Resultats de la cerca

Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929

Marquès de Rochefort-Luçay Fundà periòdics, com La Lanterne 1868 i La Marseillaise 1869 Participà en la revolució del 1870 i aprovà la Comuna Deportat a Nova Caledònia 1873, se'n fugà i tornà a França, amnistiat 1880 Diputat 1885, es convertí en partidari del general Boulanger i es decantà cap a un nacionalisme radical

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat d’Aix-Marseille II 1996 Fou professor a la Scripps Institution of Oceanography a La Jolla 2000–07 i investigador del CSIC a l’Institut d’Estudis Avançats de Blanes 2007–08 Fou considerat un del Líders Joves Globals al World Economic Forum de Davos 2008 Rebé el guardó d’explorador emergent de la National Geographic Society 2007 i el premi del Blue Ocean Institute 2008 El 2011 fou designat Explorador Resident de NGS

Féu estudis al Reial Conservatori de la seva ciutat i després treballà amb Erik Werba a Viena i Geoffrey Pearsons i Vera Rosza a Londres El 1982 debutà a l’òpera de Basilea i el 1984 participà en el Festival d’Aix amb La finta giardinera Mozart A partir d’aquell moment desenvolupà una important trajectòria internacional, amb actuacions a Ginebra, Colònia, Berlín i el Covent Garden londinenc El 1987 debutà a la Scala de Milà També treballa el repertori liederístic acompanyada pel pianista Bengt Forsberg Al llarg de la seva carrera ha demostrat una gran qualitat i versatilitat…

Format a les categories inferiors del Barcelona Universitari Club BUC, juga a la primera línia i habitualment exerceix de talonador Fitxà pel Northampton Saints d’Anglaterra 1998-99 i després marxà a Nova Zelanda, on jugà al Teachers Eastern Auckland 1999 Quan tornà a Catalunya, jugà a la UE Santboiana 1999-2000, i fitxà, juntament amb els seus germans Oriol i Daniel, pel Moraleja-Alcobendas Rugby 2000-01 Retornà a la UE Santboiana 2001-02 i després passà per La Rochelle 2002-04 i l’Stade Aurillac 2004-06 francesos, novament pel Northampton Saints 2006-07, pel Racing Club Chalonais francès de…

Fill del pintor Jules Lefebvre 1805-1882, estudià dret abans de dedicar-se a la música Al Conservatori de París estudià amb A Thomas i el 1870 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le jugement de Dieu Tornà a París el 1873 després de viatjar per Grècia i l’Orient El 1884 i el 1891 guanyà el Premi Chartier per a composicions instrumentals de cambra Com a compositor cultivà els gèneres més diversos, des de la cançó fins a la música instrumental, l’òpera Djelma , 1894 i l’oratori Judith , 1877 El 1893 succeí a BB Godard com a professor de música de cambra al Conservatori de París…

Entre les seves obres destaquen Les étapes de la philosophie mathématique 1913, L’expérience humaine et la causalité physique 1922, Le progrès de la conscience dans la philosophie occidentale 1927 i De la connaissance de soi 1931 Manifestà un intellectualisme criticista i matemàtic, ampliat, però, per una anàlisi de les condicions de l’esperit, que el portà a definir la realitat espiritual com a realitat creadora, en un intent de superació de les implicacions que comporten tant l’espiritualisme acrític com l’empirisme o el positivisme

Establert a París durant la Revolució, es destacà aviat en el club dels jacobins fou diputat a l’assemblea nacional de Savoia 1792 General en cap de l’exèrcit dels Alps que ocupà Lió 1793, fou nomenat posteriorment comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, càrrec que gairebé no exercí per malaltia fou substituït per Dugommier A la mort de Dagobert, dirigí la divisió de la Cerdanya, que destruí les armeries de Ripoll i incendià Camprodon Escriví, entre altres obres, unes Mémoires politiques et militaires 1797, on tracta de la Guerra Gran

Realista amb tendència a l’anàlisi psicològica dels personatges, s’interessà per l’idealisme alemany S'inspirà en el folklore del seu país, que reflecteix d’una manera estilitzada, modernista Els idillis 1908 són un recull poètic del folklore búlgar És autor de drames, com Zidari ‘Els constructors’, 1902 i Zmejova svatba ‘Noces de serps’, 1910

Dirigent dels cadets , fou ministre d’afers estrangers del govern provisional març del 1917, però la seva política de continuar la guerra fent costat als aliats provocà una oposició popular i hagué de dimitir S'exilià a França i publicà, en collaboració amb Ch Seignobos i L Eixenmann, una història de Rússia 1932-33