Resultats de la cerca

Conegut per Panxa-ampla , actuà sobretot al Baix Ebre la gent el protegia per la seva popularitat Detingut a França i concedida l’extradició, fou executat

Fou un dels fundadors del Salon des Indépendants 1884 Company de Signac, emprà un puntillisme de pinzellada ampla Influí sobre una etapa de Matisse, que treballà amb ell 1904 En són conservades pintures al Musée d’Art Moderne de París

S'inicià en la pintura, seguint les investigacions dels pintors impressionistes, i evolucionà vers un prefauvisme 1905, que féu escàndol, tot treballant amb una pinzellada ampla i segura sobre superfícies en què creà moviments circulars pintats amb colors vius i formes ben construïdes amb una temàtica figurativa amplíssima

Essent rector de la Torre de les Maçanes Alacantí excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva collecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publicà notes informatives

Installat de nen a París, fou deixeble del seu pare, pintor afeccionat, i de Courbet, que el rebutjà Al seu taller de la Rue des Beaux Arts es reuniren els futurs impressionistes Exposà al Salon des Refusés el 1868 Molt amic de Manet i de Whistler, no adoptà la pinzellada ampla i la lluminositat dels impressionistes, dels quals s’anà separant Retratista subtil i elegant, pintà amb tons foscs i pinzellada molt curta i minuciosa diversos retrats collectius dels intellectuals i els artistes del seu temps Hommage à Delacroix 1864, Un atelier à Battignoles 1870, ambdós al Musée d’…

Estudià al Liceu Musical de Bolonya, i a setze anys debutà com a Climene a l’òpera Saffo , de G Pacini, representada en aquesta ciutat italiana Actuà en nombrosos teatres europeus, i G Rossini la trià com a contralt per a les seves òperes El seu repertori incloïa les principals obres del repertori belcantista La seva veu, considerada d’una gran bellesa i riquesa de matisos, tenia una extensió ampla que li permetia abastar des del sol2 fins al do de pit do5, motiu pel qual també podia cantar de soprano Actuà com a primera contralt al Teatre del Liceu durant la temporada 1861-62

Començà la seva carrera com a pianista en una orquestra a Oklahoma L’any 1929 es decidí pel saxo tenor i ja amb aquest instrument tocà en un seguit d’orquestres entre les quals destaquen la de Jap Allen, Benny Carter, Fletcher Henderson, Roy Eldridge, Teddy Wilson i Duke Ellington, amb la qual aconseguí la celebritat Posteriorment dirigí també el seu propi conjunt A la dècada dels anys seixanta s’installà a Copenhaguen durant un període de cinc anys i tocà per tot Europa Durant la primera etapa de la seva carrera tocà a l’estil de Coleman Hawkins, de qui fou el millor deixeble, mentre que més…

Estudià cant a París amb P Viardot i amb Barthe-Bauderalli L’any 1883 debutà a París interpretant el paper de Maria Boccanegra Portà una intensa carrera internacional actuà en diferents teatres de Nova York 1885, al Teatre de Mapleson, a Milà 1890, de nou a Nova York Metropolitan, 1896 i al Covent Garden de Londres del 1896 al 1910 Actuà també a Sant Petersburg, Montecarlo i Brusselles Es retirà el 1916, i a partir de llavors es dedicà a la docència entre els seus alumnes destaquen G Lubin, R Féart i N Koshets Segons les crítiques de l’època, posseïa una ampla extensió vocal, de…

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Els seus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en un lloc…

Estudià a la Universitat Pontifícia de València i fou destinat com a capellà a la Torre de les Maçanes Alacantí, on començà a interessar-se per l’arqueologia El 1929 publicà Excavaciones en el “Monte de la Barsella” término de Torremanzanas Alicante , i el 1943 fou nomenat director del Museu Provincial Arqueològic d’Alacant, que en aquells moments es trobava encara en formació Belda contribuí a augmentar-ne considerablement els fons amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa, al Tossal de Manises i a l’…