Resultats de la cerca

Presidí el Manresa Esportiu Bàsquet 1976-93 després de la desvinculació de la secció de bàsquet del Club Esportiu Manresa i consolidà l’entitat en la màxima categoria estatal Formà part del grup de directius que crearen l’Associació de Clubs de Bàsquet ACB Abandonà la presidència del club després de transformar-lo en una societat anònima esportiva i passà a treballar per a la Unió Manresana de Bàsquet amb l’objectiu de fusionar els diferents clubs de Manresa i potenciar les categories inferiors Fou considerat històric del bàsquet català 1999

El 1871 es llicencià en dret a Oviedo i es traslladà a Madrid per cursar-hi lletres i doctorar-se en dret Aviat fou conegut com a periodista en publicacions republicanes, on alternà articles satírics amb comentaris polítics, literaris o filosòfics A l’abril del 1875 començà a emprar, al diari El Solfeo , el pseudònim de Clarín El 1878 guanyà les oposicions a una càtedra de Salamanca, que no li fou concedida pel govern quatre anys després, en pujar al poder el liberal Sagasta, fou nomenat catedràtic de Saragossa aquest mateix any contragué matrimoni El 1881 havia publicat el seu primer llibre…

Comanditari d’una petita fàbrica tèxtil a Barcelona 1920, la convertí en la important indústria del seu nom esdevinguda societat anònima el 1943, amb fàbriques a Caldes de Montbui i a Sant Feliu del Racó Castellar del Vallès Hi creà una assegurança de vida, retir i invalidesa per als treballadors 1935 Durant la guerra civil de 1936-39 fou mantingut al davant de la indústria pels comitès de treballadors i assolí de conservar-la en funcionament El 1939 formà part amb Josep MMilà i Camps de la comissió per a la reconstrucció de la indústria tèxtil de llana Fundà la constructora La Carabela i fou…

Vida No es coneix gairebé res sobre la seva vida Probablement es tracta del ’Walter cantor’ que apareix empleat al cor de la catedral d’Ely des del 1443 fins al 1466 Degué mantenir algun vincle amb la cort borgonyona Gairebé tota la seva música ha sobreviscut en manuscrits continentals, malgrat que el seu estil sembla més proper a la producció musical anglesa que a la del continent i probablement mai no sortí d’Anglaterra Les seves composicions tingueren molta difusió a Itàlia, sud d’Alemanya, Bohèmia i Hongria, i foren utilitzades com a cantus firmus pels més eminents compositors del moment…

Resident a Barcelona des del 1941, el 1953 fou cofundador de la revista universitària Hidra , amb S Giner, J Solé i Tura i altres Deixeble de Martí de Riquer , es llicencià a la Universitat de Barcelona en filosofia i lletres el 1958 i més tard s’hi doctorà en filologia romànica A la dècada dels anys seixanta fou professor de literatura hispànica a les universitats de Durham i Sheffield Anglaterra, i també a les nord-americanes de Brown 1968-69, Ohio i Harvard Des del 1970 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on esdevingué catedràtic el 1988, i el 2006 fou nomenat professor…

Caigué ferit a la guerra civil i el 1924 li començà un procés de paràlisi i ceguesa progressiva En aquestes condicions escriví Kak zakal’alas’ stal’ ‘Com es forjà l’acer’, 1932-34, una descripció de la guerra civil i del restabliment de l’economia L’obra tingué més de 200 edicions a l’URSS i fou coneguda arreu del món

Collaborà, entre d’altres, a les revistes L’Espill , “L’Aiguadolç”, Cairell , “Daina” i “Lletres de Canvi”, de la qual formà part del consell de redacció Amb Oh 1980, premi Joanot Martorell 1979, un dietari que és un cant al paisatge de Gandia Ducat d’ombres 1982, premi Andròmina és una novella històrica que amb un doble temps, s XIX i XVII, construeix una història ambientada en la decadència del ducat de Gandia Amb el llibre de proses Les quatre estacions 1986, en collaboració amb J Piera i I Mora, guanyà el premi de la Crítica del País Valencia En el camp biogràfic escríví la…

Professional 1948-58, fou campió d’Espanya de carretera 1949, dels grans premis de Catalunya i Pascuas 1949 i de la Bicicleta Eibarresa 1954 A més de diverses victòries d’etapa, fou segon a la Volta a Catalunya 1950, tercer a la Vuelta a Espanya 1950 i subcampió 1949 i tercer 1954 del Campionat d’Espanya de muntanya Disputà sis vegades el Tour de França 1949-54, cinc vegades la Vuelta a Espanya entre el 1948 i el 1957 i tres edicions del Giro d’Itàlia 1955, 1956, 1957 Formà part de la Unió Esportiva de Sants – Alas Color 1948, Peugeot-Dunlop 1949, Académico 1950, Metropole-…

Després de graduar-se en art dramàtic 1973, fundà la productora Doll d’Estels 1984, amb la qual realitzà documentals institucionals i espots publicitaris El 1988 rodà el seu primer llargmetratge, Amanece como puedas , premi a la millor pellícula de la VI Mostra de Cinema de Catalunya Treballà per a Canal 9, l’emissora de televisió de Radiotelevisió Valenciana  RTVV, per al qual dirigí sèries documentals com Solfa íntima 1990, Crònica amarga 1991 i Viatjar sense bitllet 1998, així com la sèrie de ficció Benifotrem , la primera de producció pròpia de RTVV, emesa el 1995 També rodà La camisa de…

A disset anys es traslladà a Madrid per estudiar cinematografia Debutà en la literatura amb La luz prodigiosa 1991, premi Ciudad de Barbastro, a la qual seguiren Esta noche moriré 1992, El niño de los coroneles 2001, premi Nadal, La mujer de las alas grises 2003, Invasor 2004, premi Dulce Chacón, El mundo se acaba todos los días 2005, premi Ateneo de Sevilla i Todo el amor y casi toda la muerte 2010, premi Primavera En Páginas ocultas de la historia 1995, escrit en collaboració amb Juan Bas, convertí en relats els guions televisius que tots dos havien redactat per a la sèrie…