Resultats de la cerca

El seu pare, l’home de negocis Otto Frank, es traslladà a Amsterdam amb la seva dona Edith i les dues filles, Margot i Anne, l’any de la presa del poder de Hitler a Alemanya 1933 Després de l’ocupació nazi dels Països Baixos 1940, el juliol del 1942 Margot rebé una notificació que n’ordenava el trasllat a un camp de treballs forçats Juntament amb una altra família jueva, els Van Pels, des del 6 de juliol visqueren amagats en un annex camuflat d’un domicili particular, ajudats per alguns gentils, entre els quals hi havia Miep Gies, una amiga de la família Frank El 4 d’agost de…

Debutà al cinema el 1952 en Don't Bother to Knock , de RW Baker i el 1962 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Miracle Worker d’A Penn, paper que ja havia representat en el teatre Participà, entre d’altres, en els films The Pumpkin Euter 1964 de J Clayton, The Graduate 1967 de M Nichols, The Turning point 1977 de H Ross, Agnes of God 1986 de N Jewison, Torch Song Trilogy 1988 de P Bogart, GIJane 1997 de R Scott, Critical Care 1997 de S Lumet, Great Expectations 1998 d’A Cuarón, Keeping the Faith 2000 d’E Norton, i Up at the Villa 2000, de Ph Haas El 1980 dirigí Fatso Estigué…

Passà una infantesa i una adolescència amb malalties constants El 1956 es traslladà amb els seus pares a Nova Zelanda, on el seu pare, un reconegut físic britànic, fou designat rector de la Universitat de Canterbury El 1954, amb una amiga íntima seva, planejà i dugué a terme l’assassinat de la mare d’aquesta Condemnada a la pena de presó, el 1959 fou alliberada Regressà al Regne Unit, on treballà en ocupacions diverses dependenta, hostessa d’aviació, infermera, etc, i canvià el seu nom de naixement pel d’Anne Perry, en el qual adoptà el cognom del seu padrastre El 1994 el…

Filla d’un important crític literari, publicà el primer llibre de poemes, Les songes en équilibre , l’any 1942 Entre el 1950 i el 1954 collaborà com a redactora a Ràdio Canadà i com a guionista de l’Oficina Nacional del Film del Canadà Visqué durant dues etapes a París, entre el 1954 i el 1957 i entre el 1967 i el 1997, any en què retornà de manera definitiva al seu país A més de l’obra poètica, que constitueix la part essencial de la seva producció Le tombeau des rois , 1953 Mystère de la parole , 1960, i d’algunes peces teatrals, és coneguda sobretot com a autora de novelles de tractament…

Filla de l’actriu Kate McCauley, després d’acomplir el seu cicle formatiu mitjà a la Wyoming High School, a Milburn, Nova Jersey, entrà a formar part de la formació teatral The Barrow Group, de Nova York Un parell d’anys més tard, al punt d’assolir la majoria d’edat, debutà en el cinema amb The Princess Diaries 2001, G Marshall De llavors ençà ha participat en diverses produccions cinematogràfiques, entre les quals destaquen Nicholas Nickleby 2002, de D McGrath Brokeback Mountain 2005, d’A Lee The Devil Wears Prada 2006, de  D Frankel  Becoming Jane 2007, de J Jarrold Rachel Getting Married…

Es donà a conèixer amb la collecció de contes Je voudrais que quelqu'un m'attente quelque part 1999, guardonat amb el Gran Prix RTL-Lire 2000 A continuació publicà dues novelles de gran èxit i traduïdes a diferents idiomes, Je l’aimais 2002 i Ensemble, c'est tout 2004 El 2008 publicà La consolante 2008

Estudià llatí, matemàtiques i geografia a la Universitat de Cork 1957, i obtingué un màster per la Universitat Nacional d’Irlanda el 1959, any que professà com a monja dominica fins el 1975 Doctorada per la Universitat de Washington 1965, feu recerca postdoctoral a la Universitat de Lovaina i exercí la docència a les universitats de Seattle 1966-68, Glasgow 1968-70 i Clark, de Massachusetts 1970-81 Després d’uns anys al Consell Suec d’Humanitats i Ciències socials de Lund 1982-89 i a la Universitat d’Ottawa 1989-91, acabà la carrera acadèmica a l’University College de Dublín, on es jubilà el…

Fou la més jove de tres filles d’un pastor protestant, que visqueren isolades en la casa sacerdotal de Haworth amb el pare i un germà que morí jove, drogat i tuberculós Publicà un llibre de versos 1846 amb el pseudònim d' Acton Bell i més tard les novelles Agnes Grey 1847 i The tenant of Wildfell Hall ‘L’arrendatària de Wildfell Hall’, 1848

És autora de The Tenth Muse ‘La desena Musa’, 1650 i de Works in Prose and Verse ‘Obres en prosa i en vers’, 1867, recull de la seva obra posterior

Renuncià als estudis de literatura a la Universitat de Toronto, als quals retornà per graduar-se el 1974 i doctorar-se el 1981, després de treballar diversos anys en el camp de les arts gràfiques El 1986 estudià grec clàssic a la Universitat de Saint Andrews Escòcia Ha estat professora de literatura clàssica, literatura comparada i escriptura creativa en diverses universitats nord-americanes i canadenques La seva obra té com a referència i model els clàssics grecs i romans, i sovint no estableix una línia de demarcació clara entre poesia, assaig, crítica, novella o teatre Cal esmentar-ne Odi…