Resultats de la cerca

Començà a combatre a la guerra de Successió com a capità, i més tard fou ascendit a governador de la plaça de Cardona, de la qual fou el defensor el 1714, tot i la caiguda de Barcelona Retuda Cardona 1714, de la qual signà la capitulació , passà a Mallorca i fou governador d’Eivissa i, en capitular aquesta illa, governador de Gaeta Combaté a Hongria contra els turcs com a general, i durant el regnat de Maria Teresa fou nomenat gran camarlenc A diferència de molts altres exiliats mai no reconegué Felip V La seva germana Manuela Desvalls i de Vergós el Poal, Pla d’Urgell final del…

Fill d’Antoni Desvalls i de Castellbell, fou patge de Joan Josep d’Àustria i capità durant el regnat de Carles II En iniciar-se la guerra de Successió es posà a favor del rei arxiduc i aconseguí de posar l’Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l’obediència austriacista 1705 A la cort de Barcelona del 1706 obtingué el títol de vescomte, i poc temps després, el de marquès del Poal Participà en la resistència de Barcelona davant el setge de Felip V i acompanyà Carles III a les campanyes del 1707 al 1710 El 1713 presidí la junta de guerra, a Barcelona, i dugué a…

El 1696 era oïdor militar de la generalitat de Catalunya, i el 1697 lluità contra la invasió francesa del duc de Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Durant la guerra de Successió es passà al bàndol de Felip V i hagué de fugir de Barcelona 1705 S'incorporà a l’exèrcit del duc de Berwick 1713 durant el setge de Barcelona en caure la ciutat li foren confiats càrrecs administratius El 1718 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona

Fill de Joan Ramon de Vergós i de Solanell, senyor de Meià Donzell El 1630 fou veguer de Barcelona, i el 1634 era enllaç entre el braç militar i el Consell de Cent Es mostrà activament contrari a les ingerències de la cort de Madrid en els afers catalans el 1638 el lloctinent intentà de detenir-lo, i el 1640 ho féu efectivament L’avalot popular d’aquell any 22 de maig l’alliberà Formà part d’una junta secreta del Consell de Cent que preparà la separació de Catalunya de l’obediència a Felip IV de Castella Durant la guerra dels Segadors fou administrador de les places de Barcelona…

Treballà un cert temps associat amb Rafael Vergós No es conserven els retaules en què intervingué

Succeí el seu pare Pere VIII de Queralt i d’Icard A les corts del 1626 no s’adherí gaire a la política d’Olivares Anà a les guerres d’Itàlia 1630 i el 1637 rebutjà el càrrec d’ambaixador a Venècia El 1638 fou nomenat lloctinent general de Catalunya A causa de la guerra amb França, de les necessitats militars i econòmiques de la corona i de la situació de Catalunya com a teatre d’operacions militars francohispàniques, hagué de bestreure diners per al manteniment de les tropes i la reparació de les fortificacions, fer lleves per a assegurar la defensa del Principat i per a la guerra d’Itàlia, i…

Primer marquès de Capmany 1798 Fill i hereu d’Ignasi de Sabater i d’Oriol, senyor de Vergós-Garrejat, Queraltill, Rabassa, Palamós, l’Astor, Durban i Balsareny de Segarra, i d’Anna Manuela de Vilanova i de Roset, baronessa de Capmany Durant la guerra del Francès presidí la Junta de Defensa de Cervera d’on fou regidor perpetu i fou governador del corregiment Publicà, amb les sigles DC , l’opuscle Converses tingudes entre dos honrats pagesos catalans sobre los punts més importants de l’actual defensa de Catalunya Manresa 1812, reeditat diverses vegades, i Breve resumen de la…

Hom li atribueix els retaules de la Mare de Déu amb el nen i àngels catedral de Castelsardo i el de Sant Antoni Museu de Càller El seu estil té una ornamentació clarament renaixentista, sense trencar, però, el lligam amb la tradició gòtica

Net d’ Antoni Desvalls i Vergós , estudià al collegi de Cordelles, a Barcelona Fou deixeble i collaborador del matemàtic Tomàs Cerdà i un dels fundadors, el 1764, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental des del 1887 Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial , de la qual fou secretari perpetu i en la qual llegí comunicacions sobre meteorologia i física Posseí una biblioteca important i es procurà diversos aparells científics En una propietat seva d’Horta feu construir, amb l’ajut de l’arquitecte italià Domenico Bagutti, els jardins anomenats del Laberint Publicà…

Format a Flandes, n'assimilà les novetats estilístiques i la tècnica de l’oli Citat com a ciutadà de València 1468, on pintà Sant Miquel collecció Wernher, Anglaterra, procedent de Tous, a Daroca pintà 1474 els retaules de Sant Domènec de Silos la taula central és al Museo del Prado i de Santa Engràcia Treballà també a Saragossa, i hi originà una activa escola A Barcelona 1490 signà la gran pintura sobre fusta, Pietat , encarregada per l’ardiaca Lluís Desplà Museu de la Catedral de Barcelona, on el naturalisme flamenc s’hi manifesta ric en detalls El 1495 féu el cartó per al vitrall de la…