Resultats de la cerca

Intervingué en la direcció del Club Natació Barcelona en diferents càrrecs membre de la comissió consultiva 1918, vocal de junta directiva 1921, 1923 i comptador 1925-28 El 1922 fou cofundador d’un collegi d’àrbitres que, en primera instància, anomenaren “nacional”, referint-se a Espanya, però mai no va reeixir i es convertí en “comitè tècnic”, del qual en fou president 1927-28 Amb el temps, el collegi s’anomenà “català” i amb aquesta apellació es reconegué històricament

Coneguda com Chufa , s’inicià a l’escola de tennis del Club Tennis Barcino Es proclamà campiona d’Espanya júnior en dobles i en mixtos 1977 Guanyà el Campionat Universitari d’Espanya 1979, 1980 Fou entrenadora i secretària tècnica de la Federació Catalana de Tennis

Conegut com Nacho , s’inicià a l’escola de tennis del Club Tennis Barcino Formà part de l’equip espanyol de la Copa Galea sub-21 i de la copa Davis 1973-74 Fou campió de Catalunya en dobles, amb Antonio Muñoz 1978, i campió de Catalunya en dobles mixtos amb la seva germana Maria del Carme 1970 Entre el 1972 i el 1976 participà en la copa d’Europa per equips Es proclamà campió d’Espanya en dobles amb A Muñoz 1974, en dobles mixtos amb C Perea 1980, i subcampió d’Espanya individual 1976 El mateix any assolí la posició cent u en el rànquing de l’Associació de Tennistes Professionals ATP en…

Coneguda com Coco , s’inicià en l’escola de tennis del Club Tennis Barcino CTB i jugà en tots els equips del club, capitanejant l’equip que aconseguí el Campionat d’Espanya per clubs Fou en una ocasió campiona d’Espanya de dobles i subcampiona en dobles mixtos Fou campiona de Catalunya en dobles mixtos amb el seu germà Joan Ignasi 1970 El 1970 participà en el torneig de Wimbledon Ha guanyat en diverses ocasions el Campionat d’Espanya per equips veterans femenins amb el CTB És directora del campus d’estiu a l’Acadèmia Sánchez-Casal Fou membre de la Federació Catalana de Tennis i de la Comissió…

Vida Collaborador d’Ignasi F Iquino, escriví força obres teatrals i comèdies musicals, sovint amb partitura de Ramon Farrés, pare del cineasta Després es convertí en un dels guionistes més habituals d’Iquino des que el 1941 adaptaren El difunto es un vivo F Prada aportà el seu domini de la comèdia d’embolics a les trames o diàlegs dels films d’Iquino Boda accidentada 1942, La culpa del otro 1942, Fin de curso 1943, El obstáculo 1945 i Quiéreme con música 1956 Sempre per a la seva empresa, redactà els guions d’ El terrible de Chicago 1967 i La viudita ye-yé 1968, tots dos de Joan Bosch Altres…

Vida i obra Es llicencià en dret el 1884 El 1885 fou premiat en el Certamen Catalanista de la Joventut Catòlica de Barcelona Lo Monestir , Hivern i Lo roure vell i el 1886 i el 1887, en els Jocs Florals de Barcelona La masia , Poncella d’amor , La llengua catalana i Vilamala Entre la seva obra destaca una Elegia al seu amic pintor Josep Dam i Montells, La missa primera , que fou musicat, i Mar endins , entre d’altres, que es distingeixen pel conservadorisme historicista, per l’abundància i la riquesa d’imatges, per la influència rebuda de la poesia mística de Verdaguer i de…

Vida De jove es traslladà a Barcelona, on a partir dels disset anys posà de manifest la seva forta personalitat com a actriu Treballà d’acomodadora en un teatre al Parallel, on el 1921 fou elegida per encarnar el paper de Doña Inés, del Don Juan Tenorio El castigador castigado 1922, de Ricard de Baños, amb fotografia del seu germà Ramon Gràcies a l’èxit obtingut representà l’Elliot Dorsan del drama Lilian 1921-22, de Joan Pallejà John Pallears El 1925 actuà en El niño de oro , de José María Granada pseudònim de José María Martín López, escriptor teatral i actor, i en Nobleza baturra , de Joan…

Ja de petita ballava als locals públics de la ciutat Arran de la passió en la interpretació de les seves danses, fou coneguda en els primers anys com a El torbellino gitano A finals de la dècada de 1920, Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París, on l’any 1929 actuà, formant part del Trío Amaya Treballà per a la productora Filmófono en els films La hija de Juan Simón 1934, començat per Nemesio A Sobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel María de la O 1935-36, de Francisco Elías i La Casa de Troya 1936, de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo…

Vida Nascuda en una barraca del Somorrostro, de família gitana i filla del guitarrista flamenc José Amaya, El Chino , de molt petita ja ballava en locals públics de Barcelona, on fou coneguda com La Capitana o El Torbellino Gitano El 1929 Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París En el cinema debutà per a la productora Filmófono en La hija de Juan Simón 1935, començat per Nemesio ASobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel María de la O 1935-36, de Francisco Elías, o La Casa de la Troya 1936, de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar…