Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
József Darvas
Literatura
Comunicació
Escriptor i publicista hongarès.
En la seva primera etapa creativa el caracteritzaren obres que tracten els problemes dels estrats més pobres de la pagesia Posà al servei d’aquest objectiu l’escrit sociogràfic Egy parasztcsalád története ‘Història d’una família pagesa’, 1939, la novella Máról holnapra ‘D’avui a demà’, 1939 i el drama Szakadék ‘Abisme’, 1943 Els anys cinquanta se centrà en problemes individuals i collectius dels intellectuals D’aquesta segona etapa cal destacar els drames Kormos ég ‘Cel sutjós’, 1959, Hajnali tüz ‘Foc a la matinada’, 1961 i la novella Részeg esö ‘Pluja èbria’, 1963 en versió…
Francesc Sales i Coderch
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1981 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les alveolars a la Romània 1982 i després s’especialitzà en narrativa infantil i juvenil, amb una àmplia producció Fugir 1985, Les cartes de la Mila 1985, premi Vaixell de Vapor, El secret de les màquines 1988, El trencament 1991, Escrit a l’ordinador i El meu amic 1992 També conreà la narrativa per a adults Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura universal per a joves També traduí diversos autors italians i dirigí les colleccions “L’Odissea” Empúries…
Junnosuke Yoshiyuki
Literatura
Novel·lista japonès.
Fill d’Eisuke Yoshiyuki, també escriptor Inicià els estudis en el departament de literatura anglesa de la Universitat de Tòquio, que no acabà, i formà un grup literari amb Shono Junzo, Yasuoka Shotaro i Miura Shumon Es consagrà com a escriptor amb Genshoku no machi ‘La ciutat de colors fonamentals’, 1952, Tanima ‘La vall’, 1952 i Shuu ‘Xàfec’, 1954, a les quals seguiren Shofu no heya ‘La cambra de putes’, 1958, Suna no ue no shokubutsugun ‘Grup de plantes sobre la sorra’, 1963, Anshitsu ‘Habitació fosca’, 1969 i altres obres En totes elles cercà la comprensió de l’autèntica existència de l’…
Jack London
Literatura
Nom amb què és conegut John Griffith, novel·lista nord-americà.
Treballà en diversos oficis i viatjà molt a The Son of the Wolf ‘El fill del llop’, 1900 parla de la febre de l’or, i a The Call of the Wild ‘La crida del salvatge’, 1903 i White Fang ‘Ullal blanc’, 1906, de la seva actitud davant la vida A The Iron Heel ‘El taló de ferro’, 1907 fou influït per Nietzsche, i The People of the Abyss ‘La gent de l’abisme’, 1903, influïda per Marx, reflecteix la vida dels suburbis de Londres The Seawolf ‘El llop de mar’, 1904 i South Sea Tales ‘Contes de la mar del sud’, 1911 són narracions sobre la seva vida a la mar
Francesc Sales i Coderch
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor de llengua i literatura de batxillerat Conreà sobretot el conte, i el 1981 obtingué el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les Alveolars a la Romània 1982 Seguiren altres reculls, entre els quals cal esmentar Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 En narrativa infantil i juvenil escriví, entre altres obres, Fugir 1985, Les cartes de la Mila premi Vaixell de Vapor 1985, El secret de les màquines 1988 i Escrit a l’ordinador 1991, El trencament 1991 i El meu amic 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació…
,
Vladimir Ivanovic Rebikov
Música
Compositor rus.
Estudià al Conservatori de Moscou amb S Klenovskij i també a Praga Del 1894 al 1898 visqué a Odessa i després es traslladà a Chisinau Moldàvia A totes dues ciutats fundà delegacions de la Societat de Compositors Russos Després d’haver residit a Berlín i a Viena, l’any 1910 fixà la seva residència a Moscou, ciutat on exercí de pianista i compositor Les seves primeres obres revelen una clara influència romàntica, especialment de PI Cajkovskij A partir del 1900, però, la seva música experimentà un fort gir estilístic i esdevingué molt més arriscada i experimental Ha estat considerat el pare del…
Jaume Sardà i Ferran
Comunicació
Escriptor i periodista.
El 1897 intervingué com a voluntari en la guerra de Cuba En sortir de l’exèrcit el 1902, havia aconseguit la graduació de segon tinent, i dotze condecoracions de guerra En retornar a Catalunya, el 1903, s’establí a Tarragona, on es dedicà al periodisme Hi fundà el setmanari bilingüe Fraternidad Republicana Després passà a Valls per dirigir El Porvenir 1905, i finalment tornà a Reus, on fundà El Consecuente , òrgan del Partit Republicà Radical, que organitzà a la província Escriptor prolífic, feu nombroses collaboracions a diverses publicacions, tant en prosa, com en poesia És autor de…
,
Bartomeu Carcassona i Garreta
Literatura catalana
Teatre
Escriptor i actor.
Estudià declamació al Conservatori del Liceu, del qual alguns anys després fou empleat, bé que professionalment estigué relacionat amb les societats que eren acollides al Teatre Odeon Utilitzà els pseudònims de Pablo Pi , Rosa Pich de Aldawala i Lo Campaner Escriví poemes que Josep Anselm Clavé musicà A part d’algunes comèdies en llengua castellana entre les quals cal esmentar Un marido de lance , 1861 Camino del Parnaso , 1869 El hijo de la noche , 1872 i d’una peça multilingüe Otra torre de Babel , 1868, en llengua catalana estrenà i sovint publicà drames Lo incendi d’Hostalric , 1866,…
,
Ramon Guillem i Alapont
Literatura
Poeta, narrador i assagista.
Destacà sobretot en la seva faceta poètica, en què l’ofici de poeta és concebut com un rescat d’ombres en paisatges silenciosos i freds, d’imatgeria mortuòria Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes Com a poeta, publicà D’on gran desig s’engendra 1985, L’hivern remot 1987, Les ombres seduïdes 1990, Terra d’aigua 1993, premis Ausiàs March, de Gandia i Crítica Serra d’Or 1994, L’íntima realitat Antologia, 1981-1996 1998, Solatge de sols 1999, Maregassa 2002, Celebració de la mirada…
,
Enric Navarro i Borràs
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la seva producció…
,