Resultats de la cerca

Comte de Villèle Membre de la societat secreta dels Cavallers de la Fe 1813, fou ministre sense cartera 1820-21 i d’hisenda 1821 del govern de Richelieu President del consell de ministres 1822, portà a terme una política conservadora lleis sobre l’admissió de les congregacions religioses femenines, sobre la indemnització als emigrats i sobre la repressió del sacrilegi

Mestís francocanadenc, s’oposà al repartiment de terres índies entre els emigrants europeus i aconseguí l’admissió de Manitoba com a província amb garanties per als indis i els catòlics 1870 El 1873 s’exilià als EUA i, malgrat ésser elegit diputat el 1874, fou condemnat a cinc anys de bandejament Dirigí la revolta índia de 1884-85 al Canadà occidental, però fou vençut i penjat

Fou regidor perpetu de València Era un expert en moneda i publicà 1689 un Parecer sobre l’admissió al Regne de València de la moneda castellana reformada el 1686 i amb un valor fixat El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía hasta Felipe V Durant la guerra de Successió es mostrà filipista el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei arxiduc Carles III

Dirigent del Partit Laborista Noruec, fou ministre d’afers estrangers del govern noruec a l’exili, a Londres, durant l’ocupació nazi El 1946 fou elegit primer secretari general de les Nacions Unides i tingué un paper destacat en el conflicte de Palestina i en l’admissió de la Xina comunista com a membre de l’organització El seu mandat, però, fou molt contestat per la Unió Soviètica arran de la intervenció de l’ONU en la guerra de Corea, que comportà la seva dimissió el 1952

Germà de Karl Philipp von Schwarzenberg, fou ambaixador a Nàpols 1846-48 i nomenat canceller després d’haver facilitat l’ascensió a la corona de Francesc Josep I per abdicació de l’emperador Ferran I S'enfrontà amb èxit a la revolució del 1848 i traslladà a Kremsier l’Assemblea Nacional, que va dissoldre tot seguit maig del 1849 Portà a terme una política conservadora a la qual s’oposà Hongria, que fou derrotada amb l’ajut dels croats i dels russos Vilagos, 1849 Fracassà en intentar l’admissió d’Àustria en la Confederació Alemanya 1849

Es proposà de rectificar les obres dels logògrafs, sobretot les d' Hecateu , massa tolerants amb l’admissió d’elements fabulosos o novellescs D’acord amb els conceptes jònics de l’enquesta ιστορίη i de la contemplació personal φεϖρίη, visità tot el món conegut a la seva època i amb les experiències adquirides redactà les Històries , nou llibres, escrits en dialecte jònic, que començaren essent uns tractats de geografia, història i costums dels diferents països i continuaren amb l’estudi de les guerres mèdiques i llurs protagonistes En aquest punt, aportà a la història el concepte de la…

Des del 1945 ocupà càrrecs a la Banque de France, de la qual fou membre del Consell General en 1973-79 Consultor 1969 del primer ministre Jacques Chaban-Delmas, el 1974 ingressà al Parti Socialiste Français, i entre 1981-84 fou ministre d’Economia i Finances Diputat al Parlament Europeu 1979-84, president del Comitè Econòmic i monetari de les Comunitats Europees 1979-81 Entre 1984-94 fou president de la Comissió Europea, càrrec des del qual donà un impuls decisiu a la integració europea mitjançant l’aprovació de l’Acta Única Europea 1986, el Tractat de Maastricht 1992 i l’admissió…

En produir-se a Buenos Aires el moviment del maig de 1810, s’oferí a la junta revolucionària i passà, la primavera de 1811, a dirigir la insurrecció a la seva província natal, la Banda Oriental Després de la victòria d’Artigas a Las Piedras 18 de maig de 1811, les tropes metropolitanes restaren blocades a les places de Colonia de Sacramento i Montevideo Quan els dirigents de Buenos Aires pactaren un armistici amb el general Elío octubre del 1811 i alçaren el setge de Montevideo, Artigas no acceptà aquest acord seguit per més de 1 500 famílies inicià un èxode que el dugué a l’altra banda del…

Fill d’un adroguer Resident a Le Havre des d’infant, començà a dibuixar caricatures a quinze anys amb un cert èxit i fou deixeble informal de Boudin El 1856 ja presentà una obra en una exposició de Rouen Installat a París el 1859, freqüentà l’Académie Suisse, on feu amistat amb Pissarro i renovà una antiga admiració per Daubigny Algèria, on anà de soldat, l’impressionà En tornar, malalt, a Le Havre tractà JB Jongkind De nou a París, conegué, al taller Gleyre, A Renoir, A Sisley i F Bazille, amb qui compartí l’estudi el 1865, any que es presentà al Salon i que pintà, profitosament, al costat…

Vida i obra Fou un dels representants més destacats de l’enciclopedisme illustrat espanyol Feu estudis eclesiàstics i jurídics a les universitats d’Oviedo i Àvila i al Collegi de Sant Ildefons d’Alcalá de Henares, on arribà a batxiller en dret canònic 1764 Es traslladà a Madrid i abandonà la carrera eclesiàstica Fou nomenat 1767 alcalde del crimen de l’Audiència de Sevilla i oïdor 1774 del mateix tribunal, i el 1778 fou nomenat alcalde de casa y corte de Madrid Residí a la cort fins el 1790, i participà activament en els projectes reformadors del regnat de Carles III Fou membre de la Societat…