Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Anaxàgores
Filosofia
Pensador grec.
Visqué una gran part de la seva vida a Atenes, on fou mestre i amic de Pèricles És autor d’un tractat sobre la natura Reprengué la temàtica de l’escola de Milet tenint en compte la crítica dels eleàtics Admetent que el pas del no-ésser a l’ésser i viceversa és inconcebible, afirmà que “tot és en tot”, que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa doctrina de les homeomeries Aquesta idea només era concebible admetent la divisibilitat infinita Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intelligent i separat de la matèria, l’Intellecte Noûs…
Diofant d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Els seus escrits sobre àlgebra, amb un estil d’exposició marcadament analític que el vincula estretament amb els treballs dels babilonis, contribuïren de forma essencial al perfeccionament de la notació algèbrica i a l’establiment de noves vies d’investigació En la seva obra cabdal, Aritmètica , estudià una àmplia sèrie de problemes numèrics limitant-se, en general, a trobar-hi solucions particulars mitjançant algun mètode de càlcul i admetent només com a solucions els nombres enters i racionals positius La seva obra influí en el posterior desenvolupament de la geometria…
Lucien Lévy-Bruhl
Antropologia
Filòsof i antropòleg francès.
Graduat en filosofia a l’ École Normale Supérieure 1879, es doctorà a la Universitat de París 1884, i el 1896 fou nomenat professor titular d’història de la filosofia moderna a la Sorbona, de la qual obtingué la càtedra el 1904 Sobre aquesta matèria publicà diversos llibres, entre els quals la monografia La Philosophie d’Auguste Comte 1900 La seva aportació principal, però, arrenca de La Morale et la Science des Mœurs 1903, en la qual, a partir del que considerà diferències irreductibles en sistemes morals diversos, inicià un estudi aprofundit de les categories de pensament en societats…
Parmènides
Filosofia
Filòsof grec de l’escola d'Elea.
Influït pel monisme religiós de Xenòfanes de Colofó , el seu poema Sobre la Natura ~500 aC, del qual són coneguts 154 fragments, a diferència dels físics jònics i dels pitagòrics, accedeix al nivell ‘ontològic’ tot admetent un principi constitutiu de la realitat, en defuig la caracterització com aigua o aire, etc per descriure'n els trets més generals i profunds, descoberts apriorísticament per la sola raó Influït per la Teogonia d’Hesíode, en la introducció —allegòrica— la veritat hi és encara presentada més aviat com una revelació divina que com el fruit d’un esforç personal…