Resultats de la cerca

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1962, per motius polítics hagué d’exiliar-se l’any següent Cursà estudis d’econmia a la Universitat d’Estocolm i, el 1965, d’administració social i mèdica a Londres, Oxford i Edimburg Posteriorment, se n'anà als EUA on amplià estudis i es doctorà, el 1968, en salut pública a la Johns Hopkins University de Baltimore on fou professor d’aquesta especialitat fins l’any 2003 Treballà com a assessor sobre sistemes sanitaris per a diverses organitzacions internacionals Consell d'Europa, Organització Mundial de la Salut OMS Organització Panamericana de la Salut,…

Fou director de l’Institut für Konjunkturforschung de Berlín, fundat el 1925 Aquest institut s’inspirà en les corbes baromètriques de Harvard i tingué influència en la difusió dels mètodes estadístics Wagemann creà revistes econòmiques, tingué càrrecs acadèmics i de govern i escriví nombrosos articles

Vida i obra Estudià filosofia i teologia a Tarragona Fou canonge de Tarragona, catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera, on coordinà el recull Poesías con que la Universidad de Cervera celebra las virtudes de nuestros reyes 1828 Feu alguns discursos acadèmics a la Universitat de Cervera, i compongué una Oda d’exaltació del govern de Ferran VII També fou canonge de Burgos Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852  Publicà articles i opuscles sobre religió, història i educació, així com discursos acadèmics i…

Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable Fou un dels principals corresponsals d’Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé S'enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps

Fou el més antic dels oradors que l’escola alexandrina considerava clàssics, i la tradició el fa mestre de Tucídides Membre del partit oligàrquic, participà en el govern dels 400 i, en caure aquest, fou ajusticiat Han pervingut dotze dels seus discursos acadèmics, dividits en tetralogies, de paternitat no segura, i tres més en defensa de causes d’homicidi, la seva especialitat

Amic de Boccioni i Severini, participà en l’experiència futurista Derivà cap a un expressionisme amb temàtica social D’aquest moment és la sèrie de Paisatges urbans 1920, plens de visions suburbials amb un fort dramatisme El 1922 fou un dels membres fundadors del moviment del Novecento, grup semioficial que pretenia tornar a una síntesi dels valors arcaics, acadèmics i simbòlics més tradicionals El treball 1933

Fill de Ricard Pichot i Gironès, començà a pintar a setze anys Exposà a Barcelona individualment des del 1939 i a les Exposicions Municipals del 1951 i el 1953, i també a Madrid, Bilbao, Sant Sebastià, etc Cotitzat als EUA, exposà a Palm Beach i a Nova York 1968, 1970 i 1973 Conreà el retrat i la figura, especialment femenina, dins cànons acadèmics i una certa influència de Renoir

És conegut amb el nom de Rector d’Ars , perquè regentà, durant més de quaranta anys, aquesta petita parròquia del bisbat de Bellay Fill de pagesos, estudià als seminaris de Varrières i de Lió, amb pèssims resultats acadèmics No obstant això, fou extraordinària la seva tasca pastoral, sobretot en el ministeri de la confessió i la direcció espiritual Asceta i místic, rebutjà tots els honors que la seva fama li procurà Fou canonitzat el 1925 La seva festa se celebra el 4 d’agost

Beneficiat de la seu de Mallorca, fou catedràtic del seminari de Palma 1835, de l’Institut Balear 1836-40, de la restaurada Universitat Literària 1840-42 i de nou de l’Institut Finalment, el 1852 aconseguí una canongia a Sogorb Publicà diversos discursos acadèmics, un interessant Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo 1837 —que inclou un resum de literatura catalana— i Noticias del país relativas a la nueva Universidad literaria Balear 1841

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Després d’uns inicis acadèmics —exposà a Sabadell 1942, Madrid 1945 i Tàrrega—, participà en l’Exposició d’Art Litúrgic del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona 1952 Féu diverses pintures murals a Sabadell, Sant Feliu del Racó, Bellaterra, Barcelona església de la Mercè, etc, dins un figurativisme suaument estilitzat i geometritzat Exposà el 1957 i el 1960 a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i després a Barcelona Conreà també el paisatge i el retrat