Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
José Eugenio Ribera
Construcció i obres públiques
Enginyer de camins, canals i ports.
Inicià l’exercici professional com a funcionari del cos d’enginyers de camins de l’estat destinat a Astúries fins el 1899, any que s’independitzà i s’establí com a contractista de construccions de formigó armat Considerat el principal introductor de la tecnologia del formigó armat a l’Estat espanyol, el 1915 fundà la primera gran empresa contractista d’obres públiques, Compañía de construcciones hidráulicas y civiles, SA, coneguda com Hidrocivil A partir de l’any 1918 exercí com a professor de l’assignatura Ponts de fàbrica i de formigó armat a l’escola…
Anatole de Baudot
Arquitectura
Arquitecte francès.
Restaurà nombrosos edificis medievals Fou el primer a aplicar la tècnica del formigó armat a l’arquitectura religiosa església de Sant Joan Evangelista de Montmartre, 1894-97 Escriví sobre arquitectura
Bernat de Campanyes
Història
Comanador de Miravet de l’orde del Temple.
Assistí a les corts de Barcelona del 1228, on fou decidida l’expedició a Mallorca, i participà en la conquesta de l’illa amb un contingent armat 1229 Fou un dels repartidors de les terres conquerides
Juan Matías Estevan y Eraso
Genealogia
Historiografia
Historiador i genealogista aragonès.
Ciutadà de Saragossa, fou armat cavaller Fou lloctinent de mestre racional del regne d’Aragó i diputat de la generalitat 1593 De les seves obres, totes manuscrites, es destaca Linajes de nobles e infanzones del Reino de Aragón
Hugh Stubbins
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Ajudant de WGropius a la Universitat de Harvard 1939, fou un dels primers a aplicar d’una manera espectacular la volta de ciment armat de dos vessants, anomenada “sella de cavall” concebuda anteriorment per MNowicki, a la sala de congressos de Berlín 1957
Nestor Ivanovič Makhno
Història
Política
Anarquista ucraïnès.
Es distingí per la seva participació en l’agitació revolucionària del 1905 Durant la Revolució del 1917 esdevingué president del soviet de camperols i d’obrers d’Ucraïna i rebutjà les tropes de Denikin Pel març del 1919 començà, però, un conflicte armat entre ell i els bolxevics que l’acabaren derrotant Makhno es refugià a diversos països i a l’últim s’establí a França
Galceran Cadell
Història
Militar
Militar, cap de la bandositat dels cadells.
El 1581 entrà a la Cerdanya i amenaçà la Seu d’Urgell amb un cos armat El bisbe, Hug Ambròs de Montcada, l’excomunicà Batut a Lles Baixa Cerdanya, es refugià a França, però tornà a Catalunya 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exèrcit
Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola
Història
Tercer senyor de la baronia d’Híxar en vida del seu pare Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra, en entrar aquest en religió (1319).
Menor d’edat, el rei l’encomanà a l’infant Joan, arquebisbe de Toledo 1320 Fou cap d’un estol que anà a reforçar les tropes de l’infant Alfons de Sardenya 1324 A la coronació d’aquest Alfons III, fou armat cavaller 1328 Lluità contra els bàndols dels Cornell i els Alagó i, en fer-se la pau, es casà amb Teresa d’Alagó, la qual vivia encara el 1336
Manuel d’Entença
Història
Fill natural de Ponç Hug.
Armat cavaller 1345, acompanyà Pere III a Sardenya 1354, on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV 1369 alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei 1381, fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots
Abdelkader Alloula
Teatre
Autor dramàtic, actor i director algerià.
El 1963 debutà al Théâtre National Algérien i dirigí el Théâtre Régional d’Oran del 1972 al 1975 Destaca el seu replantejament sistemàtic del model aristotèlic en un teatre allegòric molt verbal i repetitiu Algunes de les seves realitzacions més importants són Honk Salim 1970, a partir del Diari d’un foll de Gogol El pa quotidià 1970 Els Dirs 1982 Els generosos 1985 i El vel 1989 El 14 de març de 1994 fou assassinat als carrers d’Orà pel Grup Islàmic Armat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina