Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ryoji Noyori
Química
Químic japonès.
Estudià a la Universitat de Kyoto i ha treballat a les universitats de Kyoto y Nagoya Especialitzat en química orgànica, començà a estudiar els mecanismes involucrats en la quiralitat de reaccions asimètriques de complexos organometàllics, desenvolupà processos de síntesi per la hidrogenació asimètrica selectiva de diferents tipus de molècules i aconseguí la síntesi asimètrica d’aminoàcids a partir de fosfines, fent servir catalitzadors de ruteni Rebé el premi Nobel de química el 2001, juntament amb WSKnowles i KBSharpless
George A. Akerlof
Economia
Economista nord-americà.
Professor a la London School of Economics i a l’Indian Statistical Institute, des del 1980 exerceix la docència a la Universitat de Califòrnia a Berkeley És especialment conegut pels seus treballs sobre els efectes de la informació asimètrica en els mercats, i demostrà que els mercats redueixen l’assignació de recursos quan manquen mecanismes de verificació de la qualitat En la mateixa línia, assenyalà que la informació asimètrica entre els prestadors i els prestataris explicaria les elevades taxes d’interès dels crèdits en els mercats locals del Tercer Món, com…
William S. Vickrey
Economia
Economista canadenc naturalitzat nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Yale el 1935 i es doctorà a la de Columbia el 1947, on ensenyà fins a la mort Collaborà també en la tasca de fixació de preus en diversos serveis públics transport subterrani a Nova York, urbà a l’Índia, Argentina, Veneçuela o Washington Compartí el premi Nobel d’economia el 1996 amb James AMirrlees per les seves contribucions a la teoria dels incentius en condicions d’informació asimètrica
Andrew Michael Spence
Economia
Economista nord-americà.
Doctor per la Universitat de Harvard, del 1984 al 1990 en fou degà de la facultat d’arts i ciències, on també exercí la docència Posteriorment 1990-99 fou degà de l’escola de negocis de la Universitat de Stanford, d’on és professor de gestió d’empreses És soci de la firma Oak Hill La seva contribució se centra en la identificació d’una mena d’ajustament practicat entre els participants individuals en els mercats amb informació asimètrica Demostrà que els agents més ben informats emprenen costoses accions per a millorar els seus resultats al mercat mitjançant la transmissió d’informació …
Joseph Eugene Stiglitz
Economia
Economista nord-americà.
Doctor 1967 pel Massachusetts Institute of Technology MIT Ha estat professor de les universitats de Yale, Princeton, Oxford i Standford i, des de l’estiu del 2001, imparteix economia i afers internacionals a la Columbia Business School de Nova York Del 1993 al 1997 pertanyé al consell d’assessors econòmics del president Bill Clinton i en 1997-99 fou economista en cap del Banc Mundial, període durant el qual tingué enfrontaments amb el Fons Monetari Internacional FMI i la Reserva Federal dels EUA per les polítiques d’ajuts defensades per ambdós organismes en els països en via de…
Charles Rennie Mackintosh
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador escocès.
Director de l' escola de Glasgow El 1913 s’installà a Londres, on dissenyà mobles i teixits Els últims anys de la seva vida es dedicà a pintar aquarelles Conjuntament amb Herbert Mac Nair i les germanes Mac Donald constituïren el grup The Four , que se significà pel refús als historicismes i eclecticismes acadèmics, posició que ja es manifestà en la seva primera obra, l’edifici per al diari Glasgow Herald 1894 La Glasgow School of Art amb la seva biblioteca 1898-1909, la casa de camp Hill House Helensburgh 1902-03 i diversos salons de te per a Miss Granston són les seves obres més…
James Mirrlees
Economia
Economista escocès.
Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en vigor aquests…
Eduard Torroja i Miret
Eduard Torroja i Miret Pont del ferrocarril sobre l’Ebre
© Fototeca.cat
Arquitectura
Enginyer i arquitecte.
Fill d’Eduard Torroja i Caballé Professor a l’Escuela de Ingenieros de Madrid des del 1939, s’especialitzà en estructures de formigó De les seves construccions, les més famoses han estat les que oferien nous tipus de cobertes el mercat d’Algesires 1933, amb Manuel Sánchez Arcas, amb coberta laminar esfèrica de 47,6 m de llum i 9 cm de gruix, i la coberta de l’hipòdrom de La Zarzuela, a Madrid 1935, amb CArniches i MDomínguez, ancorada amb tirants verticals més enrere dels muntants També realitzà la coberta del camp de les Corts, a Barcelona 1943, que oferia —per primera vegada en la seva obra…
Kenneth Arrow

Kenneth Joseph Arrow (2009)
© Beijing Forum Secretariat
Economia
Matemàtiques
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Columbia, participà en la Comissió Cowles sobre econometria i teoria econòmica, i treballà uns quants anys a la RAND Corporation, que tingué una activitat capdavantera en el desenvolupament de la investigació operativa i la teoria dels jocs La seva trajectòria professional se centrà, però, a la Universitat de Stanford 1949-91, amb un parèntesi a la de Harvard 1968-1979 Fou també membre del consell d’economistes assessors de la presidència dels EUA 1962, president de l’American Economic Association 1972 i membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic…
Francesc Tomàs i Valiente
Historiografia catalana
Jurista i historiador del dret.
Vida i obra El 1955 es llicencià en dret a la Universitat de València, on també es doctorà amb el premi extraordinari Fou alumne del doctor Josep M Font i Rius Tanmateix, la seva etapa predoctoral es desenvolupà sota el mestratge de Víctor Fairén-Guillén, catedràtic de dret processal, que l’influí en l’elecció del tema de la tesi doctoral, el judici monitori Després d’aquesta etapa inicial processalista, s’inclinà decisivament per la història del dret, primer, a València, com a deixeble de Juan García González i, més tard, a la Universitat Complutense de Madrid, com a professor adjunt de la…