Resultats de la cerca

Fou superiora general de la congregació del 1898 al 1912, que fou destituïda Per divisions internes de la comunitat en sortí el 1913, i no hi tornà a ésser admesa, a desgrat de les seves peticions Rehabilitada, el 1963 les seves restes foren traslladades a la casa generalícia de Girona i foren enterrades juntament amb les del P Butinyà

El 1933 anà a Europa per continuar la seva formació i el 1935 actuà amb èxit per gairebé tots els països d’aquest continent El mateix any tornà als EUA El seu repertori comprengué tant negro-spirituals com obres dels romàntics alemanys Fou la primera cantant de color admesa al Metropolitan Opera House de Nova York 1955

Davanter, fitxà pel FC Barcelona a l’estiu del 1972 procedent del Belgrano de Córdoba argentí La descoberta de la seva arribada amb papers falsos, com a paraguaià, amb els cognoms Fernández Cos, desencadenà l’“escàndol dels oriünds” Però mentre que a ell li fou admesa la documentació, a Heredia, que fitxà al mateix temps, li fou rebutjada Romangué al Barça fins la temporada 1974-75 i fou campió de Lliga 1974

Fou admesa amb només nou anys a l’Acadèmia de Música FerencLiszt de Budapest, on estudià amb Arnold Székely, Leó Weiner, Béla Bartók i Ilona Deckers A dotze anys tocà i dirigí el Concert per a piano núm 1 de L van Beethoven Rebé el Premi FerencLiszt en dues ocasions i el 1938 obtingué el diploma d’aquesta acadèmia hongaresa, d’on esdevingué professora dos anys més tard, el 1940 El 1970 obtingué una plaça de professora a l’Akademie für Musik de Graz S’especialitzà en la interpretació de l’obra de F Liszt i de B Bartók, la qual donà a conèixer durant els anys cinquanta collaborant…

Anomenada també Maria del Socors Potser filla d’un Bernat Guillem de Cervelló Quan el capítol mercedari reunit a Tarragona aprovà 1265 la creació d’una branca femenina, demanà, juntament amb altres nobles, d’ésser admesa a l’orde, en el qual professà poc temps després Fou elegida superiora de la primera comunitat femenina mercedària Enterrada al seu convent, el 1384 les despulles foren dipositades a l’església de la Mercè de Barcelona, en una caixa decorada amb la seva imatge, que n'és la representació més antiga Després del procés de beatificació 1629-89, el seu culte fou…

Estudià cant privadament i posteriorment fou admesa al Conservatori de París, on obtingué diversos premis entre el 1909 i el 1912 Aquest darrer any debutà a l’Òpera Còmica amb Les contes d’Hoffmann Del 1914 al 1944 cantà de manera gairebé ininterrompuda a l’Òpera de París, on interpretà amb gran èxit òperes de G Verdi, R Wagner i J Massenet CH Krauss la sollicità per a l’Òpera de Viena i el 1938 debutà a Bayreuth, on despertà l’admiració d’A Hitler amb la seva interpretació de Kundry Parsifal Amiga de la família de R Wagner i simpatitzant del règim nazi, tornà a París durant l…

Nena prodigi, debutà a set anys i quan en tenia nou fou admesa al Conservatori de París, on fou alumna de M Long i EM Laborde Després d’aconseguir el primer premi de piano en aquest centre, amplià estudis amb E Dohnányi i H Barth a l’Acadèmia Imperial de Berlín i posteriorment rebé lliçons de Theodor Leschetizky a Viena Retornà als Estats Units el 1917 i feu classes al Conservatori de Filadèlfia 1917-19 i posteriorment al de Buenos Aires 1920-26 Al principi dels anys trenta es traslladà de nou a París, ciutat en la qual establí la seva residència permanent, i obtingué la…

La comprensió tardana del seu personal estil interpretatiu i una greu afecció a la columna vertebral marquen l’existència d’aquesta pianista Inicià els estudis a set anys amb R Roberts a Viena i posteriorment, a París, es formà sota la direcció d’A Cortot, Lazare Lévy i G Fauré El 1907, any que alternà l’estudi del piano i del violí, no fou admesa al Conservatori de París Afectada d’escoliosi, passà vuit anys sense actuar, fins que reaparegué l’any 1920 En aquesta època el món musical parisenc li negà el reconeixement i durant molts anys només fou contractada a Suïssa, on es…

Fugí d’Al-Andalus amb motiu de la intolerància dels nou vinguts almohades i viatjà per Europa i per l’Àfrica del nord S'adonà del profund desnivell existent entre les aljames de la península i les de la resta d’Europa, i en els seus viatges es convertí en transmissor de la cultura científica àrab al nord i al centre d’Europa Escriví diverses obres en llatí, com els Fundamenta tabularum astronomicarum 1154, que és una recensió molt ampliada de les Tabulae Pisanae, i un Tractat sobre l’astrolabi planisfèric ~1160 Però la seva fama és deguda a les nombroses obres científiques, en hebreu, sobre…

Estudià medicina, matemàtiques i filosofia a Pèrgam, Esmirna, Corint i Alexandria Residí a Roma i a Pèrgam, ensenyant i practicant Féu estudis anatòmics, especialment ossis, sobre animals i els referí a l’home, i en fisiologia observà la secreció urinària dels ronyons Manifestà que la llei natural ho governa tot, i que el principi bàsic de la vida és un pneuma, extret del pneuma universal mitjançant la respiració, que separà en tres parts animal, radicada al cervell, vital, radicada al cor, i natural, radicada al fetge i a les venes La seva producció literària és immensa ell mateix enumera…