Resultats de la cerca

Vescomte d’Évol i senyor de Millars Rosselló Fill del segon vescomte Joan de So En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume III de Mallorca servà fidelitat al primer, i intervingué en el setge de l’Alguer 1354 i lluità a Aragó en la guerra contra Pere de Castella 1363, dit el Cruel Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí expedició contra Jaume III de Mallorca Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost…

És considerat editor del Tractat de la concepció de la sacratíssima verge Maria de Joan Roís de Corella, d’un Officium beatae Mariae virginis 1486 i del Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyís Convingué amb Nicolau Spindeler 1489 la publicació de Tirant lo blanc i mantingué un actiu comerç bibliogràfic amb els estats d’Itàlia i d’Alemanya

Apareix documentat el 917 Vassall del comte Sunyer I, li fou encomanada la frontera del Penedès i per aquesta raó apareix alguna vegada amb títol de marquès Possiblement era antecessor del vescomte Guitard de Barcelona

Vida Collaborador ocasional d’"Arte y Cinematografía" i format en cineclubs a Catalunya, portà aquesta experiència a Colòmbia després de la guerra civil, on muntà força sessions i fundà amb Gabriel García Márquez la Filmoteca Nacional Després es traslladà a Mèxic, on treballà professionalment d’editor i distribuïdor de llibres Formà part del grup cinèfil Nuevo Cine, i feu d’administrador i difusor de la seva revista homònima 1960 D’altra banda, feu d’extra en el film Napoleó 1925-26, Abel Gance, i a Mèxic feu de l’amo del billar a En este pueblo no hay ladrones 1964, Alberto Isaac, sobre un…

És autor de la Cançó nova 1791, composició de disset estrofes que apareix al final del Parnàs català de Narcís Julià

Es casà amb el seu oncle Herodes Filip, del qual tingué Salomé , després s’uní al germanastre d’aquest, Herodes Antipas Apareix en els Evangelis com a instigadora de la mort de sant Joan Baptista

Muller d’Adrià 100 dC, obtingué el títol d’Augusta 128 Malgrat les desavinences matrimonials, acompanyà l’emperador en els viatges més importants Se'n conserven diverses escultures, i la seva efígie apareix en nombroses monedes

Home de vida bohèmia, fou un representant del preromanticisme suec La millor producció apareix en les parts líriques de la seva dramatúrgia Grevinnan Spastaras död ‘Mort de la comtessa Spastaras’, 1783, Yttersta domen ‘El judici final’, 1788

Participà en la tercera i quarta croada i fou regent de Constantinoble És autor de diverses cançons en les quals imita la lírica trobadoresca i és, probablement, el personatge Coine que apareix parlant en francès en alguns partiments occitans