Resultats de la cerca

Fill d’un pastor luterà, realitzà els estudis teològics sota la direcció de Karl Barth i s’adherí a l’Església Confessant Cridat a les armes, fou capturat al front oriental i estigué presoner a Rússia durant cinc anys 1945-50 Fou nomenat professor de teologia a Bonn i, més tard, a Berlín Compaginà la tasca d’estudi i docència amb un seguit d’activitats socials i polítiques S'oposà obertament al règim nazi i, acabada la Segona Guerra Mundial, es convertí en un destacat militant per la pau i el desarmament, sobretot en oposar-se a l’estacionament a Alemanya dels míssils Pershing El seu…

Es llicencià en dret i ciències empresarials i es dedicà a l’empresa familiar Ingressà al Partit Demòcrata Liberal d’Óscar Alzaga, formació que s’integrà dins Alianza Popular Fou nomenat conseller d’economia i hisenda del primer govern de Gabriel Cañellas 1983, tot i que el 1987 abandonà la conselleria El 1991 fou elegit president del Parlament balear, càrrec que exercí fins al juliol del 1995, quan fou investit president de les Illes en substitució de Gabriel Cañellas Soler dimití al juny del 1996 arran de l'oposició de sectors del PP als seus intents de reforma en urbanisme i en política…

Collaborador als mitjans de comunicació des del 1964, bé que tractà l’actualitat política i cultural, s’especialitzà com a comentarista musical, camp en el qual destacà per la seva difusió de la Nova Cançó , sobre la qual publicà els llibres La Nova Cançó 1976 i Crònica apassionada de la Nova Cançó 1996 Autor d’articles en un gran nombre de diaris i revistes de Catalunya El Correo Catalán , Destino , Tele-estel , Tele-exprés , Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El Periódico , Dossier Econòmic , L’Hora , El Noticiero Universal , entre d’altres, des del 1976 participà també en programes de…

De formació bàsicament autodidacta, la seva obra es caracteritza per un marcat primitivisme de tipus animista conté abundants referències a la història i la tradició occidentals amb una clara intenció d’articular un discurs moral i intellectual Ha estat inclòs dins el corrent anomenat transavantguarda italiana, juntament amb Sandro Chia, Francesco Clemente, Mimmo Paladino i Nino Longobardi La seva obra es donà a conèixer principalment durant els anys vuitanta, i en destaquen les exposicions a VII Documenta de Kassel 1988, Stedelijk Museum d’Amsterdam 1983, Solomon R Guggenheim…

Fou un dels collaboradors destacats de Martin Luther King  durant el moviment pels drets civils dels anys seixanta i participà activament en campanyes per la igualtat racial, el dret de vot i la justícia social als Estats Units Ordenat pastor baptista 1968, el 1971 fundà l’organització Operation PUSH People United to Save Humanity, orientada a promoure el desenvolupament econòmic i educatiu de la comunitat afroamericana Més endavant impulsà la Rainbow Coalition 1984, amb la voluntat d’articular una aliança política de minories racials, treballadors i sectors desfavorits Finalment…

En 1945-59 formà part de l’orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment fou professor a la Universitat de Yale 1964-67 i director del Conservatori de Nova Anglaterra 1967-77, on fundà el New England Ragtime Ensemble Bé que de formació clàssica, de molt jove desenvolupà un gran interès pel jazz , sobretot a partir de l’obra de Duke Ellington, de la qual feu adaptacions simfòniques Symphonic Tribute to Duke Ellington , 1955 Les seves composicions constitueixen un dels intents més reeixits d’articular el jazz i la música clàssica del segle XX, sobretot…

Estudià a la Universitat de Marburg i es doctorà a la Universitat Lliure de Berlín el 1968 Després d’exercir com a professor a la Universitat de Münster 1968-73, passà a la Universitat de Bielefeld, on el 1975 fundà, juntament amb els germans WJ i HMommsen, HUWehler i HAWinkler, la revista Geschichte und Gesellschaft ‘Història i Societat’ i dirigí el Centre per a la Recerca Interdisciplinària 1984-88 La revista i el centre esdevingueren els instruments per a articular la Neue Sozialgeschichte ‘Nova història social’, per a la qual la història no havia d’ésser una recreació…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena i en la seva joventut el seu treball es feu notar pel contrast amb l’ accionisme  aleshores vigent a la seva ciutat Interessat per la filosofia postexistencialista francesa, Freud i Wittgenstein , desenvolupà la seva obra des d’una pluralitat de mitjans, però sobretot des de l’escultura, en la qual emprà amb preferència materials com el guix, el paper maixé, el filferro o l’alumini Creà tant obres individuals com sèries, installacions o environaments i de manera més ocasional utilitzà també el mobiliari o el vídeo Al llarg del seu treball fou…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat el 1987, començà de molt jove a collaborar a Ponent  i, posteriorment,  Lluc ,  Serra d’Or ,  Randa i la premsa mallorquina Amb Damià Huguet i Josep M Llompart organitzà a Campos diversos cicles de conferències 1965-67, entre els quals destaca el dedicat al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel El 1977 participà, juntament amb Josep Melià , Climent Garau  i altres, en la constitució, a Palma, de la coalició Unió Autonomista També  fou un dels promotors i directors del I Congrés de Cultura Catalana i del II Congrés Internacional de la…

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1962 i periodista per la Escuela de Periodismo de Madrid 1965, el 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball, on fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d’Estudis del Ministeri de l’Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del ministre El 1974 fou elegit procurador a les darreres Corts franquistes Membre de la comissió redactora de la Llei del sòl 1975, dugué a terme iniciatives per a la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, l’obtenció d’un senador per les…