Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Bonn, dedicà una bona part de la seva activitat a estudis hispànics, en especial a manuscrits illuminats, com per exemple les miniatures del comentari de Beat a l' Apocalipsi És remarcable la seva tesi 1913 sobre la illustració de les dues bíblies catalanes del s XI, dites de Ripoll i de Rodes publicada el 1922, les quals s’han de considerar com a arrels d’inspiració de l' Apocalipsi d’Albrecht Dürer 1931 i 1951 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947 Dirigí, juntament amb HFincke, GSchreiber, JVincke i JVives, les Spanische…

Fou mestre tapisser reial i de Lluís d’Anjou, per a qui féu la gran sèrie de la tapisseria de l'Apocalipsi del castell d’Angers

Bisbe de Pettau l’actual Ptuj de l’Estíria iugoslava, de la seva obra exegètica només resta un comentari a l' Apocalipsi , on es manifesta millenarista millenarisme Fou màrtir sota Dioclecià ~304 La seva festa se celebra el 2 de novembre

Treballà per a Carles V de França 1368, que retratà en una bíblia de la Haia El 1373, essent pintor del comte d’Armanyac, pintà a Catalunya un retaule, que deixà inacabat, cosa que motivà que Pere III demanés al comte el seu empresonament Feu els cartons de la tapisseria de l’Apocalipsi d’Angers 1376-1400

Després d’uns quants anys de formació i de viatges per terres italianes, on fou influït per l’art de FPiazzeta i FSolimena, s’establí definitivament a Viena Allí gaudí d’una gran fama i un gran prestigi com a pintor decorador de murals Sobresurten els dels monestirs de Göffweig, Melk sala de Marbre i biblioteca, Zwettl i els d’Altenburg, amb el tema de l’Apocalipsi

A part els seus estudis de teologia i els seus extensos comentaris a l' Apocalipsi de sant Joan, dedicà una bona part del seu temps d’aristòcrata rendista a les investigacions matemàtiques, en les quals excellí pel descobriment de la teoria dels logaritmes i per la confecció de taules que, perfeccionades tot seguit per Briggs amb la introducció de la base 10, facilitaren en gran manera la tasca dels astrònoms coetanis Fou l’autor de Mirifici logarithmorum canonis descriptio , publicada a Edimburg 1614

Monjo de Saint-Germain d’Auxerre, en dirigí l’escola ~876 Deixeble de John Scott i de Llop de Ferrières, ensenyà teologia a Reims i a París i comentà els principals teòlegs i poetes del seu temps, sobretot Boeci Com a exegeta és conegut per l' Expositio super Genesim , les Enarrationes in psalmos , els comentaris als profetes menors, al Càntic, a les Epístoles de sant Pau i a l’Apocalipsi La seva Expositio de celebratione missae fou atribuïda a Alcuí

Administrador en cap de la Bibliothèque Nationale de París, s’ocupà sobretot de la secció de manuscrits, de la qual refeu la història Le Cabinet des Manuscrits , 4 volums, 1868-81 La seva producció científica fou molt extensa i variada A més de colleccions diplomàtiques importants, començà els catàlegs sistemàtics dels riquíssims fons de la Bibliothèque Nationale, en els quals donà a conèixer molts manuscrits d’origen català, alguns del papa Luna Estudià també els manuscrits de l' Apocalipsi de Beatus 1880 En l’obra Rouleaux des morts 1867 publicà les encícliques mortuòries dels comtes…

Amb el pseudònim d’ Ernest Jou-Desvern , es donà a conèixer amb La raó constellació constellar del metropolità Guanyà el premi Documenta 1993 per a autors joves amb L’estat contra P 1994, en què presenta un personatge assetjat per forces que no controla L’interès per la narrativa fantàstica i de ciencia-ficció es reafirma amb el llibre de contes Com serà la fi del món 1996, amb variants diverses de l’apocalipsi final Posteriorment ha publicat 72 illes 1998 i Ara és l’hora somiadors 2005 És membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

Format a Nancy, el 1912 anà a París, on freqüentà Elie Faure i fou influït pel cubisme Viatges a Espanya, al Sàhara i l’Àsia Menor marcaren fortament la seva personalitat estètica Dedicat a la tapisseria des del 1915, la seva primera gran obra, Les illusions d’Ícar 1936, fou teixida a la manufactura de Gobelins Installat a Aubusson, del 1936 al 1941 fou, en collaboració amb Marcel Gromaire, el renovador de l’art de la tapisseria moderna Apocalipsi, església d’Assy, 1948 El cant del món , 1957-63 etc Decoratiu, simbolista i expressionista, el seu estil ha transcendit a diversos països a…