Resultats de la cerca

Essent ardiaca de Lleida fou presentat per a la seu tarragonina per Carles III, l’arxiduc d’Àustria, i nomenat per Climent XI, però no pogué assumir el càrrec fins el 1713 bandejat per Felip V, passà a Vilanova i la Geltrú, a Mallorca i, finalment, a Gènova Climent XI li mantingué el títol malgrat l’oposició del rei

Profundament catòlica, en succeir el seu pare, Josep I, destituí el marquès de Pombal i desféu en part la seva obra En morir el seu marit 1786 i el seu fill gran 1788, embogí gradualment i el seu fill Joan hagué d’assumir la regència 1792 Davant la invasió napoleònica 1807 fou duta al Brasil amb la família reial

En assumir el poder Hitler, fou nomenat director de l’Ibero-Amerikanisches Institut de Berlín 1934 Fou ambaixador del Reich davant el govern de Burgos 1936 i intervingué en la formació de la legió Còndor Però per la seva participació en els fets de Salamanca abril del 1937 el general Franco aconseguí del govern alemany la seva destitució agost del 1937

Després de la mort del seu avi Carles X 1836 i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema 1844, fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III 1870 Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia

Fou vicepresident de la Federació Catalana de Golf 1986-95 i president del seu comitè esportiu 1985-94, abans d’assumir-ne la presidència durant una dècada 1995-2005 En el mateix període exercí de vocal a la federació espanyola Durant la seva presidència es produí un significatiu increment de llicències de més del 200% i de camps de golf a Catalunya, entre els quals destacà la construcció i la inauguració del camp públic Golf Sant Joan, a Rubí Rebé la medalla al mèrit esportiu 2005 de la Federació Espanyola de Golf

Feixista de primera hora, Mussolini l’envià a les Balears, amenaçades per l’expedició de Bayo, per l’agost del 1936 Es presentà com a comte i com a general i pretengué sense èxit d’assumir el comandament de Mallorca Actuà com a cap de les milícies de la Falange i al capdavant d’un grup anomenat Dragons de la Mort en les darreres operacions a Portocristo i en la reocupació d’Eivissa, i reprimí implacablement els republicans mallorquins Pel desembre del 1936 abandonà les Illes a causa de les pressions angleses El 1937 Franco el condecorà

Inicià la seva trajectòria professional com a director del cor del Teatro Argentino de La Plata fins que el 1989 passà a desenvolupar la mateixa tasca al mític Teatro Colón de Buenos Aires Fins el 1994 collaborà amb el Gran Teatre del Liceu, en qualitat d’assistent dels directors Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri Després de dirigir els cors del San Carlo de Nàpols i del Maggio Musicale Fiorentino, el 2004 tornà a Barcelona per assumir la titularitat de la formació vocal del Liceu Ha collaborat amb directors com ZMehta, GSinopoli, CAbbado, RMuti, CMGiulini i VGergiev Participà en…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1892 debutà a l’Òpera Còmica com a tenor Posteriorment, centrà la seva carrera en l’opereta i estrenà diverses obres d’aquest gènere d’autors contemporanis A partir del 1900 tornà a assumir papers operístics, especialment de compositors francesos, que interpretà a la Sala Favart, amb èxits com Pelléas et Mélisande , de C Debussy 1902, o L’hora espanyola , de M Ravel 1911 Centrà gran part de la seva carrera artística a París i, ocasionalment, es presentà a les òperes de Montecarlo i Nova York, ciutat aquesta darrera on actuà el…

Estudià violí, composició i direcció d’orquestra al Conservatori Superior de Música de València Posteriorment assistí als cursos de Franco Ferrara a Siena 1972 i 1973, on obtingué el premi extraordinari de l’Accademia Musicale Chigiana Després d’haver collaborat amb Hans Werner Henze a Montepulciano, dirigí l’Orquestra Municipal de València entre el 1976 i el 1979, i desenvolupà una intensa carrera fins a arribar a assumir la direcció musical de l’Òpera de Karlsruhe 1985-90 A partir del 1984, després d’actuar al Festival de Granada, inicià la seva projecció internacional i s’…

S’inicià el 1983 al Club Natació Sabadell, on ha desenvolupat tota la seva carrera esportiva El 1987, ja al primer equip, assolí l’ascens a la divisió d’honor Fou campió del món júnior 1991, el mateix any que debutà amb la selecció espanyola absoluta El 1994 abandonà la carrera de jugador per assumir la direcció tècnica del waterpolo de base del CN Sabadell, lloc on assolí nombrosos Campionats d’Espanya en categories inferiors al llarg del període 1994-2010 Com a segon entrenador del primer equip del club, aconseguí dos títols de la Copa del Rei 1997, 2005 i dues Supercopes d’…