha estat el principal hereu en el flamenc català Fundà l’Escuela de Baile Flamenco José de la Vega 1975, al carrer d’Aribau, d’on han sortit importants valors d’aquest art a Catalunya El 1961 rebé el Premio Nacional de teatre per la coreografia La saeta Habitual de la Costa…
Sandra Bullock
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Filla d’un director d’òpera i d’una cantant, estudià interpretació a l’East Carolina University Posteriorment es traslladà a Nova York, i fins als primers anys noranta treballà sobretot en sèries de televisió El 1993 obtingué una certa projecció amb Demolition Man 1993, de M Brambilla, The Thing Called Love 1993, de P Bogdanovich, i The Vanishing 1993, de G Sluizer, que consolidà amb While You Were Sleeping 1995, de J Turteltaub, Two If by Sea 1996, de B Bennett, A Time to Kill 1996, de J Schumacher, In Love and War 1996, de R Attenborough, Hope Floats 1998, de F Whitaker, Practical Magic…
Angelina Jolie

Angelina Jolie
Avant-g | Dreamstime.com
Cinematografia
Actriu i directora cinematogràfica nord-americana.
Filla de lnactor Jon Voight i de l’actriu Marcheline Bertrand, en el decurs dels seus anys d'adolescència i joventut compaginà l’assistència a classes d’interpretació al Lee Strasberg Theatre and Film Institute amb l’ofici de model De la mà del seu germà James Haven participà en diversos films semiamateurs destinats a ésser exercicis universitaris de fi de carrera Debutà com a actriu professional amb Cyborg 2 1993, Michel Schroeder Entre els seus crèdits cinematogràfics més destacats figuren The Bone Collector 1999, Phillip Noyce, Lara Croft Tomb Raider The Cradle of Life 2003, Simon West,…
Nicolas Cage

Nicolas Cage (2018)
© Moritz Barcelona - Festival de Cinema de Sitges
Cinematografia
Nom artístic de Nicolas K. Coppola.
Nebot del director Francis Ford Coppola , a l’inici de la seva carrera es canvià el nom i treballà amb ell en papers secundaris a Rumble Fish 1983 i Cotton Club 1984, i protagonitzà Peggy Sue Got Married 1986 Es convertí en un dels més sòlids actors de la seva generació Vampire’s Kiss R Bierman, 1988, Moonstruck N Jewison, 1987, Wild at Heart D Lynch, 1990, Honeymoon in Vegas A Bergman, 1991, Red Rock West J Dahl, 1993 i Kiss of Dead B Schroeder, 1995 Obtingué l’Oscar del 1995 al millor actor per Leaving Las Vegas , de M Figgis Posteriorment intervingué, entre d’altres, a The Rock M Bay,…
Eric Rohmer
Cinematografia
Pseudònim de Maurice Schérer, director cinematogràfic francès.
Professor de literatura, es dedicà posteriorment a la crítica cinematogràfica, i formà part del grup que donaria lloc a la Nouvelle Vague El 1950 fundà amb Jean-Luc Godard, Jacques Rivette i el crític André Bazin Cahiers du Cinéma , del qual fou redactor en cap de 1957 a 1963 Guionista de tots els seus films, després de rodar alguns curtmetratges, el 1959 estrenà el migmetratge Le signe du lion , el primer film d’una certa importància, tot i que la seva obra no aconseguiria notorietat fins a mitjan anys seixanta Part de la seva producció és organitzada en cicles Els seus films, meticulosos,…