Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Sunifred Llobet
Astronomia
Ardiaca de Barcelona, científic astrònom.
Originari potser d’Olèrdola, d’una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona Hom el troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 fins al 997 Sunifred era home de confiança del comte Borrell II Els seus estudis d’astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa Silvestre II, que potser l’havia tingut com a mestre, li demanava el 984 una obra d’astrologia traduïda per ell de l’àrab De fet li han estat…
Māšāl·lāh
Astronomia
Esoterisme
Jueu egipci, astrònom i astròleg a la cort d’Almansor.
Autor d’un tractat sobre la construcció i l’ús de l’astrolabi, conservat només en la traducció llatina, que influí molt a Occident Consta que fou conegut a Ripoll a mitjan segle X
Hiparc de Nicea
Astronomia
Astrònom grec.
Féu a Rodes, del 161 al 127 aC, la majoria de les seves observacions científiques, entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció del primer catàleg d’estels Hom li atribueix la invenció de l’astrolabi
Ya‘aqob ben Abraham Iṣḥaq al-Qorsuno
Esoterisme
Astròleg i torsimany jueu al servei del rei Pere el Cerimoniós.
Procedent de Sevilla, on el 1376 havia compost un tractat en àrab sobre l’ús de l’astrolabi, traduït a l’hebreu per ell mateix a Barcelona dos anys després, cap al 1381 intervingué en la redacció de les taules astronòmiques publicades per aquell rei, en les seves recensions hebrea i catalana
Martin Behaim
Geografia
Navegant i geògraf alemany.
Començà les activitats marineres als Països Baixos, des d’on es traslladà a Portugal, i fou nomenat geògraf d’algunes expedicions d’aquest país El 1492 tornà a Nuremberg, on construí el cèlebre globus terraqüi que representa tots els detalls terrestres coneguts abans del descobriment d’Amèrica Contribuí a l’ús de l’astrolabi en la navegació
André Danjon
Astronomia
Astrònom francès.
Director de l’observatori astronòmic de París i president de la Unió Astronòmica Internacional Membre de l’Académie des Sciences Es destacà pels seus estudis fotomètrics de Venus i de Mercuri i per la descoberta de la influència que el grau d’activitat solar té sobre l’aspecte de la Lluna Ideà també alguns aparells de precisió, dels quals cal esmentar un astrolabi impersonal Entre les seves obres cal destacar Description du ciel 1926 i Astronomie Générale 1953
Abū-l-‘Abbās al-Farḡānī
Astronomia
Astrònom àrab.
Conegut també per al-Fargani i pel nom d' Alfraganus, la seva obra Llibre dels estels i dels moviments del cel assolí una gran difusió Fou traduïda a l’hebreu per Jacob Anatoli i al llatí per Joan de Sevilla i Gherardo da Cremona primera edició, impresa a Ferrara el 1493 És autor, també, de dos tractats sobre l’astrolabi al-Kāmil fī-l-asṭurlāb i Fī san'at al-asṭurlāb Calculà les distàncies entre els planetes, que foren vàlides fins a Copèrnic
Abū Isḥāq Ibrāhīm ibn Yaḥyà al-Zarqālī
Astronomia
Astrònom andalusí, conegut en la cultura occidental per Azarquiel.
Residí a Toledo, on, treballant com a artesà en la construcció d’instruments encarregats pels astrònoms d’al-Na'mūn, aquest l’inicià en el coneixement de l’astronomia És considerat un dels científics més notables del món islàmic Inventà l’assafea a partir de l’astrolabi pla, descobrí el moviment propi de l’apogeu solar i contribuí en l’establiment de les taules astronòmiques sobre les quals es fonamentaren, més tard, les alfonsines Escriví nombrosos tractats, alguns dels quals conservats només en llur versió hebrea Tractat relatiu al moviment dels estels fixos o llatina L’obra astronòmica d…
Muḥammad ibn Mūsà al-Ḫwārizmī
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic persa.
Adscrit a la cort d’al-Ma‘mūn a Bagdad, escriví tota la seva aportació coneguda en àrab La seva obra, Algorithmi de numero indorum , conservada només en versió llatina, contribuí a la difusió del sistema numèric actual Desenvolupà considerablement el càlcul algèbric el terme “àlgebra” i els seus derivats provenen del seu Kitāb al-muḫtasar fi ḫišab al-ǧabr wa-I-muqābala , sobretot la teoria de les equacions de segon grau, i també és autor de tractats de geometria, d’unes taules astronòmiques perfeccionades per al-Maǧritī i de diversos escrits sobre l’astrolabi Els termes “…
Abū-l-Ṣalt Umayya
Filosofia
Cristianisme
Metge, filòsof i teòleg.
Deixeble a Dénia del qui fou cadi de València al-Waqašī, de qui heretà la cultura enciclopèdica Recorregué Al-Andalus i el nord d’Àfrica L’any 1095 es trobava a Alexandria, d’on fou expulsat per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zírides de Tunis, on fou molt ben acollit És autor de nombroses poesies i d’una obra de música La seva obra filosòfica Taqwīm al-Diḥn ‘Rectificació de la ment’ recull la lògica dels quatre primers llibres de l' Organon aristotèlic i de l' Isagoge de Porfiri i tracta de la demostració des…