Resultats de la cerca

Estudià a Oxford, i posteriorment fou professor de llengües cèltiques a la Universitat de Cardiff Entre el 1922 i el 1951 collaborà amb assiduïtat a la revista “Y Llenor” ‘L’home de lletres’ Tant la seva obra d’investigació com els seus poemes representen una contribució important a la cultura gallesa contemporània Entre els seus estudis cal esmentar Llendiaeth Cymru o 1450 hyd 1600 ‘Història de la literatura gallesa entre el 1450 i el 1600’, 1906 i entre els seus poemes Trystan ac Esyllt ‘Tristany i Isolda’, 1902 i Yns yr Hud ‘L’illa encantada’, 1923

Estudià dret a Tolosa, però el seu interès pel cant feu que l’any 1911 iniciés els estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat llenguadociana Ferit a Verdun el 1916, no reprengué la seva carrera fins el 1919 Debutà al Caire amb Hérodiade , de J Massenet, i després realitzà diverses gires arreu d’Europa El 1932 es presentà a la Sala Favart de París en el paper de Scarpia Tosca , escenari on actuà amb assiduïtat fins el 1957 A partir del 1942 inicià una important tasca pedagògica al Conservatori de París Enregistrà La damnació de Faust , de Berlioz, i Samsó i Dalila , de…

Començà a estudiar música amb el seu pare i posteriorment ho feu a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, ciutat on debutà a setze anys Cantà a València, i més tard al Gran Teatre del Liceu, que la contractà amb assiduïtat Collaborà amb l’Orfeó Català, amb qui l’any 1921 cantà la Passió segons sant Mateu , de Bach En el terreny operístic es destacà especialment en els papers de Leonora La favorita i de Carmen Estrenà La Morisca , de J Pahissa 1919 i El giravolt de maig , d’E Toldrà 1928 El 1932 cantà sota la batuta de Falla en la memorable versió d' El amor brujo , al Palau…

Estudià cant a Girona, i posteriorment amplià la seva formació a Milà, on fou alumne de G Falno El 1909 debutà a les Arenes de Barcelona amb Aïda , i de seguida es donà a conèixer arreu de l’Estat espanyol, especialment a Madrid, on actuà al Teatro Real amb una certa assiduïtat durant la segona dècada del segle XX Realitzà diverses gires europees que el dugueren a Àustria, Suïssa, Alemanya i Itàlia el 1924 interpretà Tannhäuser a Nàpols El 1928 viatjà als Estats Units i es presentà amb èxit a Nova York, Boston, Filadèlfia, Chicago i Nova Orleans, entre altres ciutats Es destacà…

Estudià cant a la seva ciutat natal amb Agostino Roche Debutà a Torí amb Electra , de Richard Strauss, obra en què interpretà el paper de Crisòtemis Aviat es destacà com a soprano dramàtica i el 1931 debutà a la Scala de Milà amb l’òpera Lo straniero , d’I Pizzetti Actuà amb assiduïtat en aquest teatre fins l’any 1951, i es presentà amb freqüència al Covent Garden, al Festival de Salzburg sota la direcció d’A Toscanini, al Teatro Colón de Buenos Aires i al Metropolitan de Nova York, escenari on la temporada 1938-39 representà cinc papers diferents Enregistrà diverses òperes, i…

Estudià a la Universitat del Sud de Califòrnia i completà la seva formació a Bayreuth, on treballà com a assistent de direcció, i a Tanglewood Dirigí la Young Musicians Fundation Debut Orchestra entre el 1963 i el 1967, any en què fou assistent de Pierre Boulez a l’Ojai Festival En 1969-72 dirigí com a assistent la Simfònica de Boston, i del 1971 al 1979 fou director musical de la Buffalo Philharmonic Orchestra, amb la qual realitzà alguns dels seus millors enregistraments, com els dedicats a l’obra de George Gershwin L’any 1974 començà a dirigir la Simfònica de San Francisco, de la qual…

Dirigí la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novella Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc” 1974, hàbil construcció formal i narrativa on el personatge planteja el tema de la seva identitat nacional L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca Collaborà amb assiduïtat a Las Provincias , Destino , Serra d’Or , Oriflama i Avui , i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal  1978-80 L’any 1976 publicà Partits polítics al País Valencià , obra en dos…

Dirigí la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novella Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc” 1974, hàbil construcció formal i narrativa on el personatge planteja el tema de la seva identitat nacional L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca Collaborà amb assiduïtat a Las Provincias , Destino , Serra d’Or , Oriflama i Avui , i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal  1978-80 L’any 1976 publicà Partits polítics al País Valencià , obra en dos…

Després de formar part del Charles Street Repertory Theater de Boston, al final dels anys seixanta anà a Nova York, on actuà a Broadway S’inicià en el cinema en Portnoy’s Complaint 1972, d’Ernest Lehman, i després d’algunes actuacions irregulars i de participar en nombroses sèries de televisió —activitat que continuà amb assiduïtat durant tota la seva trajectòria professional—, l’any 1978 triomfà amb An Unmarried Woman , de Paul Mazursky, interpretació per la qual guanyà el premi a la millor actriu al Festival de Canes Tot seguit actuà en La luna 1979, de Bernardo Bertolucci…

Fou influït, en una primera etapa, per CCorot, JFMillet i GCourbet D’aquesta etapa són obres construïdes per plans simplificats La costa del Jalais 1867, coll WChurch Osborn, Nova York Des del 1866 fou assidu del que seria el grup impressionista i, per la seva influència, el 1868 aclarí la paleta i donà més intensitat als colors La carretera de Louvenciennes 1870, Musée d’Orsay Refugiat amb Monet a Londres 1870, de retorn a França residí a Pontoise i, des del 1874, participà en totes les exposicions del grup impressionista i fou l’únic que mantingué aquesta regular assiduïtat El…