Resultats de la cerca

Procurador de l’abadia d’Hautvillers, estudià la tendència natural a escumejar dels vins blancs de la Xampanya Descobrí el procediment d’afegir al vi una quantitat de sucre exactament dosada a fi que la gasificació fos sempre regular, cosa que possibilità, un segle més tard, l’aparició del xampany

Nascut en una família de grans feudataris —el casal de Xampanya—, s’enfrontà diverses a Enric I de França Perdé Tours 1037-63 i poc després s’apropià l’herència del seu nebot Eudes III, en ocupar Troyes i Meaux Dedicà una gran atenció als afers religiosos dels seus principats protegí les abadies i afavorí la reforma monàstica Abans de la seva mort repartí els comtats entre els seus fills, la qual cosa significà la divisió del casal de Xampanya en dues branques a la branca primogènita correspongué el feu dels Blois, perdut el 1125, mentre que l’altra rebé els comtats…

Entre el 1693 i el 1695 fou organista de Saint-Denis a París, i des del 1697, de la catedral de Reims, càrrec aquest darrer que ocupà fins a la seva mort El 1699 publicà el Premier livre d’orgue , que inclou nou grups de peces les quatre parts de l’ordinari de la missa i cinc himnes Cada grup s’inicia amb un cantus firmus en notes de llarga durada, seguit d’un moviment fugat i diverses peces més entre duets, récits i diàlegs Aquesta obra es caracteritza per una extraordinària complexitat contrapuntística i unes expressives ornamentacions El mateix JS Bach en fou un gran admirador i la copià…

Fou professor de filosofia a Douai És autor 1746-51 d’uns comentaris a la Summa Teològica de Tomàs d’Aquino, on intentà de conciliar el pensament tomista amb determinats problemes contemporanis

Escriví Mon testament , libel en què atacava violentament la religió i les institucions polítiques i socials del seu temps Voltaire en publicà diversos extractes Testament du curé Meslier 1762

Un dels promotors del Modernisme, la seva actitud independent li valgué la pèrdua de la càtedra a l’Institut Catholique 1893 i l’excomunió 1908 Els seus estudis bíblics l’assenyalaren com un dels exegetes més capaços del seu temps Amb L’Évangile et l’Église esbossà una nova apologètica del catolicisme, que, tot i l’entusiasme provocat, fou condemnada D’aquí arrencà una actitud més polèmica Religion d’Israël 1901, Les Évangiles Synoptiques 1907-09 Un cop excomunicat, es dedicà a la problemàtica de la religió, i radicalitzà la seva visió del cristianisme La naissance du Christianisme 1933, La…

S’inicià musicalment al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a París i Ginebra El 1961 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra i fou contractat per realitzar unes gires arreu de França Aviat s’especialitzà en les òperes d’autors contemporanis, com L Saguer o A Casanova, i estrenà l’òpera infantil d’I Aboulker La Fontaine parmi nous , per iniciativa de Joventuts Musicals de França Cantà arreu d’Europa i també realitzà diverses representacions al Canadà Des del 1970 fou professor de cant al Conservatori de Lilla, tasca que compaginà amb els recitals i…

Filla de Sanç VI de Navarra Casada 1199 amb Teobald III, comte de Xampanya mort el 1201, exercí la regència 1201-22 durant la minoritat de llur fill, Teobald IV, al qual transmeté els seus drets sobre Navarra

Vida Fill del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra, fou rei de Navarra 1234-53 i comte palatí de Xampanya Teobald IV, 1201-53 i de Brie Nasqué quan el seu pare ja era mort, i fou educat a la cort de Lluís VIII, a qui ajudà en la campanya contra els albigesos 1226 Mal grat que havia jurat vassallatge al rei francès, abandonà el monarca durant el setge d’Avinyó del 1226, es negà a assistir a la coronació de Lluís i, quan aquest morí, liderà un grup de nobles en contra de la regent Blanca de Castella Teobald fou coronat rei de Navarra el 1234, després de…

El 1203 participà en l’expedició de Constantinoble, i, juntament amb Jofre de Villehardouin, conquerí tota la Morea, on fundà un principat