Resultats de la cerca

La seva vida, com la del seu germà Pietro, és gairebé desconeguda Treballaren plegats a Florència, Assís i Siena És autor de les taules de la Madonna di Vicolabate 1319 Museo Episcopale di Cestello, Florència, Presentació al temple 1342 Galleria degli Uffizi, Florència i Anunciació 1344 Pinacoteca Nazionale, Siena Conreà també la pintura al fresc a les Escenes del martiri dels franciscans i de Sant Lluís de Tolosa 1324-27 basílica de San Francesco, Siena i Majestat 1333-35 església de Sant’ Agostino, Siena La seva obra cabdal fou les Allegories del bon i del mal…

És autor de les allegories, en marbre, d’Europa i Àsia ~ 1802, de la Llotja de Barcelona

La seva temàtica són visions místiques i religioses o allegories i símbols d’escenes supraterrenals Moisès davant la sinagoga de Praga, El Crucificat

Iniciador del conceptisme, la seva obra, de fons religiós, manipula equívocs allegories enigmàtiques i figures similars Conceptos espirituales 1600, Los juegos de la Noche Buena en cien enigmas 1611 i Epigramas y hieroglíficos

Pare del paisatgisme nord-americà Després d’un viatge a Europa 1829-32 la seva pintura esdevingué típicament romàntica Meandre del Connecticut, 1836, Metropolitan Museum de Nova York, i es dedicà a pintar allegories moralitzadores, molt reproduïdes als EUA Promogué el grup pictòric Escola del riu Hudson

Escriví “moralitats”, allegories i farses de costums, de temes bíblics i de to satíric relacionat amb el corrent erasmista del moment La seva variada producció 38 peces fou publicada sota el títol de Recopilación en metro 1554, de la qual es destaquen les Farsas del Santísimo Sacramento i la Farsa de la Muerte

Fill de Claudi Lorenzale Format a Barcelona Llotja i a París Exposà a Barcelona i a Madrid Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres allegories Wagner, Verdi i Massenet del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1908 Tant els treballs d’aquest tipus com les seves pintures de cavallet s’adscriuen al realisme anecdòtic

Basa la seva fama en els frescs del Capellone degli Spagnoli 1366-67 a Santa Maria Novella de Florència, on, a més de representacions de la vida de Crist, pintà allegories exaltant l’orde dominicà, que dominava pràcticament la Florència de l’època El 1377 feu un fresc al cementiri de Pisa, la Leggenda di San Raniero Seguí l’estil de Giotto amb una certa llibertat

A Barcelona 1846, juntament amb aquest i amb Henry Philastre, decorà el Liceu allegories i retrats al sostre, teló de boca, que tornà a fer després de l’incendi del 1861 i hi féu escenografies per a la inauguració Restà al Liceu com a escenògraf titular, i treballà repetidament per als teatres catalans Figueres, el 1850 el dels Camps Elisis, a Barcelona, el 1865 Treballà també a França des del 1867 i a Bèlgica

Fidel als Borbó, s’exilià d’Espanya el 1808 i no hi tornà fins a la reinstauració de Ferran VII, de qui esdevingué pintor de cambra el 1816 Fou protegit de Godoy, sobre la personalitat del qual pintà unes interessants allegories 1806 Museo Lázaro Galdiano, Madrid Estudiós de la història de l’art, fou el primer conserge del Museo del Prado —càrrec que en l’època equivalia a sotsdirector i, de fet, director efectiu—, del 1819 a la seva mort, i en redactà el primer catàleg 1819