Resultats de la cerca

Publicà les seves primeres narracions recollides a Sposa in città , 1939 a la revista Solaria e Letteratura A les novelles San Silvano 1939, Michele Boschino 1942, I passeri 1955, Il dissertore 1962 i Passe d’ombre 1972 aconsegueix d’equilibrar l’evocació fabulosa de la nativa Sardenya, de derivació proustiana, amb una viva participació de la realitat contemporània

Es formà a Vic i a Tarragona Exposà amb regularitat d’ençà de l’any 1970 Excellí com a aquarellista, especialment pels temes de paisatge, amb els quals aconsegueix notables efectes de vaporositat Feu també illustracions per a llibres Fou acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 1983 També fou molt notable la seva tasca d’editor de revistes especialitzades d’abast internacional com és ara Ars Praestorica i Aula Orientalis

Especialitzat a utilitzar fons pastosos amb elements exempts, grumosos, en alt relleu, treballà fonamentalment l’erosió i la textura de la matèria dins la pintura abstracta plenament informal Els seus objectes tridimensionals es basen en l’aplec de fustes, ferros, eines, que acolora o pinta dins un integracionisme autènticament neodadaista Malgrat que es mantingué allunyat dels cercles artístics i de les exposicions, la seva obra es valora tant per la força crispada que aconsegueix com pel bonic arabesc i la matisada gamma de colors

Fou pintor de la cort de l’emperador Carles IV a Praga La refèrencia més antiga que hom en té és del 1359, que treballava al castell de Karlstejn, en la sèrie de 127 taules que representen sants per a la capella de la Santa Creu d’aquest castell Li són característiques les formes monumentals i grandioses, que fins i tot surten dels marcs Les seves figures deriven llur fisonomia d’un sol tipus humà Aconsegueix matisos i semitonalitats amb la mescla directa dels colors i dóna a l’obra una llum de caire místic que emana de les figures

Educat dins l’església reformada, de la qual fou acèrrim defensor, prengué part en les campanyes bèlliques i polítiques contra els catòlics sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII El 1620 s’exilià a Suïssa És autor de Les tragiques 1616, extens poema politicoreligiós, compost entre el 1577 i el 1616, en el qual aconsegueix moments de veritable grandesa A més de nombrosos escrits anticatòlics i propagandístics, escriví Les aventures du baron de Foeneste 1617, sàtira de la cort de Maria de Mèdicis, la Histoire universelle 1620, del 1550 al 1601, i l’autobiografia Histoire secrète…

De línia molt independent, és precursor del Modernisme en el seu aspecte més positiu Residí dos anys 1885-87 a París i Londres Molt influït per GABécquer, EAPoe i ChBaudelaire, no deixà, però, de recercar camins propis ni de tenir una estètica molt exigent i personal, com es veu al tercer dels seus Nocturnos , on aconsegueix un ritme tetrasillàbic d’un lirisme indiscutible, i a la novella autobiogràfica De sobremesa, 1887-1896 publicada el 1925 El 1956 el Ministerio de Educación Nacional de Colòmbia publicà, a cura de Rafael Maya, l' Obra completa de José Asunción Silva prosa y…

Féu nombrosos viatges El 1768 fou enviat a l’illa de Maurici com a enginyer del rei Durant la Revolució Francesa fou nomenat intendent del Jardin des Plantes 1792 Escriví Voyage à l’île de France 1773, en forma epistolar, on es prefiguren les idees sobre la natura que exposà més tard en Études de la nature 1784 És autor també del conte La chaumière indienne 1790, de les Harmonies de la nature 1796 i de la important novella Paul et Virginie 1787, història d’amors irrealitzables que transcorre en un clima exòtic i ple de color, considerada un antecedent de Chateaubriand La seva ideologia suposa…

Entre el 1592 i el 1596 estudià amb Filipe de Magalhães a la catedral d’Évora El 1599 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Viseu La seva producció musical és exclusivament litúrgica i consta de salms, himnes, magníficats, motets i responsoris Els seus himnes foren molt populars fins al segle XVIII A l’igual del seu mestre Magalhães i els seus contemporanis portuguesos, M Cardoso i D Lobo, el seu estil és conservador, ja que no s’aventura en l’ús de cromatismes, tot i que aconsegueix brillants efectes dramàtics Malgrat la tècnica depurada que mostra en el triple cànon…

Li és atribuïda la fundació de l’ escola cínica Fou deixeble de Gòrgies i de Sòcrates Seguí els ensenyaments dels sofistes i, oposant-se a la doctrina de les idees de Plató, afirmà que solament és possible el coneixement del particular Com Sòcrates, defensà que la virtut és el bé suprem, però definí aquesta com aquell estat en què l’home és autosuficient i aconsegueix, per tant, la independència de les coses exteriors Per això el plaer és el principi de la infelicitat, puix que trenca la tranquillitat que el savi ha assolit Al contrari, el treball ajuda al domini de si mateix i…

Resident a Mallorca des dels dos anys, és considerat un dels artistes més importants de l’escultura contemporània de les Illes De formació autodidàctica, començà collaborant amb el Centre d’Investigacions i Activitats Artístiques de Xavier Corberó a Esplugues de Llobregat Barcelona Bona part de la seva producció pot classificar-se en l’àmbit de l’abstracció, tot i que sovint es detecten referències figuratives, algunes de caràcter zoomòrfic El ferro és un dels seus materials predilectes, tot i que també treballa l’acer, el metacrilat, la fusta, el marbre i el bronze, entre d’altres El seu…