Resultats de la cerca

En la seva obra més important, L’exploració de l’espai còsmic per mitjà dels motors de reacció 1903, anticipà les teories de la moderna astronàutica exposà per primera vegada la possibilitat de viatjar per l’espai extraatmosfèric aprofitant el poder de reacció dels coets per a llur propulsió, i, després d’establir la raó de masses dels coets, donà a conèixer la fórmula fonamental de l’astronàutica Conseqüència d’aquesta fou d’establir el sistema de dividir els coets en diversos trams, el qual ha estat adoptat després universalment astronàutica Proposà…

Cursà estudis de física i de matemàtiques a Munic i exercí la docència de grau mitjà Des de molt jove s’interessà per la propulsió de coets, principalment en els aspectes teòrics i de disseny El 1923 publicà l’obra Die Rakete zu den Planetenräumen ‘Els coets cap als espais interplanetaris’, que despertà força interès i originà polèmiques i que, juntament amb la posterior Wege zur Raumschiffahrt ‘Rutes per als viatges cosmonàutics’, 1929, serví de base al desenvolupament de la V-2 alemanya Les seves realitzacions experimentals culminaren, a l’estiu del 1930, amb l’assaig del propulsor coet…

Al principi de la dècada de 1930 promogué l’Agrupación de Vuelo sin Motor de la Escuela Central de Ingenieros Industriales de Madrid Fou el segon espanyol a obtenir el títol de pilot C de vol sense motor Els anys 1932 i 1933 assistí a les Jornades de Vol Sense Motor de Catalunya, i el 1934 dissenyà un veler que baté el rècord estatal de permanència a l’aire Formà part del club Falciots de Palestra i collaborà amb els Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament del vol sense motor a Catalunya Entre el 1940 i el 1978 escrigué articles tècnics sobre…

L’any 1906 construí el primer motor d’aviació en estrella i introduí la palanca de comandament Fou també l’inventor d’una bomba de gasolina alternativa i sense cilindre El 1936 fou nomenat membre de l’Académie des Sciences Al començament del s XX formulà una teoria de navegació interplanetària mitjançant coets i proposà la utilització de l’energia atòmica en les astronaus i la utilització de coets per a l’estudi de les capes altes de l’atmosfera

Investigà els coets propulsats per combustibles i comburents líquids, i pel març del 1926 provà amb èxit el primer coet d’aquest tipus Hom el considera un dels pioners de l’astronàutica Establí el principi del coet de diverses fases i collaborà en la construcció del bazooka

Fundador de la secció interplanetària de la Societat Astronòmica Aster Divulgador de temes espacials i submarins, en castellà i en català, publicà La conquista del mundo submarino 1957, La conquista del aire y del espacio 1958, Mito y realidad de los platillos volantes 1967, Presente y futuro de la astronáutica 1974, Marte operación Vikingo 1976, La Atlántida 1977, OVNIS y agujeros negros 1981, etc Practicà el periodisme científic en diverses publicacions Traduí Cossos i ànimes , de Mvan der Meersch 1964

Fill de Josep Maluquer i Nicolau Publicà nombrosíssims treballs de divulgació tecnològica, sobretot en matèria d’aviació i astronàutica, entre altres Manual de Aeromodelismo 1941, Aviación sin motor 1941, La locomotora 1943, Hierro 1943, El vuelo vertical 1944, Aviación heroica 1944, El cemento 1945, Por qué vuela el aeroplano 1945, A la conquista del espacio 1946, El átomo y la energía atómica 1948, Inventos y secretos de guerra 1950, La conquista de la Luna 1970 i L’aviació de Catalunya als primers mesos de la guerra civil 1978

Fill d’Artur Masriera Format a Barcelona, a Madrid —on es doctorà— i a Zuric 1920-23 —on es diplomà d’enginyer químic— Fou professor de química i física a la Universitat de Barcelona 1926-39 Investigà aspectes d’atomística i de cosmologia, i és autor de diverses obres de cinètica, termodinàmica i energia nuclear Dugué a terme una notable tasca de divulgació científica, motiu pel qual rebé el premi Feijoo 1966 i el Ramon Godó 1977 com a reconeixement del seu treball d’articulista a “La Vanguardia” Fou invitat per l’EURATOM i assistí a diversos congressos d’astronàutica

Fou president del Ràdio Club de Catalunya 1923-25 Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la Universitat de Salamanca 1933-41 i de la Universitat Central de Madrid 1941-63, així com acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1948 i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid 1950 Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d’altes energies construí el primer generador electroestàtic de l’Estat espanyol, i fou un gran divulgador de la radioastronomia i de l’astronàutica Collaborà…

Llicenciat en farmàcia, ciències químiques i físiques i exactes per la Universitat de Barcelona Membre del CSIC, el 1968 s’integrà a la comissió de Selenologia de la NASA i el 1972 a l’Associació Astronàutica Espanyola com a vicepresident Collaborà amb Televisión Española en diversos programes de divulgació científica, amb films com Las galaxias i Misterios al descubierto Fou delegat de relacions públiques de l’Ajuntament de Barcelona, director general de promoció del turisme, director general de la cadena hotelera HUSA i adjunt a la presidència i director del departament de…