Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
Adrià VI
Cristianisme
Nom que adoptà Adriaan Floriszoon, conegut també per Adrià d’Utrecht, en esdevenir papa (1522-23).
Havia estat degà de la Universitat de Lovaina i preceptor del futur emperador Carles V El 1515 es traslladà a la península Ibèrica per tal de gestionar la qüestió de la successió de Ferran el Catòlic a favor de Carles, que fou efectivament nomenat rei de Castella i de Catalunya-Aragó, el 1516, a la mort de Ferran II Fou bisbe de Tortosa 1516-22, cardenal 1517 i inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1517-22 i del regne de Castella 1518-22 a partir d’ell, aquests dos càrrecs quedaren definitivament units en una sola persona Ordenà les primeres disposicions inquisitorials contra els…
Adrià Puntí

Adrià Puntí
Música
Cantant, de nom real Josep Puntí i Fàbregas.
Es donà a conèixer a través d' Umpah-Pah, del qual era el principal creador i compositor, grup amb el qual publicà la maqueta Tomahawk 1990 i els àlbums Raons de Pes 1991, Bamboo Avenue 1992, Bordell 1994, Triquiñuelas al óleo 1994 i La Columna de Simeón 1996 Dissolt el conjunt després de publicar aquest darrer disc, Puntí començà una carrera en solitari a partir del 1997 amb el disc Pepalallarga i Posteriorment, el 1998, enregistrà L’hora del pati i el 2002 edità el disc Maria , pel qual fou guardonat el 2003 amb el premi de la revista Enderrock al millor disc de pop-rock , el premi Altaveu…
Adrià I
Cristianisme
Papa (772-795).
Per tal de fer front a les amenaces del rei longobard Desideri, demanà l’ajuda de Carlemany, el qual vencé Desideri i atorgà al papa la seva protecció, no sense considerar una certa subjecció dels estats pontificis, que Adrià hagué de tolerar, així com l’oposició de la cort franca al concili II de Nicea VII ecumènic contra la iconoclàstia, que Adrià havia sancionat El papa envià a Carlemany els principals llibres litúrgics romans, i això fou motiu de la difusió d’aquesta litúrgia per Occident Igualment féu amb la regla de sant Benet Envià una carta als bisbes…
Mateu Adrià
Historiografia catalana
Escrivà reial.
Ingressà en l’escrivania després del 1327 Ascendint pels seus diversos graus, l’any 1345 fou nomenat secretari, i el 1347 li fou confiat el segell secret L’any 1354 succeí Francesc de Prohom com a notari tinent els segells, ofici que tot seguit rebé el nom de protonotari El 1342 fou designat ambaixador per dissuadir el rei de França de prestar ajut al monarca de Mallorca, i l’any següent tornà a ser enviat a la cort francesa en missió reservada També fou tramès als reis de Navarra 1343 i Castella 1353 Portà el pes burocràtic dels afers derivats de les unions aragonesa i valenciana 1348-53, la…
Adrià IV
Cristianisme
Nom que adoptà Nicolas Breakspear, únic papa anglès de la història (1154-59).
Demanà l’ajut de Frederic Barba-roja contra Guillem I de Sicília i Arnaldo de Brescia, condemnat per ell a mort El 1155 coronà emperador Barba-roja, però l’any següent, abandonat del seu aliat, hagué de reconèixer el reialme sicilià El 1158 regulà les relacions del nou estat catalanoaragonès amb l’Església i concedí privilegis a Ramon Berenguer IV, tot eximint-lo dels convenis amb els ordes militars que pretenien Aragó Els projectes de Barba-roja sobre Itàlia provocaren l’aliança contra aquest del papa amb Bizanci, Milà i Sicília Adrià morí quan es disposava a excomunicar l’…
Mateu Adrià
Història
Funcionari al servei de Pere III de Catalunya-Aragó.
Fou secretari reial des d’abans del 1343 i el primer que ocupà el càrrec —de nova creació— de protonotari reial 1354-64 Intervingué en la redacció de les Ordinacions sobre el regiment dels oficials de la cort, del 1344, que era, bàsicament, una versió, mot per mot, del text llatí de les Leges Palatinae del regne de Mallorca, feta sense cap preocupació estilística Més tard, tanmateix, per raó del seu nou càrrec de protonotari, hagué de tenir cura del bon estil i de la redacció dels documents dimanants de la cúria reial era el primer pas en la formació d’un estil cancelleresc de prosa catalana…
Adrià II
Cristianisme
Papa (867-872).
Convocà el concili IV de Constantinoble , VIII ecumènic 869-870, que condemnà el patriarca Foci i rehabilità Ignasi Aprovà la versió eslava de la litúrgia romana feta pels sants Ciril i Metodi
Publi Eli Adrià

Bust d’Adrià (British Museum)
Isaac Lee (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (117-138), de la dinastia antonina.
Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria, l’adoptà Interessat per la pau, deixà les conquestes de Trajà a l’Orient i es dedicà a l’organització interior de l’Imperi, viatjà arreu i establí una burocràcia forta i un control seriós de les finances Per defensar l’Imperi fortificà el limes , entre altres indrets, a Germània i a Britània mur d’Adrià Féu emmurallar també la ciutat de Roma muri Adriani Es preocupà pels cultes i les civilitzacions locals, però cometé l’error d’alçar un temple a Júpiter dins el recinte de Jerusalem, cosa que provocà una…
Adrià Sanz Fernández

Adrià Sanz Fernández
CN TERRASSA
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Terrassa, el 2007 fou subcampió de Lliga i Copa del Rei En el període 2007-11 jugà 16 partits amb la selecció d’Espanya, i intervingué en la Lliga Mundial 2008, 2009, 2011 També formà part de l’equip que disputà els Jocs Universitaris 2011
Adrià Bosch Roca

Adrià Bosch Roca
Arxiu A. Bosch
Rem
Piragüista d’aigües braves en l’especialitat d’estil lliure.
S’inicià en el piragüisme al Club Piragüisme Salt-Ter Fou campió de Catalunya en la categoria cadet 2005, júnior 2009 i sènior 2010, i campió d’Espanya cadet 2007 i júnior 2009 Des de l’any 2006 és membre de l’equip estatal de piragüisme com a internacional, competí en diversos Campionats d’Europa i del Món en les categories K1, C1 i OC1 Guanyà la medalla de bronze en OC1 al Campionat d’Europa 2010 Exerceix com a tècnic en el Club Piragüisme Salt-Ter des del 2008
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina