Resultats de la cerca

Director de l’observatori de Mount Wilson 1923, observà i estudià l’espectre de les taques solars i demostrà que llur temperatura era inferior a la del disc Desenvolupà l’espectroscòpia estellar afirmant-ne la utilitat com a mètode per a estudiar les propietats físiques, moviment i distàncies dels estels i la determinació de les magnituds absolutes dels estels Estudià també les atmosferes de Mart i Venus

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps

Arribà a Catalunya procedent de l’Helios de Saragossa, i després d’una breu estada al CN Montjuïc, fitxà pel CN Barcelona 1980 i acabà al CE Mediterrani 1992 Guanyà la Copa d’Europa 1981, la Lliga 1981, 1991, la Copa del Rei 1989, 1993 i la Supercopa europea 1981 Amb la selecció estatal, comptabilitzà setanta-nou actuacions internacionals absolutes i disputà els Jocs Mediterranis 1983 i els Campionats d’Europa 1991, on aconseguí la medalla d’argent Rebé la medalla de serveis distingits en bronze 1985 i argent 1992 de la Federació Espanyola de Natació

Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí alpí, com el seu germà Joan, abans d’iniciar-se en les curses de cotxes com a copilot d’aquest Fou campió de Catalunya 1975, 1976 de rallis i campió d’Espanya de muntanya 1975 en la categoria GT Disputà el Ralli de Montecarlo i proves internacionals de circuit, com les 24 Hores de Le Mans, els 1000 Km i les 6 Hores de Barcelona, formant part de l’Escuderia Montjuïc El seu palmarès té 33 victòries absolutes i prop de 80 de classe, la majoria al volant de diversos vehicles de la marca Porsche

Jugà al CB Aismalíbar de Montcada i Reixac 1960-62 procedent del Saragossa Fou tretze vegades internacional absolut amb Espanya, amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1965 abandonà el bàsquet professional i s’establí a Barcelona, on exercí de metge traumatòleg especialitzat en medicina esportiva Fou metge del Joventut de Badalona, durant 45 anys, de la selecció espanyola de futbol sub-21, de les seleccions absolutes de bàsquet i futbol, i del Comitè Olímpic Espanyol Estigué present en multitud de Jocs Olímpics, Campionats del Món i d’Europa Fou també membre…

Membre del Club Natació Sabadell, fou deu vegades campiona de Catalunya un cop en 200 m lliure 1969, un cop en 400 m lliure 1969, un cop en 800 m lliure 1969, quatre cops en relleus 4 × 100 m estils 1968-71 i tres cops en relleus 4 × 100 m lliure 1968, 1969, 1971 També fou nou vegades campiona d’Espanya un cop en 200 m lliure estiu del 1969, un cop en 400 m lliure hivern del 1970, quatre cops en relleus 4 × 100 m estils hivern de 1968-71 i tres cops en relleus 4 × 100 m lliure estiu del 1970, hivern del 1970 i 1971 En el pla internacional assolí trenta-una actuacions deu absolutes…

Vinculat al Centre Excursionista Roca Negra de Castelldefels, fou instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i guia i instructor d’escalada i alpinisme durant més de quinze anys Fou secretari general de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i collaborador de la revista Cuadernos Técnicos de Barrabés Entre les seves vies destaquen primeres ascensions absolutes i escalades en roca i gel d’alta dificultat als Alps, Pirineus, Mont-rebei, Montserrat i a altres continents La comissió d’activitats d’alt nivell de la FEEC i de la Federació Espanyola d’Esports de…

Estudià violí a la Universitat de Columbia, on fou deixeble de H Dittler, i més tard amplià la seva formació com a violista i director d’orquestra amb L Barzin Del 1935 al 1943 fou assistent de la WOR Radio i aquest darrer any passà a ser viola solista i assistent d’A Toscanini a l’NBC Symphony Orchestra En 1946-54 formà part del New York Piano Quartet i ensenyà a la Juilliard School Entre el 1960 i el 1967 fou membre del pla musical de la US Information Service Estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Seattle durant vint anys 1954-74 i posteriorment, el 1976, fou nomenat director…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada 1942 El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A Peire 1945, i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes, com la torre…