Resultats de la cerca

Vida i obra Pel que fa a la seva dedicació al món de la poesia, cal destacar la publicació de nombrosos reculls que tenen en comú la influència de Joan Maragall, la triple temàtica jocfloralesca pàtria/paisatge, fe/Déu, amor i el regust tradicionalista i conservador de l’època Les seves edicions sovint són de bibliòfil, i entre els títols editats destaquen La companyia 1925, Ruta 1930, Benedicció de la taula 1934, Cants de guerra i de pau 1938, L’hereu Riera amb data del 1938 però publicat el 1940, Novenari líric amb data del 1938 però publicat en la postguerra, Pastoral amb data del 1938,…

El 1857 installà una fabrica de gas a Mataró, i cinc anys després patentà el primer gasogen d’aspiració L’anomenat gas Arbós , que es feu servir a diferents punts de Catalunya, és una barreja de gas d’aigua amb un hidrocarbur que dóna brillantor a la flama Féu treballs, alguns dels quals foren publicats, sobre temes químics, i d’altres d’interpretació de la ciència, des d’un punt de vista teològic

Creà moltes de les definicions, dels codis i dels símbols internacionals de meteorologia i fou el sistematitzador del mètode noruec d’anàlisi meteorològica Introduí el concepte de massa d'aire , i féu la primera explicació de la frontogènesi cinemàtica Estudià també el mecanisme de les precipitacions atmosfèriques

Conreà el teatre Tracasson e autras peçòtas , 1936 i intentà de renovar els gèneres tradicionals amb Contes e nhòrlas de Joan-de-la-Luna 1932 Escriví també poesia bucòlica, d’una gran autenticitat de llengua, centrada al camp llemosí Una princessa dins la tor 1932

De família jueva alemanya ennoblida pel rei de Prússia i establerta a París a mitjan s XIX, fou professor de l’Escola del Louvre i de l’Escola Francesa d’Atenes i direc- tor del Museu d’Antiguitats de Saint-Germain-en-Laye És autor de nombrosos treballs erudits i de dues famoses obres de divulgació Apollo, histoire générale des arts plastiques 1904 i Orpheus, histoire générale des religions 1909

Es casà a 12 anys amb Lorenzo dei Ponziani, del qual tingué tres fills Gràcies als béns del marit, es pogué donar a una gran activitat caritativa Per ajudar els hospitals fundà 1425 la congregació de les Oblates Olivetanes de Santa Maria Nuova, dites, més tard, de Tor de'Specchi Vídua, es féu religiosa i esdevingué superiora general de la congregació Fou canonitzada el 1608 La seva festa se celebra el 9 de març

Fugí de casa i estudià a Berlín, amb Zelter, i a Roma, on fou organista de l’ambaixada alemanya Dirigí el teatre del Kärntner Tor de Viena, l’òpera de Königsberg i l’òpera de la cort de Berlín 1848-49 Ultra música religiosa de qualitat, deixà òperes, com Il Templario 1840, estrenada a Barcelona i a València el 1841 i Die lustigen Weiber von Windsor 1849, que ha romàs en el repertori internacional estrenada al Liceu, a Barcelona, el 1905

Fou professor de l’escola de química de la Junta de Comerç de Barcelona El 1843 fou un dels promotors i el director de la revista Lo Verdader Català i n'escriví la important Introducció Especialitzat en el ram tèxtil, publicà obres de text i un Tratado práctico del blanqueo y tintura de la lana, seda y algodón 1847, en collaboració amb Jaume Arbós i Tor Fou catedràtic de l’institut de Barcelona i més tard secretari de l’Escola Industrial

Pivot, el 1997 fitxà pel TDK Manresa després d’haver passat per l’NBA i per l’EFES Pilsen turc En la seva única temporada a l’equip, participà del major èxit de la història del club en assolir la Lliga ACB 1998 Fitxà pel FC Barcelona 1998-2000, amb el qual repetí títol de campió de l’ACB 1999 i guanyà la Copa Korac 1999 Passà per diversos equips de l’ACB fins, l’any 2003, que tor-nà a Catalunya per jugar al Lleida fins a meitat de la temporada 2004-05

Príncep hereu d’Escòcia 1516-36 Únic fill i successor del príncep Alexandre d’Escòcia, duc d’Albany, i de la seva segona muller, Anna de la Tor d’Alvèrnia Fou nomenat regent del seu nebot valencià el rei Jaume V 1515 i lluità contra la influència de la mare d’aquest, Margarida d’Anglaterra, i del seu segon marit, Archibald Douglas, comte d’Angus Fou declarat hereu del tron i el 1517 signà el tractat de Rouen, d’aliança amb França El 1522 hagué de declarar la guerra a Anglaterra, que li fou contrària, i hagué de resignar la regència el 1524