Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Pere Crosells
Pintura
Pintor, deixeble de Josep Vives des de l’any 1689.
Hom en conserva, al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, un retrat de dama amb atributs de Diana 1725, d’estil francès, i, al Museu d’Història de Barcelona, una miniatura —gènere en el qual hom sap que fou especialista— de l’arxiduc Carles d’Àustria 1708
Jan Anthonisz van Ravesteyn
Pintura
Pintor holandès.
Deixeble de Mierevelt, amb qui treballà a Delft El seu estil segueix la manera minuciosa i preciosista del seu mestre, sobretot amb la captació de les qualitats dels vestits Establert a la seva ciutat nadiua, pintà retrats de l’aristocràcia, quasi sempre amb atributs guerrers La seva gamma cromàtica calenta sobresurt damunt un fons de negres i blancs
Duane Hanson
Art
Artista nord-americà.
La seva obra se centra principalment en la figura humana, per la qual cosa és considerat un dels principals exponents de l’hiperrealisme escultòric Les seves peces són figures amb les quals és fàcil que qualsevol es pugui identificar, a causa de la perfecció i semblança amb personatges reals, com un home gran assegut en un banc, una dona que va a fer la neteja, un fotògraf, un policia o un turista qualsevol La tècnica de treball es basa en motlles extrets de figures humanes reals, als quals afegeix els atributs i accessoris que els donen una identitat atribuïble al context…
al-Aš’arī
Islamisme
Un dels més notables teòlegs de l’islam.
Inicialment fou deixeble d’al-Ǧubbā'ī a l’escola mutazilita de Bàssora, però el 912 sembla que, a causa d’un diferent criteri sobre la predestinació, deixà l’escola i renegà públicament les seves interpretacions racionalistes, les quals, sostingué, menen a la substitució de la fe per la raó Inicià l’escolàstica ortodoxa de l’islam, defensà l’existència dels atributs divins, definí l' Alcorà com a paraula eterna i increada de Déu i sostingué la responsabilitat divina en els actes humans, els quals, creats per Déu, són acceptats pels homes, fet que els fa mereixedors de premi o de càstig…
Baruch de Spinoza
Baruch de Spinoza
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof holandès de família jueva originària de la península Ibèrica, d’on havia hagut d’exiliar-se.
Educat a la sinagoga d’Amsterdam, en fou expulsat per les seves idees Zelós de la seva independència ideològica, es marginà de totes les confessions religioses i també dels medis universitaris, vivint pobrament de la seva professió de rellotger i sovint de la caritat d’alguns amics Imbuït de l’exigència matematicoracionalista, que tant l’impressionà en Descartes, perseguí tot rastre d’arbitrarietat en la concepció de la realitat res no pot no ésser necessari, determinat Aquesta convicció és la raó fonamental de la seva hostilitat a tot el sobrenatural i el lliure entès com a quelcom que…
Jean Langlais
Música
Compositor i organista francès.
Cec des d’infant, estudià a l’Institut Nacional de Joves Cecs, a la capital francesa, i després ingressà al Conservatori de París amb M Dupré, N Gallon i P Dukas i, privadament, fou alumne d’improvisació de Ch Tournemire, al qual succeí com a organista de l’església de Santa Clotilde de París, on romangué més de quaranta anys Impartí classes a l’Institut Nacional de Joves Cecs entre el 1930 i el 1968 Langlais fou un compositor molt prolífic, el seu catàleg consta de més de 250 números d’opus, on es troben peces de música sacra, com la Missa ’Salve Regina' i nombroses pàgines per a orgue, com…
Lluís Bagaria i Bou

Lluís Bagaria retratat per Ramon Casas (aproximadament 1903-06)
Disseny i arts gràfiques
Caricaturista.
De formació autodidàctica, començà pintant jardins a l’estil de Rusiñol Collaborà ja com a caricaturista a El Rector de Vallfogona i Cu-cut 1902, Or i Grana 1906, etc El 1907 feu, a Terrassa, una exposició de noranta caricatures, que tingué una gran ressonància en els medis artístics catalans Treballà a Mèxic, a Nova York i a Cuba 1907-11, i en tornar-ne collaborà a Picarol 1912 i a la revista francòfila España 1916-18, de Madrid els seus acudits de sàtira política a El Sol , de Madrid 1917-31, tingueren una gran influència Collaborà també en les revistes Le Rire , francesa, i…
Andrés Serrano
Fotografia
Fotògraf nord-americà d’origen hispà.
Durant dos anys realitzà estudis a l’Escola d’Art del Museu de Brooklyn Exposà els seus primers treballs l’any 1984, i l’any següent presentà la sèrie Fluids amb fluids corporals com sang, llet, orina i esperma, en els quals ocasionalment incorporava objectes, que es mostraven com a imatges abstractes, molt coloristes i pictòriques Altres treballs tracten òrgans interns del cos En la sèrie Nomads 1990 la pintura i la fotografia s’entrecreuen en una lectura personal de la condició humana, en retrats de homeless fotografiats als passadissos del metro de Nova York en un primer pla de gran format…
Richard Vance Corben
Disseny i arts gràfiques
Il·lustrador i autor de còmics nord-americà.
Estudià a l’Art Institute de Kansas Després d’un primer període dedicat al cinema d’animació experimental i a la collaboració en diverses publicacions de caràcter underground , començà a publicar professionalment, a partir del 1970, a Creepy i des del 1977 a Heavy Metal La seva obra s’ocupà de temàtiques fantàstiques i de ciència-ficció, generalment amb guió propi També feu adaptacions d’obres literàries d’EA Poe, entre d’altres autors El seu dibuix és d’un expressionisme voluminós i tridimensional, amb una forta influència de les tècniques cinematogràfiques Els seus personatges solen…
Jaume Melendres i Inglès

Jaume Melendres i Inglès
© Fototeca.cat
Teatre
Escriptor, dramaturg i pedagog.
Llicenciat en ciències econòmiques, amplià estudis a París i s’especialitzà en art dramàtic Tot i que conreà la poesia La doble espera de l’aigua i tu , 1967, premi de poesia Salvat-Papasseit 1964, la narració El cavall no és de cartó , 1973 Cinc mil metres papallona , 1975 L’avió damunt els vidres , 1981 i la novella La dona sense atributs , 1990, premi Prudenci Bertrana 1989, escrita conjuntament amb Joan Abellan, centrà la seva activitat en el teatre És autor de les obres Defensa índia de rei 1975, premi de teatre Josep Maria de Sagarra 1966, Meridians i parallels 1977, premi Josep…
,