Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
António Gedeão
Literatura
Nom amb què és conegut Rómulo de Carvalho, poeta portuguès.
Professor de química i investigador d’història de les ciències Conrea un sentit còsmic de l’art poètic, al qual no són aliens ni la ironia ni el rigor científic Tanmateix mostra una certa preferència per formes populars La seva poesia tradueix un desesper trist davant del món actual, que condiciona una situació d’incomunicabilitat i consegüent solitud de l’home Assolint sovint un lirisme ingenu i emotiu, la seva poesia tendeix al compromís social Cal destacar-ne les obres Movimento perpétuo 1956, Teatro do mundo 1958, Máquina de Fogo 1961, Poema para Galileu 1964, Linhas de Força…
James Cameron
Cinematografia
Director cinematogràfic canadenc.
Format a l’escola del productor RCorman, la seva trajectòria professional féu un salt qualitatiu en fer-se càrrec de la realització de Terminator 1984 Continuà amb superproduccions com Alien 1986, The Abyss 1989, Terminator 2 The Judgement Day 1991 o True Lies 1994, la qual cosa li permeté afrontar l’ambiciós projecte de Titanic 1997, pellícula que obtingué 11 Oscar Un dels directors més adeptes dels efectes especials, a banda de Aliens of the Deep , posteriorment realitzà les superproduccions en tres dimensions Ghosts of the Abyss 2003 i Avatar 2009, amb la qual…
Karl Krolow
Literatura alemanya
Poeta alemany.
En la seva obra es compenetren la tradició alemanya de la “poesia de la natura”, representada per OLoerke i WLehmann, i el simbolisme i surrealisme europeus Cal destacar Wind und Zeit ‘El vent i el temps’, 1954, Fremde Körper ‘Cossos aliens’, 1959, Nichts weiter als Leben ‘Res més que viure’, 1970 i Der Einfachheit halber ‘Per mor de la senzillesa’, 1977 Ha conreat també l’assaig poètic Schattengefecht ‘Pugna amb l’ombra’, 1964 i Ein Gedicht entsteht ‘Neix un poema’, 1973 Són interessants les seves versions de poesia moderna francesa i de la castellana Generació del 27 A partir…
Stan Winston
Cinematografia
Dissenyador d’efectes especials i maquillador nord-americà.
Estudià pintura a la Universitat de Virgínia El 1968 anà a Hollywood per a iniciar una carrera d’actor, però un any més tard ingressà com a aprenent al Departament de maquillatge dels Estudis Walt Disney, on es formà fins el 1972 Aquest any debutà en el telefilm Gargoyles Posteriorment, els seus maquillatges i efectes especials el convertiren en un referent del cinema fantàstic i de ciència ficció de Hollywood Obtingué tres Òscar als efectes especials al llarg de la seva trajectòria Aliens 1986 i Terminator 2 Judgment Day 1993 de James Cameron, i Jurassic Park 1994, de Steven…
Clemente Rodríguez Gómez
Cristianisme
Religiós andalús, autoanomenat papa del Palmar de Troya.
De professió comptable, el 1969 pretengué haver presenciat una aparició de la Mare de Déu al Palmar de Troya, al municipi d’Utrera, cosa que el portà a fundar una organització religiosa, els Carmelitas de la Santa Faz Ordenat de sacerdot 1974 i bisbe 1976, per un arquebisbe vietnamita en uns ritus aliens a la jerarquia eclesiàstica catòlica, restà cec arran d’un accident d’automòbil el 1976 A l’agost de 1978, unes hores després de la mort del papa Pau VI, es feu proclamar nou papa amb el nom de Gregori XVII Malgrat el rebuig de l’Església Catòlica i dels seus actes estrafolaris…
Peter Stamm
Literatura alemanya
Escriptor suís en llengua alemanya.
En acabar la secundària, treballà durant vuit anys com a aprenent de comptable i comptable, l’ofici del seu pare abans d’ingressar a la universitat per a estudiar filologia anglesa, informàtica, psicologia i psicopatologia Visqué a Nova York, París i als països escandinaus, i finalment s’establí a Zuric a mitjan de la dècada del 1990, on comença a escriure collaboracions periodístiques El 1998 publicà la seva primera novella, Agnes , que li valgué el Rauriser Literaturpreis Li seguiren Ungefähre Landschaft ‘Paisatge aproximat’, 2001, An einem Tag wie diesem ‘En un dia com avui’, 2006 i Sieben…
Pierre-Alexandre Monsigny
Música
Compositor francès.
Rebé classes de l’organista dels jesuïtes de Saint-Omer i estudià contrabaix amb P Gianotti, intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra de l’Òpera de París Durant un cert temps treballà com a funcionari en l’administració dels béns de l’Església i ocupà càrrecs aliens al món de la música Compongué divuit òperes, algunes amb text de MJ Sedaine, com Le mâitre en droit 1760, On ne s’avise jamais de tout 1761, Le roy et le fermier 1762, Rose et Colas 1764, Le déserteur 1769 i Félix ou l’enfant trouvé 1777, la seva darrera obra El 1777, per raons que es desconeixen, abandonà…
Saskia Sassen

Saskia Sassen
© Institute for Urban Design
Política
Sociòloga nord-americana d’origen neerlandès.
Passà la infantesa a Buenos Aires, i bona part de la joventut a Itàlia Estudià filosofia i ciències polítiques a les universitats de Poitiers on es graduà en filosofia el 1974, Roma i Buenos Aires, i sociologia i economia a la Universitat de Notre Dame d’Indiana EUA, on es graduà 1971 i es doctorà 1974 Posteriorment ha exercit la docència i la investigació en diverses universitats, especialment a la London School of Economics i a la de Columbia És una de les pioneres en els estudis sobre la globalització, en els quals interrelaciona les migracions massives, la internacionalització de l’…
José María Ovies Morán
Cinematografia
Actor i director de doblatge.
Vida Durant la dècada del 1930 treballà a la companyia escènica de Ricardo Calvo, i el 1936, de gira per Barcelona, realitzà amb èxit una prova de veu als estudis Metro-Goldwyn-Mayer, i fou contractat En aquesta casa, inicià una etapa com a actor de doblatge, dirigit per Alejandro Ulloa i Gonçal Delgràs, que es veié interrompuda pel tancament dels estudis durant la guerra civil Llavors fou locutor d’informes bèllics a la ràdio republicana i després de la guerra reemprengué la seva tasca als MGM, on guanyà prestigi doblant intèrprets com Herbert Marshall, Ronald Colman, Charles Boyer, John…
Giosuè Carducci

Giosue Carducci
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta i crític literari italià.
Fill d’un metge carbonari, passà la infància a la Maremma toscana i després a Florència El 1853 es traslladà a l’escola normal de Pisa, on es graduà el 1855 Es dedicà a l’ensenyament mitjà i treballà per a l’editor Barbera en l’edició de clàssics, fins que, el 1860, obtingué la càtedra de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, que ocupà fins el 1904 Professà idees republicanes, però de gran es decantà cap a la monarquia i fou nomenat senador el 1890 El 1906 rebé el premi Nobel de literatura Contra el sentimentalisme popularista dels darrers romàntics especialment Manzoni, concebé la…