Resultats de la cerca

S'especialitzà en la construcció d’aparells elèctrics, i el 1871 inventà la primera dinamo productora del corrent continu, que anava proveïda d’un induït d’anell, conegut amb el nom d' anell de Gramme

Estudià a Florència i fou professor a les universitats de Bolonya 1864, Càller 1873 i Pisa 1882 Estudià la producció de corrents elèctrics i el 1859 ideà una màquina de corrent continu proveïda d’un induït anular ideat independentment també per ZTGramme, el qual és conegut com a anell de Pacinotti o anell de Gramme

Fill i net de metges, es llicencià en medicina el 1949 per la Universitat de Barcelona, i es formà com a cardiòleg a l’hospital Édouard Herriot de Lió i en diversos centres d’Europa i dels Estats Units De retorn a Catalunya, es dedicà sobretot a difondre i a perfeccionar els coneixements adquirits El 1966 s’incorporà al departament de cirurgia cardiovascular de la clínica Sant Jordi, que, sota la seva direcció, es convertí en un centre pioner de l’especialitat a l’Estat espanyol Hi fundà un laboratori on investigà el rebuig en els trasplantaments de cor, la circulació extracorpòria i els…

Treballà, segons sembla, per als Fugger, a Augsburg, vers 1540-48 Bon colorista, és autor de Pescador tornant l’anell al dux 1525, Dafnis i Cloe , etc

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A…

Doctorat a la Universitat de Giessen, fou professor a Bonn i a Londres Aïllà l’anilina del quitrà, determinà les substitucions sobre l’anell benzènic, investigà en el camp dels alcaloides i fixà l’estructura dels colorants del trifenilmetà

Baró de la Motte, participà en la campanya contra Napoleó Escriví poemes, novelles, narracions i drames romàntics, basats en la mitologia nòrdica la trilogia Der Held des Nordens ‘L’heroi del Nord’, 1810, Undine 1811 i Der Zauberring ‘L’anell encantat’, 1812

Membre d’una família de músics, estudià a Viena amb S Sechter i fou membre del cor de la Hofkapelle Des del 1862 fou intèrpret de trompa al Kärntnertor Theater de Viena Quan deixà aquest lloc, el 1866, començà a collaborar amb R Wagner com a copista d’ Els mestres cantaires de Nuremberg entre el 1866 i el 1867 Wagner, content del seu treball, el recomanà a H von Bülow per a dirigir el cor de l’òpera de Munic Allí debutà com a director d’orquestra la temporada 1868-69 amb Guillaume Tell El 1870 tornà a treballar amb Wagner per enllestir els materials de L’anell del Nibelung El…

Format a l’Escola de Barcelona, on ocupa la càtedra d’estructures 1970, treballa associat amb Joan Margarit i Consarnau Obra conjunta és la cúpula metàllica del mercat de Vitòria, per la qual han rebut diversos premis 1977 Així mateix són coautors del projecte de l’estadi i de l’anell olímpic de Montjuïc juntament amb F Correa, A Milà i V Gregotti

Exercí el seu magisteri musical a València al segle XIX Les poques notícies que tenim sobre la seva activitat parlen de la composició de sarsueles, entre les quals algunes en un acte, com Apuros d’un novençà , A tiempo y con arte , Coralito , El mestre d’escola , El pollastre , Don Tadeo , El suplicio de un tutor , El trovaor , En la agonía , L’abuela Poala , L’anell de plom , La gatita del Cura , Mister Puff , i dues en dos actes, Los secuestradores i Valencia en el siglo 30