Resultats de la cerca

Entre les seves obres cal assenyalar diverses escultures, a la seu de Gènova, així com tombes Pietro da Noceto, ~1472 i el templet del Volto Santo, a la seu de Lucca

Representant de la tendència racionalista desenvolupada a Itàlia els anys seixanta, s’ocupà en diverses publicacions dels problemes de l’habitatge plantejats els anys 1920-30 Entre les seves obres cal assenyalar el complex d’habitatges de Gallaratese, a Milà

Exercí molts oficis mestre d’escola, actor, periodista La seva obra és essencialment humorística Entre les seves obres cal assenyalar The Idle Thoughts of an Idle Fellow 1885, Three Men in a Boat 1889 i Three Men on the Bummel 1900 En 1892-97 fou coeditor de la revista satírica The Idler

Estudià dret a Kairouan i ensenyà a Còrdova Després del pelegrinatge fou cadi de València Entre les seves nombroses obres cal assenyalar el Kitāb ta'rīḫ ‘ulamā’ al-Andalus , el diccionari biogràfic més antic dels coneguts, obra d’escrupolosa exactitud i informació Fou continuat per ibn Baškuwāl al-Ṣila i ibn al-Abbār Takmilat al-Ṣila

Deixeble d’ESantasusagna i de Llotja Un dels més típics representants de la pintura acadèmica catalana del s XX Exposà a Barcelona des del 1942 Conreà el paisatge, les flors, la natura morta i la figura, però sobresurt en el retrat Cal assenyalar, per la seva significació, el retrat de Pere Bosch i Gimpera 1970 Rectorat de la Universitat de Barcelona Fou catedràtic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona

Les seves obres reflecteixen la influència que rebé de Gaudí i de Domènech i Montaner, amb una arquitectura modernista, però també dins un corrent de recuperació històrica ensems que amb preocupacions artesanals De les seves obres cal assenyalar el convent de Valldonzella, a Barcelona 1910, les escoles de Capellades 1913, el cementiri d’Olius 1916, l’església, inacabada, de Sant Agustí de Sabadell 1923-32 i el convent del Redemptor, a Barcelona 1926

Professor a Cambridge, els seus escrits teòrics, de caràcter marcadament psicologista, tingueren un paper determinant en la formació dels nous corrents crítics del principi de segle Juntament amb CKOgden escriví The Meaning of the Meaning 1923, de gran repercussió en la teoria del llenguatge Altres assaigs d’importància són Principles of Literary Criticism 1924, Practical Criticism 1929 i The Philosophy of Rethoric 1936, en els quals la principal aportació està a assenyalar la diversitat semàntica de l’estructura poètica

Ingressà en els jesuïtes i s’ordenà de prevere l’any 1817 Es traslladà a Madrid, on fou professor d’àrab 1824 i bibliotecari del Collegi Imperial 1824-30 De la seva tasca com a investigador cal assenyalar l’estudi de les inscripcions islàmiques d’Alfàbia, la traducció d’una part del Llibre del Repartiment , i també la interpretació de les monedes de l’època islàmica Fou un dels primers investigadors que mostrà interès per l’època islàmica, tradicionalment oblidada per la historiografia mallorquina Escriví l’obra Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España

Dominicà a San Pablo de Burgos 1524, estudià a Alcalá i a París Amb Franciscode Vitoria, de qui era deixeble, reformà a Salamanca els estudis, tornant al tomisme i a l’aristotelisme 1532-60 La seva obra De iustitia et de iure 1557 el fan un dels creadors del dret internacional Assistí com a teòleg a Trento 1545-47 i succeí Pedro de Soto com a confessor de Carles V 1548 Ultra l’obra esmentada, cal assenyalar De natura et gratia libri tres 1547 i In libros sententiarum…

Exercí una tasca important durant l’epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca Per la seva vinculació al liberalisme, emigrà a Amèrica el 1824 S'establí a Arequipa Perú, on exercí l’homeopatia, i no tornà a Barcelona fins el 1863 Inventà diversos aparells, com el casalímetre , màquina pneumàtica exploradora amb la qual donà una nova explicació de les teories de la inflamació, i el casalimagnes , per a assenyalar fluids nerviosos Publicà La única anatomía fisiológico-patológica, fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano 1863