Resultats de la cerca

De la seva obra, sovint sobre homes i paisatges de Transsilvània, on residí quasi sempre, cal destacar sobretot les novelles Ábel a rengetegben ‘Abel a la selva’, 1932, Ábel az országban ‘Abel al país’, 1933 i Ábel Amerikában ‘Abel a Amèrica’, 1934, i els contes recollits al volum Világ és holdvilág ‘Món i clar de lluna’, 1958 La seva última novella, Szirom és Boly ‘En Pètal i l’Estol’, 1960 se centra en el destí dels hongaresos de Bucovina traslladats a l’oest d’Hongria durant la Segona Guerra Mundial

Estudià a l’École Normale Supérieure N'amplià estudis com a lector 1930-33 a les universitats alemanyes de Colònia i de Berlín Inicià la seva producció escrita amb Sociologie allemande contemporaine 1935, a la qual seguí la seva tesi doctoral Introduction à la philosophie de l’histoire 1938 Durant la Segona Guerra Mundial edità a Londres la revista “La France Libre” 1940-44 De retorn a França reprengué l’ensenyament Universitat de la Sorbona, 1955-68 Collège de France, 1970-83, i treballà de periodista “Combat” 1946, “Le Figaro” 1947-77 i “L’Express” 1977-83 Entre els seus principals treballs…

Vida Nascut en una família humil, deixà la universitat per cantar per a la Memphis Sun Recording Studio 1955, i entrà al món de la música enregistrant una cançó dedicada a la seva mare Aquell fou el començament d’una carrera que el convertí en el primer ídol mundial del rock-and-roll Fou el primer a mesclar amb èxit el country i el blues i a donar més velocitat al ritme d’aquesta fórmula, aleshores anomenada rockabilly A més de la seva veu poderosa i el caràcter atraient dels temes frívols que tractava, ballava amb una actitud de provocació sexual que sorprengué i agradà a tota una…

Professor a la Sorbona 1929-60, serví a la Societat de Nacions 1924-38 i durant la Segona Guerra Mundial fou membre del govern francès a l’exili Vicepresident del consell d’estat 1944-60 i representant de França a l’ONU 1946-48 i 1950-51, fou l’autor principal de la Declaració Universal dels Drets Humans 1948 Delegat a la UNESCO, esdevingué president de la Comissió de Drets Humans de l’ONU 1955-57 i de l’Académie des Sciences Morales et Politiques 1962-76 El 1968 rebé el premi Nobel de la pau Escriví diversos tractats de dret i, en collaboració amb R Aron, Trente ans d’histoire,…

Fou alumne del conservatori de la seva ciutat natal amb Hans Swarowsky Simultaniejà els estudis i la direcció dels Petits Cantors de Viena i més tard, el 1963, la tasca d’assistent de H von Karajan Acabada la seva formació, passà a ser director musical de l’Òpera de Kiel i director de l’Òpera de Viena 1984-86 Entre el 1987 i el 1994 fou director titular de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on debutà la temporada 1982-83 amb Die Walküre el i el 1985 havia dirigit l’estrena a Catalunya de Moses und Aron , d’A Schönberg Des del 1998 és director titular de…

Estudià cant amb N Allin i debutà el 1941 amb la Carl Rosa Company com a Comte d’Almaviva d' El barber de Sevilla Després de la Segona Guerra Mundial amplià la seva formació a Londres i el 1947 cantà al cor de The Rape of Lucretia , de B Britten, a Glyndebourne i al Covent Garden de Londres, teatre aquest darrer on posteriorment també encarnà el paper titular de Peter Grimes Entre el 1948 i el 1974 interpretà al Festival de Glyndebourne diversos papers d’òperes de WA Mozart, ChW Gluck i I Stravinsky, entre d’altres El 1954 estrenà al Covent Garden Troilus i Cressida , de W Walton, i el 1965…

Estudià contrapunt amb Avon Zemlinsky, i les seves obres són molt influïdes per Brahms i per Wagner Les seves primeres composicions, Die verklärte Nacht ‘La nit transfigurada’, 1899 i els Gurrelieder 1901 desorientaren el públic i la crítica Amb Pelléas et Mélisande 1902 inicià l’escriptura tonal, que s’intensificà en la Simfonia de cambra 1906 i en el Segon Quartet de corda 1908 Juntament amb els seus deixebles ABerg i AWebern formà l’anomenada escola de Viena Des del 1908 fins al 1913 escriví una sèrie d’obres expressionistes on renuncià a la tonalitat com a principi constructiu Les més…

Estudià dret a la Universitat de Würzburg, activitat que compaginà amb la formació musical al conservatori d’aquesta mateixa ciutat El 1925 es traslladà a Viena, on estudià privadament amb A Schönberg, i el 1926, seguint el seu mestre, anà a Berlín i ingressà a l’Acadèmia Prussiana de les Arts Posteriorment visqué a Düsseldorf, on fou director d’orquestra 1932-37, i ocupà el càrrec de director principal a l’Òpera d’Essen 1937-40 Entre el 1951 i el 1959 dirigí diverses orquestres a Hamburg i del 1959 al 1963 fou director de música a Ràdio Hamburg Compongué set òperes Troilus und Cressida ,…

Estudià a Detmold i debutà el 1949 a Kassel El 1960 cantà al Festival de Salzburg i el 1961 fou contractat com a membre de la Deutsche Oper de Berlín Posterioment cantà a Hamburg i Viena i entre el 1971 i el 1986 actuà sovint al Festival de Bayreuth Especialitzat en l’òpera del segle XX, es distingí especialment en obres com Moses und Aron i Lulu , que interpretà al Gran Teatre del Liceu el 1985 i el 1987, respectivament El 1980 cantà al Metropolitan de Nova York com a Dr Schön Lulu Ocasionalment, també interpretà papers en òperes de G Puccini Tosca i L van Beethoven Leonora…

Inicià els estudis musicals a la Royal Academy of Music de Londres, on es formà com a violinista Fins el 1964 tocà el violí en diverses formacions orquestrals i el 1962 començà els estudis de cant amb B Boyce i C Bizoni S’especialitzà en el repertori barroc i contemporani Destacà en diverses edicions del Festival de Glyndebourne i el 1983 debutà al Covent Garden de Londres, on interpretà alguns papers mozartians El mateix any cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York en Così fan tutte i el 1985 participà en el Festival de Salzburg amb Moses und Aron , d’A Schönberg, sota…