Resultats de la cerca

Oposant-se al verisme d’André Antoine i els seus seguidors, creà escenografies gairebé abstractes amb les quals, basant-se en el moviment i el ritme i ajudat per la llum i el color, cercà de conciliar espai i temps Admirava Wagner i són memorables les escenificacions que féu de les seves obres Deixà diversos llibres teòrics, com L’oeuvre d’art vivant 1921

Redactor de la revista “La Vetllada” i collaborador de la “Revista de Gerona” i de “L’Orfeonista”, estigué vinculat als postulats del regionalisme i va ser un destacat membre de l’Associació Literària de Girona Escriví alguns poemes lírics, composicions històriques i goigs de factura tradicionalista i conservadora, d’escàs valor, amb els quals concorria a molts certàmens i celebracions floralesques El 1904 va guanyar la flor natural als Jocs Florals de València Fruit de la relació que va mantenir amb personalitats de l’època, s’han conservat quinze cartes que li va adreçar Jacint Verdaguer,…

Fou el darrer fill de l’emperador Leopold II i germà del seu successor, Francesc I, i arxiduc d’Àustria Els seus interessos en política foren pràcticament nuls, en part per la posició que ocupava en la línia successòria de la casa dels Habsburg Emprengué la carrera eclesiàstica i fou nomenat arquebisbe d’Olomouc, a Moràvia Gran amant de la música, a partir del 1803 es convertí en alumne de L van Beethoven, a qui admirava i a qui feu de mecenes Mantingué una relació molt estreta amb el compositor fins que aquest morí Beethoven, agraït, li dedicà un gran nombre d’obres, entre les…

Després d’una laboriosa recollecció de manuscrits gaèlics, amb l’ajuda del poeta John Hume i el finançament d’Hug Blair, publicà Fragments of Ancient Poetry Translated from the Gaelic Language 1760, Fingal 1762 i Temora 1763, tot afirmant que la major part de llur contingut es basava en l’obra d’un poeta gaèlic del s III, anomenat Ossian L’autenticitat d’aquest poeta provocà una discussió entre els crítics i els escriptors de l’època, car era sabut que no hi havia cap manuscrit gaèlic anterior al s X Blair el considerà autèntic, David Hume era escèptic respecte a la…

Es formà a la Haia, i fou deixeble d’Eugène Isabey a París 1846 El 1860 el jove Monet ja l’admirava —tot i que la seva vida desordenada el deixava sovint al marge del món de l’art—, i dos anys més tard ambdós artistes es conegueren i s’intensificà la seva influència damunt Monet Seguidor al principi de la tradició paisatgística holandesa, aviat trobà un camí propi en la representació aparent de la realitat, cosa que el feu un clar precedent de l’impressionisme, malgrat que feia les seves obres definitives al taller basant-se en els apunts presos a l’aire lliure El 1864 pintà ja…

Inicià els estudis musicals al seu país natal i els amplià a la capital francesa amb André Bloch i Henri Dallier Visqué a París i a Madrid durant alguns anys fins que el 1940, després d’una curta estada a Nova York, tornà a Lima La seva trajectòria compositiva inclou des d’obres romàntiques, escrites durant la joventut, fins a peces dodecatòniques -en la línia d’Arnold Schönberg, a qui admirava molt-, tot passant per l’impressionisme En la seva producció destaquen el ballet Las Llamas 1936, Leyenda Inca , per a veu i vuit instruments, un concert per a piano i orquestra, Danza…

Estudià a Viena amb H Graedener 1914-16 i després amb A Schönberg i G Adler 1920-24 Obtingué el doctorat amb una tesi sobre F Mendelssohn 1925 Ensenyà teoria i composició al Conservatori de Lwów 1924-41 Fou redactor en cap de les revistes "Orkiestra" i "Echo", i exercí de crític musical a l'"Express Wieczorny", de Lwów Morí durant la Segona Guerra Mundial en circumstàncies poc clares a mans dels nazis La seva importància rau en el fet que fou el primer compositor polonès que seguí l’ensenyament de Schönberg i el dodecatonisme en la seva obra, aplicant-lo al material folklòric, que reconduí…

Es formà en cant a l’escolania de San Pablo de Saragossa, on ingressà el 1827 i on fou alumne de P León Gil Després fou escolà al Salvador de La Seo, a la capital aragonesa Desenvolupà unes grans qualitats com a violinista, i tocà al Teatre Principal de Saragossa com a concertino Exercí alhora com a segon violí a la capella de música de La Seo, i des del 1835 degué ésser primer violí Vers el 1858 és documentat com a mestre de capella a La Seo, tot i que hi ha alguns dubtes sobre la data exacta Allí romangué fins a la seva mort, on exercí una important tasca pedagògica, malgrat els problemes…

Segons B Saldoni, feu els estudis musicals, entre els quals els de flauta, a Figueres En aquesta ciutat s’allistà molt jove en la banda d’un regiment militar francès que hi era de pas Anà a França i, arribat a Lió, rescindí el contracte amb la banda i s’hi quedà per a estudiar oboè amb M Donjou Feu progressos amb una sorprenent facilitat i fou contractat com a oboista en un teatre d’aquesta ciutat francesa Més tard marxà a París, on aconseguí entrar al conservatori i, segons Saldoni, obtingué el premi d’honor d’oboè en acabar els estudis El teatre de l’Òpera Còmica el contractà com a oboè…

A quinze anys ingressà a les classes de piano d’Alfred Cortot al Conservatori de París Fou també deixeble de Moritz Moszkowski i el 1919 obtingué el primer premi al conservatori parisenc Treballà intensament l’obra per a piano de Maurice Ravel  1924-27, a qui admirava profundament Posteriorment, l’entrada en contacte amb aquest compositor li feu replantejar-se el concepte mateix d’interpretació El 1953 publicà el llibre Ravel selon Ravel , en collaboració amb Hélène Jourdan-Morhange, en què explica les seves experiències al costat del músic francès A banda de la influència de…