Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Cimó
Història
Militar
Política
Polític i estrateg atenès, un dels dirigents del partit aristocràtic, fill de Milcíades.
Lluità a Salamina Collaborà amb Aristides en la formació de la confederació de Delos 479-478 i en la campanya contra els perses a Tràcia el 476 prengué Èion i Esciros el 468 derrotà per terra i mar els perses a Eurimedont el 465 recobrà el Quersonès traci i, després d’un setge de dos anys, reduí Tasos, que s’havia separat de la confederació En la seva política proespartana envià tropes ateneses d’ajut, durant la guerra d’Esparta contra Messene, que foren rebutjades per recel pels espartans, la qual cosa li valgué una condemna a ostracisme el 461 Tornà a Atenes el 451 i, el 450, en la campanya…
Enid Bagnold
Literatura anglesa
Teatre
Dramaturga i novel·lista anglesa.
D’origen aristocràtic, aconseguí èxit internacional amb National Velvet 1961, obra de teatre de la qual es feu versió cinematogràfica Escriví unes memòries Enid Bagnold’s Autobiography from 1889 , 1969
Casimiro de Abreu
Literatura
Poeta brasiler romàntic.
D’origen aristocràtic, inicià la seva carrera literària a Lisboa, on la seva família l’havia enviat el 1853 Aconseguí un gran èxit amb el llibre de poemes Primaveras 1859 i assajà, també, el teatre
Alceu
Literatura
Poeta líric grec, contemporani de Safo.
D’origen aristocràtic, lluità activament contra la tirania, per la qual cosa hagué d’exiliar-se dues vegades La seva obra, conservada molt fragmentàriament, és plena d’allusions als esdeveniments polítics del seu temps i influí, sobretot, en Teòcrit i en Horaci Fou el creador del ritme anomenat alcaic
Miló de Crotona
Atletisme
Cèlebre atleta antic.
Hom creu que, entre els anys 540 i 516 aC, aconseguí un gran nombre de victòries com a lluitador en els jocs olímpics, pítics, ístmics i nemeus Sequaç de Pitàgores, milità en el partit aristocràtic de la seva ciutat i, segons una llegenda, vestit d’Hèracles guià els seus conciutadans en la victòria que obtingueren contra els sibarites
Hannó
Història
Militar
General cartaginès.
Cap del partit aristocràtic de Cartago, lluità contra els mercenaris rebellats 241-238 aC, però fou substituït per Amílcar Barca, que sufocà la revolta Enemic dels bàrquides, afavorí una política amistosa amb Roma i s’oposà a les campanyes d’Anníbal Intervingué en la negociació de pau amb els romans després de la batalla de Zama 202 aC
Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva
Història
Setè duc d’Alburquerque, marquès de Cuéllar i comte de Ledesma i Huelma.
Lloctinent de Catalunya 1616-19, ambaixador d’Espanya a Roma, virrei de Sicília 1627-32 i president del Consell d’Aragó 1632-37 Durant la seva lloctinència de Catalunya portà una política molt severa contra el bandolerisme aristocràtic decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala i Serrallonga i, gràcies a la cooperació de la burgesia litoral, aconseguí d’exterminar la virulència d’aquest fenomen endèmic al Principat
Georg Morris Cohen Brandes
Literatura danesa
Escriptor danès.
Format sota la influència de Sainte-Beuve, Taine, Stuart Mill i Renan, des de la publicació de Hovedstrømninger i det nittende Aarhundredes Literatur ‘Els grans corrents de la literatura europea al s XIX’, 1871, esdevingué capdavanter de l’oposició al Romanticisme i, influït per Nietzsche, desenvolupà les teories del radicalisme aristocràtic i el culte a l’heroi Autor de nombroses obres de crítica, cal destacar les biografies Shakespeare 1895-96, Heine 1897, Ibsen 1909, Goethe 1915, etc
Agnolo Bronzino
Retrat d’home jove , del pintor italià Agnolo Bronzino
© Corel Professional Photos
Pintura
Pseudònim d’Agnolo Allori, pintor de la segona generació del manierisme.
Treballà amb Pontormo a la cartoixa de Val d’Ema 1522-25 Gràcies a la decoració de la capella d’Elionor de Toledo al Palazzo Vecchio de Florència ~1545 esdevingué retratista oficial dels Mèdici retrats de Cosme I, d’Elionor i el seu fill, i de Lucrècia Panciatichi, tots tres a la Galleria degli Uffizi, Florència A l’atreviment estilístic de la primera generació manierista, enfrontà un estil serè, aristocràtic, servit per una paleta freda, i l’imposà les seves obres exemplars són els retrats, en els quals accentua la importància de les joies, les sedes, l’actitud noble i una certa idealització…
marquès de Vauvenargues
Filosofia
Literatura
Nom amb què és conegut Luc de Clapiers, moralista i assagista provençal.
Féu la carrera militar i participà en les guerres de successió de Polònia 1733-39 i d’Àustria 1740-48, però, decebut, es retirà 1745 i visqué pobrament a París dedicat a la reflexió En la seva Introduction à la connaissance de l’esprit humain, suivie de réflexions et de maximes 1746 creu en la capacitat humana per al bé, en el valor de les emocions i en l’exaltació de l’acció avançant-se a Rousseau i a Stendhal Lector àvid de Sèneca i de Plutarc des de jove, en valorà l’ideal de l’esforç aristocràtic i heroic Donà una gran importància a la intuïció i als sentiments, tant com a la raó o més,…