Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Jean Buridan
Filosofia
Filòsof escolàstic francès, rector de la Universitat de París, on ensenyà durant quaranta anys.
D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…
Agnolo Firenzuola
Història
Erudit italià.
Són importants la seva traducció de l' Ase d’or , d’Apuleu, i especialment Prima veste dei discorsi degli animali 1540, traducció lliure d’una adaptació castellana del Pañcatantra Els Regionamenti d’amore foren concebuts, quant a l’estructura, a imitació del Decameron trenta-sis contes distribuïts en sis dies però només n'escriví la introducció, el primer dia i dos contes del segon
Rafael Martí i Orberà
Teatre
Autor teatral.
Amb L’ombra del xiprer 1910 provà d’introduir el drama naturalista, en català, en l’escena valenciana i d’atreure el públic burgès, contra l’hàbit del sainet No tingué èxit i escriví obres més fàcils L’ase del poble, Els tres nòvios de Toneta , juntament amb drames en castellà Isabel la Católica, madre de España, Madre, Mujer fuerte , força reeixits Amb Maria de Magdala obtingué el premi València de literatura 1950
Josep Comas i Tàpies
Literatura catalana
Dramaturg.
Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres
Josep Llovera i Bofill
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Doctor en farmàcia Amb el pseudònim Sr Petrequín publicà l' Álbum humorístico 1865 Collaborà a Un Tros de Paper , L’Ase , La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Ilustració Catalana , Gil Blas i altres revistes Per suggeriment de Marià Fortuny es dedicà a la pintura Conreà la temàtica d’escenes i tipus populars Bé que caigué en tots els tòpics, se salvà per la finor i l’elegància de les seves composicions Esperant una processó és una de les seves millors obres, juntament amb Un ball de llàntia, Tornant de bateig, Damiselles en el balcó i Una cacera de pollastres…
Luci Apuleu
Filosofia
Literatura
Pensador, narrador i orador llatí.
Traslladat a Atenes, estudià el pensament de Plató S'interessà per tots els aspectes de la ciència i s’inicià en els misteris religiosos grecoorientals Posteriorment visqué a Roma, i, finalment, s’establí a Cartago D’entre les seves obres han estat conservades l' Apologia , on es defensà d’unes acusacions de màgia Flòrides , recull dels fragments més brillants dels seus discursos i, sobretot, la novella històrica Metamorphoseon libri XI o Asinus aureus Les Metamorfosis o l’Ase d’or dintre la qual anava inclosa la narració Amor i Psique D’entre les seves obres científiques i…
Raymond Foulché-Delbosc
Literatura catalana
Hispanista llenguadocià.
Fundà i dirigí la “Revue Hispanique” 1894-1933, on publicà molts dels seus treballs d’investigació, principalment orientats cap a la recerca de fonts i als estudis bibliogràfics Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal , 1896 Bibliographie hispano-française , 1912-14 Bibliographie de Jacinto Verdaguer , 1912 i Manuel de l’hispanisant , 1920-25, en collaboració amb L Barrau-Dihigo i a l’edició de textos de la versió francesa de la Disputa de l’ase , d’Anselm Turmeda, 1911, i d’ Els mestres de València , de Gaspar Guerau de Montmajor, 1915 Participà al Primer Congrés…
Rafael Martí i Orberà
Literatura catalana
Dramaturg.
S’interessà pels nous corrents estètics europeus i provà d’introduir el drama naturalista, en català, a l’escena valenciana En aquesta primera etapa 1910-11 volgué superar el sainet i atreure un públic més modern amb obres com L’ombra del siprer 1910, la qual incorpora fins i tot algun element simbolista No n’obtingué el resultat esperat i, en una segona etapa 1925-36, també en català, es dedicà al sainet D’aquesta època són Els feliços 1926 o Gent del dia 1927 En la postguerra escrigué drames en castellà de to ja clarament conservador Amb María de Magdala Leyenda evangélica 1952 obtingué el…
Raymond Foulché-Delbosc
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista llenguadocià.
Fundà i dirigí la Revue Hispanique 1894-1933, on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, principalment orientats cap a l’edició de texts, la recerca de fonts i els estudis bibliogràfics, entre els quals cal remarcar la Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal 1896, la Bibliographie de Góngora 1908, la Bibliographie de Jacinto Verdaguer 1912 i la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase , d’Anselm Turmeda 1911, i d' Els mestres de València , de Gaspar Guerau de Montmajor 1915 També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane 1902 i de l’útil…
Ramon Roca i Sans
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Vida i obra Feu estudis d’enginyeria industrial i agronomia a Barcelona, i, a vint anys, anà a l’Argentina, on fou cofundador de L’Aureneta 1870 En retornà el 1880 i fundà a Valls “La Pàtria Catalana” 1880 i “La Veu de la Comarca” 1885 Establert a Barcelona el 1886, fou directiu de banca Publicà nombrosos reculls poètics, amb predomini de romanços i romancets històrics, llegendaris i de costums Moneda de fadrí recollida en lo Camp de Tarragona , 1892, que inclou notes lèxiques i de costums populars Breus consells , 1905, quartetes sentencioses, premiat a Caldes de Montbui, i Poesies , a “…