Resultats de la cerca

Dugué vida monàstica al mont Athos, on entrà de ple en el corrent espiritual de l' hesicasme Fundà el monestir de Sora, al nord de Rússia, on establí una vida d’ascetisme rigorós i de contemplació, i al mateix temps d’una gran pobresa individual i collectiva Contrari a les possessions i riqueses dels monestirs, defensà la pobresa de l’Església i la seva desvinculació del poder civil Els seus seguidors foren anomenats “no posseïdors”, enfront del corrent oposat els “posseïdors” de Josep de Volokolamsk , que, després d’un quant temps de coexistència, acabà triomfant Fou canonitzat per l’…

Estudià a Alexandria i exercí a Roma Fou un dels representants més importants de l’escola metòdica Fundà la ginecologia i l’obstetrícia científiques, a les quals dedicà diversos estudis, que foren vigents fins al Renaixement també publicà les seves idees sobre cirurgia

Després d’una primera etapa en castellà, conreà en català poesia costumista de llenguatge dialectal La seva obra s’edità a Revista Balear , Museo balear , La Roqueta , etc, i fou aplegada en el volum Obra literaria dispersa 1978

Vida i obra Destacà per la seva intensa activitat com a escriptora costumista collaborà, entre d’altres, a les publicacions mallorquines “La Dulzaina” i “Revista Balear” i aconseguí una veritable popularitat amb poemes com El carboner i Ses matances , amb nombrosos quadres de costums, en prosa i vers, sentimentals i moralistes, i amb la comèdia Un dia de matances , recollits a Obra literària dispersa 1978 Defensà sempre l’ús dialectal de la llengua, encara que collaborà també a revistes de Barcelona com “Lo Gai Saber” i Calendari Català Succeí el seu pare, Manuel de los Herreros…

Superior de l’Oratori de Sant Felip Neri 1593 i confessor pontifici 1594, mogué el papa a acceptar l’adhesió al catolicisme d’Enric de Navarra Enric IV de França Cardenal des del 1596, en el conclave del 1605 Felip III de Castella féu ús contra ell del dret d’exclusiva en represàlia pel seu llibre Tractatus de monarchia Siciliae , considerat contrari a les regalies dels regnes hispànics La seva obra principal són els 12 volums dels Annales ecclesiastici Roma, 1588-1607, continuada per diversos autors, que assolí vint-i-una reedicions completes escrita en to apologètic com a resposta a les…

Fou un dels representants més importants del neorealisme entre el 1949 i el 1952 El seu nom, lligat gairebé sempre al de Cesare Zavattini, signà títols tals com Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano premi del festival de Canes del 1951, Umberto D 1952, Il tetto 1956, La ciociara 1960, I Girasoli 1969, Il giardino dei Finzi-Contini 1971 i Il viaggio 1974 Com a actor deixà exquisides creacions a Madame de 1953, L’oro di Napoli 1954 i Il generale Della Rovere 1959 Estigué casat amb l’actriu catalana Maria Mercader

S’inicià l’any 1992 i des del 2002 competeix representant el Juma’s Team, de Sora Osona Guanyà duesvegades el Campionat Mundial de raid 2008, 2010 i fou primera del rànquing de genets en la categoria de raid 2007 Es proclamà campiona d’Europa 2009 i assolí la tercera posició en l’europeu de Portugal 2007 També guanyà el Campionat d’Espanya 2009

De família originària de Sora Osona, el 1773 establí a Rússia la seva casa comercial Cònsol d’Espanya a Peterburg, aprofità la inseguretat europea produïda per la Revolució Francesa per establir bescanvis comercials amb Rússia, dels quals informà Floridablanca el 1792, a Madrid Durant la guerra del Francès concertà un tractat d’aliança entre la regència de Cadis i l’imperi rus Velikie Luki, el 1812 Els esdeveniments polítics posteriors desferen la seva obra

Filla del comte Delà I d’Empúries Vídua de Miró, de qui tingué els fills Miró, Sunifred i Quintilo, fou nomenada abadessa de Sant Joan 955 Augmentà el patrimoni del monestir amb la cessió de l’indret de Juïgues, a l’Empordà, que rebé de la seva germana Virgília i altres béns a Vallfogona Ripollès i Cerdanya Reedificà i féu consagrar pel bisbe Ató de Vic les esglésies de Vidrà, Llaés, Sora i Vallfogona, situades en les possessions del monestir 960

Sojornà llargament a Itàlia, on collaborà amb Aldo Manuzio en l’edició de llibres grecs Visqué al convent dominicà de San Marco, a Florència, on fou molt amic de Savonarola Convidat a Moscou el 1515, hi revisà la traducció eslava dels llibres litúrgics bizantins Defensor de la idea de Moscou com a tercera Roma, propugnava, però, algunes reformes i entroncà plenament amb el corrent de pobresa monàstica propugnada per Nil de Sora Perseguit, hagué de tancar-se al monestir de Volokolamsk Passà els darrers anys de la seva vida 1551-56 al monestir de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, a Zagorsk…