Resultats de la cerca

Doctorat a Cambridge 1946, ha conduït la seva recerca vers la teoria i el mesurament de la funció de la radiació en l’atmosfera terrestre, l’emissió infraroja de la fotosfera solar, les atmosferes de Mart i Venus, l’espectroscòpia dels gasos atmosfèrics i la interacció de la radiació i dels fluids en moviment És autor de Physics of the Stratosphere 1954

Proposà la teoria de formació i destrucció de l’ozó a l’estratosfera com a interacció entre la radiació solar i l’oxigen atmosfèric

Descobrí ensems amb Wilfarth que les papilionàcies fixen el nitrogen atmosfèric mercès als nòduls de les seves arrels i demostrà la proporcionalitat entre nodulació i fixació de nitrogen

Professor de física a la Universitat d’Oslo Investigà el magnetisme terrestre i les aurores boreals elaborà una teoria cosmogònica fonamentada en el magnetisme solar Juntament amb Samuel Eyde, desenvolupà un procediment d’oxidació de nitrogen atmosfèric mitjançant l’arc voltaic

Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pollen i espores de l’aire atmosfèric Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona

Es doctorà en química a la Universitat de Chicago el 1952 Membre de l’American Academy of Arts and Sciences i de la US National Academy of Sciences Juntament amb Paul Crutzen i Mario Molina obtingué el premi Nobel de química l’any 1995 per la seva aportació a l’estudi de la formació i descomposició de l' ozó atmosfèric

Estudià les deformacions elàstiques dels sòlids i els principis de la hidrodinàmica Fou un dels primers a preveure el temps atmosfèric, basant-se en les modificacions del baròmetre El 1676 confirmà experimentalment la llei de la proporcionalitat inversa entre el volum i la pressió dels gasos a temperatura constant llei de Boyle-Mariotte Entre les seves obres cal esmentar el Traité de la percussion ou choc des corps i el Traité du mouvement des eaux et des autres corps fluides 1686

El 1973 es doctorà en meteorologia a la Universitat d’Estocolm Des del 1980 fou membre del Max-Planck-Institut für Chemie El 1970 demostrà que els òxids de nitrogen reaccionaven amb l’ozó atmosfèric fent que disminuís la quantitat d’aquest El 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Mario Molina i F Sherwood Rowland , pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa a la formació i descomposició de l’ozó Publicà, entre d’altres, Atmospheric Change An Earth System Perspective 1993

Membre d’una família benestant, estudià dret per seguir una tradició familiar, però la seva vocació científica es manifestà aviat amb un treball premiat per l’Académie des Sciences El seu Traité élémentaire de chimie 1789, obra fonamental, desenvolupa la teoria correcta de la combustió combinació de l’oxigen amb altres substàncies, bandeja la vella idea del flogist i fa néixer la química moderna, sota el principi de la conservació de la matèria Poc temps abans, perfeccionant experiments de Cavendish i de Priestley, havia obtingut l’"aire inflamable” i l’"aire vital” que ell anomenà hidrogen i…