Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el…

Formà part de la banda de Perot Rocaguinarda Era parent de dos deseners de la unió de Vilamajor, la qual cosa li permetia d’actuar amb més impunitat Fou detingut vers l’any 1610

Venerat com a sant a Catalunya, especialment a Lleida Alguns martirologis moderns, sense cap base històrica, el fan bisbe de Lleida entre el 268 i el 311 És potser el bisbe Lleïr de Coserans, que visqué vers el 516 Té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d’Ora La seva festa se celebra el 27 d’agost

Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com Furia española…

Extrem dret format al planter del BM Granollers, amb el qual debutà a la màxima categoria 2000-06 Passà al CB Ciudad de Logroño 2006-08, però al gener del 2008 s’incorporà al BM Ciudad Real i guanyà la Copa d’Europa, la Lliga i la Copa del Rei Després jugà al Portland San Antonio 2008-09, l’Octavio Pilotes Posada 2009-11 i el Balonmano Aragón 2011-12 El 2012 fitxà per l’Atlético de Madrid, amb el qual assolí la Copa del Rei 2013, però la desaparició de l’equip a l’estiu del 2013 provocà el seu retorn al club de la Rioja La temporada 2010 fou el màxim golejador de la Lliga Asobal amb 183 gols…

Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…

Format en el món del kàrting, començà a competir des de ben jove, i continuà per diverses fórmules de promoció a Europa, com la Euroformula Open i la GP3 Series, abans de competir a la Super Formula japonesa el 2019, any en què també debutà a la IndyCar La seva consolidació arribà el 2021 quan, amb l’equip Chip Ganassi Racing, guanyà aquesta competició El 2023 i el 2024 revalidà el títol Conegut pel seu estil de conducció precís i estratègic i la seva regularitat, també ha estat pilot de proves de Fórmula 1 i pilot reserva de McLaren el 2022 i el 2023 L’any 2025 guanyà les 500…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1968-80 procedent de l’Atlético de Madrid Obtingué tres Lligues 1969, 1973, 1980 i tres Copes del Generalísimo 1969, 1972, 1973 amb el Barça Fou setanta-vuit vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980 Es retirà en el Barça i després fou director tècnic del club Com a entrenador, dirigí el Papiol, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i el Sant Antoni de Vilamajor, entre d’altres, i fou seleccionador català

Acompanyà a Castella 1128 Berenguera, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger Es casà amb Sança, dama probablement castellana Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó on degué morir vers el 1170 i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família

Establert a Vic cap al 1502 Autor del retaule de Sant Joan de Fàbregues ~1503 —encara medievalitzant—, dels de Sant Joan del Galí 1507, Vilamirosa 1508 i Sant Romà de Sau 1509 Evolucionà cap a l’estil renaixentista amb el retaule de Sant Pere de Vilamajor 1513-16 i el bancal de Sant Joan de les Abadesses 1515 Pintà també la taula de Santa Bàrbara 1516, Museu Episcopal de Vic, el calvari de Pruit 1521, la porta de l’armari de la Tresoreria de la catedral de Vic 1525 i el retaule de Sant Bartomeu de l’Hospital de Pelegrins de Vic 1525 Hom li atribueix els profetes del retaule de…