Resultats de la cerca

Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la significació sentit o…

Recorregué la costa NW d’Islàndia i, vers el 985, arribà en una terra que anomenà “país verd” Grenlàndia i que, posteriorment, colonitzà

Introduí en el seu taller de Barcelona nous procediments de galvanoplàstia, zincografia, galvanotípia directa i un sistema de baixos relleus encunyats que anomenà fotoescultura

Presidí la Comissió Nacional de Raid de la Reial Federació Espanyola d’Hípica, i fou seleccionador estatal 2005-12 El Raid Hípic de Sant Feliu Sasserra s’anomenà en honor seu Memorial Quico Yebra

Alumne de Prandtl, treballà especialment en el camp de la dinàmica de fluids Hom anomena perfil de Blasius la llei de distribució de les velocitats en la capa límit laminar d’una placa plana

Autor de la comèdia El saco imaginado Sàsser, 1658

Segons l’Alcorà, que l’anomena Bilqīs , fou convertida per Salomó a la fe del Déu veritable A Etiòpia el relat s’uní a la tradició nacional, que hi connectà l’origen de la dinastia salomònida dels negus

El 1850 descobrí l’existència de petits corpuscles filiformes dins la sang d’animals especialment xais atacats de carboncle Ulteriorment, a la llum d’una memòria de Pasteur, indicà que aquells corpuscles, que anomenà " bacteridies carbuncloses ", eren els microorganismes causants de la malaltia del carboncle

El 1909 aconseguí de fabricar un producte, que anomenà agamassan , capaç d’absorbir acetilè sense cap perill d’explosió Perfeccionà la turbina de vapor Laval El 1912 rebé el premi Nobel de física per les seves investigacions sobre la dinàmica dels gasos a elevada temperatura

Féu importants estudis sobre capillaritat, projectils, perspectiva, oscillacions, logaritmes, fluids, etc La seva aportació més important és la cèlebre fórmula per al desenvolupament en sèrie de funcions mitjançant unes diferències finites, que anomenà increments i que exposà a l’obra Methodus incrementorum directa et inversa 1715