Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Jugurta
Història
Rei dels númides, fill de Mastanàbal i nebot de Micipsa.
En morir aquest 118 aC havia de compartir el tron juntament amb els seus cosins Adèrbal i Hièmpsal, però, segons la tradició, occí Hièmpsal i, després de diverses conjures, s’apoderà dels dominis que el senat de Roma havia adjudicat a Adèrbal 112 aC Amb aquesta actitud rebel provocà la ira de Roma, que li declarà la guerra descrita per Sallusti Crisp Vençut per Mari, després d’una contesa llarga i dura, fou portat a Roma, on fou executat
Ivan Calbó Montón

Ivan Calbó Montón
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Membre del Club Natació Barcelona Especialitzat en pala curta i trinquet, s’ha adjudicat sis vegades el Campionat de Catalunya de pala curta 2004-09 i una el de trinquet 2005, tots amb Àlex Garcia El 2009, amb Emiliano Skufca, obtingué el Campionat d’Espanya de clubs en pala curta i trinquet, el Torneig de Federacions en pala curta i el Campionat d’Europa de la mateixa especialitat, del qual també n’han estat subcampions 2007 Amb Àlex Garcia, ha estat subcampió d’Espanya en pala curta i subcampió del Torneig de Federacions 2010
Roger IV de Coserans
Història
Vescomte de Coserans i Cabadan (~1257~1267).
Fill del comte Roger II de Pallars vescomte Roger III de Coserans i de Cecília de Forcalquier El comtat de Pallars fou adjudicat pel pare a l’altre fill, més jove, hagut amb la seva muller Sibilla de Berga o de Saga, Arnau Roger I de Pallars Aquesta partició, feta ignorem en quines condicions, havia d’originar una llarga disputa entre ells i llurs descendents entorn de la possessió del Pallars, a conseqüència de la qual aquest comtat fou diverses vegades envaït entre el 1283 i el 1328, allegant drets successoris, pels vescomtes de Coserans descendents de Roger IV que s’intitulà…
Andreu Sala

Sant Gaietà , d'Andreu Sala
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Possiblement fill d' Andreu Sala , autor del fastuós retaule major, barroc salomònic, del temple parroquial de Cardona 1600 destruït el 1936 Format amb Francesc Santacruz, el 1685 era ciutadà de Barcelona Entre altres obres, moltes desaparegudes, féu el retaule major del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona 1686-89, avui a la parroquial de Sarrià, la imatge jacent de Sant Francesc Xavier 1687, catedral de Barcelona i la de Sant Ignasi de Loiola 1690, a Santa Maria del Mar fins a la seva destrucció el 1936 Cal atribuir-li també el notable Sant Gaietà Museu d’Art de Catalunya,…
Felip Pau de San Leocadio
Pintura
Pintor.
Tot i que es dubta que fos fill de Paolo di San Leocadio, la seva estètica s’integra de ple en la renovació italianitzant iniciada a València per aquell i, en un altre sentit, per Yáñez i Llanos Hi ha referències documentals de la illuminació per ell, el 1532, del manuscrit dels Furs de la generalitat de València, i, deu anys després, de la seva pertinença al gremi de pintors de la ciutat La seva obra principal és del 1525 el retaule procedent del convent de Sant Domènec València, Museu de Belles Arts, que representa escenes de la vida del sant tractades amb gran sentit de la plasticitat i…
Peronella I d’Aragó
Història
Reina titular d’Aragó i comtessa de Barcelona, muller del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i filla del rei Ramir II d’Aragó.
Quan tenia un any fou promesa al comte de Barcelona, que en tenia vint-i-tres, el qual es féu càrrec del govern d’Aragó 1137 Després d’un primer fill, de nom Pere, nascut el 1152 i que morí infant, el 1154 en tingué un altre, anomenat Ramon, que regnà amb el nom d’Alfons Seguiren dues filles, Dolça i Elionor, un segon fill Alfons mort infant i dos fills més Pere després anomenat Ramon Berenguer, comte de Provença i Sanç, comte de Cerdanya, regent de Provença i regent de Catalunya-Aragó Ramon Berenguer IV, en morir, li llegà el comtat de Besalú i la vall de Ribes En els primers mesos del…
Nicolás Ledesma García
Música
Compositor, mestre de capella i organista aragonès.
Un dels compositors més influents en la vida musical basca i hispànica de la segona meitat del segle XIX Es formà com a nen cantor, i estudià orgue a Saragossa amb R Ferreñac A setze anys obtingué la plaça d’organista a Borja i el 1809 ocupà la de Tafalla, que havia estat refusada per Francesc Andreví Posteriorment és documentat com a organista a Calataiud, fins que el 1830 guanyà per oposició la plaça d’organista a la basílica de Santiago, a Bilbao, on al cap de poc fou nomenat també mestre de capella i on romangué fins el 1882, que demanà la jubilació Cal considerar la singularitat del cas…
Bernat Picornell i Richier
Natació
Esportista, pioner de la natació.
Fill d’un capità de vaixell mallorquí, de jove guanyà campionats de natació a Marsella Vers el 1905 anà a residir a Barcelona, on amb uns amics del Gimnàs Solé organitzà el primer Campionat d’Espanya de natació 1907 Aquesta iniciativa li donà la idea de fundar, el mateix any, el Club de Natació Barcelona , que presidí de manera alternativa, durant el període 1908-31 El 1908 arbitrà el primer partit de waterpolo de què es té constància a l’Estat espanyol Aquell mateix any organitzà el primer Campionat d’Hivern, que a partir de la segona edició s’anomenà Copa Nadal, i el 1909 el Gran Premi…
,
Pere Vallescar i Pallí
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida El 1917, amb el seu germà Ramon, i amb Salvador Castelló i Julio Sanz, participà en la fundació de la productora Sociedad Anónima Sanz i en l’adquisició el 1919 dels antics laboratoris de la productora i distribuïdora Argos Films Gràcies a la seva gestió s’aconseguí introduir al mercat anglès la producció espanyola del moment, però la Primera Guerra Mundial posà fi a aquesta operació Aquest contratemps feu que abandonés el cinema per centrar-se en la gestió d’una fàbrica que la família tenia a Sabadell Cap al 1927, però, hi tornà com a empleat de Saturnino Ulargui, si bé aviat s’installà…
Carlemany

Escultura atribuïda a Jaume Cascalls (s XIV), que fou venerada com a Carlemany
© Fototeca.cat
Història
Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l’imperi d’occident restaurat (800-814).
Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…