Resultats de la cerca

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1993-2005 procedent de l’Alzira i formà part del Dream Team dirigit per Valero Rivera Amb el Barça guanyà cinc Copes d’Europa 1996-2000, dues Recopes d’Europa 1994, 1995, una Copa EHF 2003, sis Lligues 1996-2000, 2005, cinc Copes del Rei 1994, 1997, 1998, 2000, 2003, cinc Copes Asobal 1995, 1996, 2000, 2001, 2002, quatre Supercopes d’Espanya i cinc d’Europa, entre altres títols Fou internacional amb les selec-cions de l’URSS, amb què es proclamà subcampió del món 1990, i Ucraïna Obtingué la nacionalitat espanyola el 1997 i guanyà la medalla de bronze en…

Jugà en la posició de mig centre El 2004 fitxà pel Barcelona Universitari Club-USAP, on romangué dues temporades en la divisió d’honor Després s’incorporà al FC Barcelona, on també jugà dues temporades Ha estat internacional amb l’URSS, Ucraïna i Espanya

Defensa lateral esquerre, arribà al Reial Club Deportiu Espanyol a meitat de la temporada 1991-92 procedent de l’Spartak de Moscou Jugà 55 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau, que abandonà el 1993 Fou internacional rus en tres ocasions

Treballa a l’Institut of Behavioral Sciences de la Universitat de Colorado des del 1986 Creà una tipologia de models migratoris, similars als de nupcialitat, fecunditat i mortalitat, molt útil per a estimar migracions en aquells casos en què les fonts estadístiques són irregulars o deficients

La seva mare, deixebla de Genrikh Neuhaus, li donà les primeres lliçons de piano Més tard ingressà al Conservatori de Música de Moscou, on estudià amb Sv’atoslav Richter El 1974 guanyà el primer premi del Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou En el seu extens repertori destaca especialment la interpretació de compositors russos i vienesos, amb una clara predilecció per S Prokof’ev i F Chopin El 1980 se li prohibí viatjar a Occident, restricció que es mantingué fins el 1985, any en què es traslladà a Londres Ben aviat debutà als Estats Units i assolí una ràpida projecció internacional El…

Fou membre dels Ballets Russos de Montecarlo 1932-36 Actuà al Liceu de Barcelona el 1949 amb el Ballet del Marquès de Cuevas i el 1952 amb el New York City Ballet, del qual fou primer ballarí 1950-58 El 1955 fundà l’escola del seu nom, a Nova York, i el 1960, una companyia de ballet

El 1953 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Soviètica Feu recerques sobre física teòrica i proposà amb IE Tamm un mètode per a obtenir reaccions termonuclears controlades mitjançant descàrregues elèctriques en el plasma situat en un camp magnètic Participà en la construcció de la primera bomba d’hidrogen soviètica Des dels anys seixanta s’oposà públicament a la proliferació nuclear i, juntament amb la seva esposa Jelena Bonner , es convertí en el capdavanter de la dissidència soviètica en favor de la democratització i el respecte als drets humans a l’URSS, posicions expressades en el seu assaig…

Monjo del monestir de la Santíssima Trinitat de Zagorsk Sergiev Posad , on fou deixeble de sant Sergi de Radonež, passà després al de Sant Andrònic, de Moscou, on hi ha la seva tomba Sense abandonar els cànons tradicionals, sabé imprimir a les seves icones un alè de dolcesa i d’humanitat, enfront de l’hieratisme de la iconografia bizantina, que el convertí en l’exponent màxim de l’art iconogràfic rus Realitzà els frescs que decoren l’interior de la catedral de la Dormició Uspenskij sobor a Vladimir i de la catedral de l’Anunciació Blagoveščenskij sobor al Kremlin de Moscou, aquests en…

De formació artística, triomfà als festivals de Venècia, amb Ivanovo destvo ‘La infantesa d’Ivan’, 1962, i de Canes, amb Andrej Rubl’ov 1969, i es convertí en un dels millors cineastes soviètics contemporanis El seu lirisme intellectualitzat i crític prosseguí amb Solaris 1972, Zerkalo ‘El mirall’, 1975, Stalker 1979 i Offert ‘El sacrifici’, 1986

Començà a cantar en un cor d’església i, parallelament, estudià clarinet i guitarra, aquest darrer instrument de manera autodidàctica El 1826 ingressà en una companyia d’òpera itinerant, però el seu debut tingué lloc el 1830 a Sant Petersburg, amb una sèrie d’actuacions que el feren famós El 1836 participà en l’estrena d' Una vida pel tsar , de M Glinka, amb una interpretació del paper d’Ivan Susanin que tingué molta anomenada a la seva època També fou el Ruslan de Ruslan i L’udmila -estrenada el 1842 i també de Glinka-, el moliner de Rogneda 1865, d’A Serov, l’Ivan el Terrible de La donzella…